dimarts, 22 de març del 2016

Roger Buch: «La República Catalana i el seu moment fundacional»

«La nova república molt probablement naixerà empeltada de la flaire de la democràcia radical, del control i dels equilibris reals entre poders»

L'independentisme porta mesos posant l’èmfasi en dibuixar els continguts del que serà el nou país. Diverses iniciatives criden a reiniciar el règim polític i a donar idees tant del que hauria de ser la Constitució de la República Catalana, com també d’aquells aspectes amb més pes simbòlic que constituiran el relat fundacional del nou estat. A l’hora d’omplir el contingut la nova república, de manera més o menys conscient s’estan seguint tres estratègies que si es complementen poden donar un resultat interessant.

En primer lloc conjurar-se per no reproduir tot allò de nociu que l’estat espanyol practica. Des la creació d’infraestructures poc eficients fins a l’existència mateix de la Corona, tot passant per l’aversió a la diversitat interna o fins i tot per temes simbòlics com l’obligació constitucional de sentir-se part d’una “pàtria indivisible i indissoluble”.

En segon lloc, importar tot allò de bo que fan altres països, que han experimentat i que els ha sortit bé, sigui el camp de l’educació, de l’organització de la salut, de la defensa o de qualsevol altre àmbit. Mirant el que funciona fora, per adaptar-ho a la pròpia realitat.

Finalment, en tercer lloc, la innovació pura en tot allò que es pugui. A diferència d’altres moments de la història, Catalunya ja no és un país endarrerit que en té prou d’anar copiant el que es fa Europa enllà amb uns anys de retard. Ara, es pot aspirar a fer propostes pioneres en molts camps de les polítiques públiques, com pot ser la gestió de la diversitat lingüística i cultural o la col·laboració amb el tercer sector, que poden constituir bones aportacions al món.

A part d’aquestes tres estratègies, hi ha un tema cabdal que és que els sistemes polítics sempre vénen molt condicionats pels seus moments fundacionals. Així, el règim espanyol del 78 va néixer marcat per la idea de la llibertat d’expressió però sobretot per la de pluralisme polític. Després d’anys de dictadura es va voler donar, i la Constitució així ho consagra per exemple en l’elecció del Tribunal Constitucional, un pes rellevant als partits polítics considerats “instrument fonamental per a la participació política”.

En canvi, els darrers anys vivim moments de gran sensibilitat contra els abusos de poder dels partits i dels governants en general. És per això que la nova república molt probablement naixerà empeltada de la flaire de la democràcia radical, del control i dels equilibris reals entre poders, de la transparència, de la lluita contra el frau i les portes giratòries. Veurem la creació d’un sistema polític, que en consonància amb els temps que vivim, posarà èmfasi en temes com ara la limitació de mandats, el desenvolupament d’eines contra la corrupció i contra tots els abusos de poder.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada