Un calfred recorre despatxos i ministeris, passadissos emmoquetats i sales de juntes. Les enquestes que circulen per Madrid, que auguren una clara victòria independentista, en són el motiu. La disciplina amb què actuen govern, TC, empreses, diplomàcia, món financer i premsa són pròpies d’una mobilització general, el protocol d’un gabinet de crisi. Incapaç de silenciar el procés català, Espanya ha hagut de demanar favors a fora, la qual cosa sempre té una dosi d’humiliació. I ahir, per acabar-ho d’adobar, van sortir els banquers a dir als ciutadans catalans que el seu vot -el valor més sagrat en una democràcia- pot tenir un càstig. Les amenaces contra el sufragi lliure són un preu enorme per a un estat de dret. Ni tan sols el pànic ho pot justificar. No dubto que avui molts espanyols se’n donen vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada