dimarts, 19 d’abril del 2016

Germà Capdevila: «Ser petit és millor, també per al planeta»

Allà per 1997, els professors Alberto Alesina (Harvard) i Enrico Spolaore (Tufts) van publicar un llibre de referència: "La mida de les nacions", on profetitzaven que el segle XXI pertanyia als estats petits. La globalització i els blocs supraestatals com la UE o l'OTAN diluïen el valor dels grans estats segons els cànons dels segles XIX i XX: la necessitat d'un gran mercat intern i de forces armades potents.

Els primers anys del segle han donat la raó a Alesina i Spolaore. Només cal fer una ullada al rànquing dels països més rics per veure que els primers 9 llocs corresponen a estat amb una població similar o menor a Catalunya. En un món sense barreres, els més petits reaccionen més ràpid i poden adaptar-se amb agilitat als canvis. Un exemple molt clar el tenim a l'Amèrica Llatina, a l'Uruguai.

Fa només 15 anys, l'Uruguai feia la mateixa política energètica que la majoria de països. La compra de petroli representava el 27% de les importacions del país, i s'iniciava la construcció d'un llarg gasoducte per importar gas des de l'Argentina. Avui, les renovables representen el 94.5% de l'energia del país, amb una combinació d'eòlica, solar i de biomassa.

Amb poc menys de 4 milions d'habitants, la fórmula uruguaiana no és màgica ni innovadora, senzillament és una decisió de país que s'ha implementat amb decisió i coherència. L'empresa estatal d'energia es va comprometre a comprar la producció de les renovables a un preu estable durant 20 anys. Les empreses internacionals es donen cops de colze per obtenir permisos. La competència ha fet que en cada licitació el preu sigui més competitiu. Per exemple, el preu de generació d'electricitat s'ha reduït un 30% en els darrers tres anys.

La comparació amb la política erràtica de l'estat espanyol, amb l'energia més cara d'Europa, fa feredat. És evident que la mida més petita de l'Uruguai ha facilitat el canvi dramàtic efectuat en només 15 anys. És només un exemple del que la nova República Catalana, amb una mida ideal per competir amb les nacions de més èxit del segle XXI, podria aconseguir un cop sigui lliure i independent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada