Però des de fora del règim tots els altres agents han descobert que tenen a disposició una arma de destrucció massiva: la veritat. Per això és tan corrosiu que Felipe González exhibeixi la pròpia impunitat sobre el terrorisme dels GAL i també per això és tan patètica la imatge d'inutilitat de la monarquia espanyola, incapaç de l'arbitratge que se li pressuposa i enfangada, a fons, en la xarxa comissionista que aflora al judici de Mallorca. O l'oposició ferotge a una consulta democràtica a Catalunya. En definitiva, tots els pilars del pacte entre l'estructura franquista i l'oposició de finals dels anys setanta estan en qüestió.
Encara queden unes setmanes per assajar el pacte, necessàriament explícit, entre els tres partits dinàstics. Però, decideixin el que decideixin les elits de Madrid, totes les solucions són dolentes. Que el PSOE, el PP i Ciutadans facin pinya amb l'Íbex, preservant el BOE i mantenint el drenatge fiscal de Catalunya, és una opció arriscada, amb tots els elements per a una implosió imminent. D'altra banda, l'obertura democràtica a un govern d'esquerres –amb consulta a Catalunya i reformes estructurals– no té cap suport entre els poders reals de l'Estat... I un escenari com aquest és, justament, el que fa realista la construcció d'un estat català independent.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada