dissabte, 26 de setembre del 2015

Jofre Llombart: «La mudança»

El Javi i la Marta viuen en un pis que, amb el pas dels anys, se'ls està quedant petit. Hi van anar a viure el 2010 i ara que estan esperant una criatura creuen que ha arribat el moment de fer el pas i anar a viure a un altre lloc. En aquest pis hi han estat relativament bé, però la qualitat de vida ha anat minvant any rera any. Per exemple, no els han deixat canviar la instal·lació de la llum. Ells tenen els diners per fer-ho, però com que dels disset veïns onze s'hi van oposar, la comunitat ha impedit que cap d'ells se la pugui canviar: o modifiquen el sistema central o cap veí pot actuar en solitari. Va passar una cosa similar amb les obres de l'escala. Queia a trossos i el Javi i la Maria van proposar que tothom posés una part per fer una reforma estructural. El que va acabar passant és que tots els hi van va dir que sí, però a última hora i després de donar llargues, només van ser tres veïns els que van acabar pagant. I clar, la reforma va acabar sent una capa de pintura, però l'escala continuava tenint problemes greus.

Per tot plegat (necessitat de crèixer i poca sinèrgia amb els altres veïns) van notar que el seu dia a dia milloraria en un altre pis, més gran i integrat en una altra comunitat. Ara bé, quan anaven a fer el pas, els pares del Javi i els de la Marta van començar a ficar-los al cap que potser no era una bona idea. "Per què?", van dir ells. "Perquè la mudança val molts diners". Tots dos es van quedar astorats. Cap dels pares van qüestionar que es podrien pagar el nou pis, ni que hi estarien més a gust, ni que fins i tot que seria el millor pel nét que estava a punt d'arribar. Però els feia patir la mudança, els costos del canvi. El Javi i la Marta els van intentar convèncer que, efectivament, haurien de fer un racó per pagar la mudança, la fiança del nou pis i els imprevistos que sempre sorgeixen en aquests casos.

I davant de la insistència dels pares, el Javi i la Marta els van ensenyar que havien fet números i que ho tenien tot controlat. Dels quatre futurs avis n'hi havia algun que va portar les pors a l'extrem: els de les mudances us deixaran sense ni cinc, el propietari del pis actual amenaça amb no pagar la fiança, per culpa d'això no us podreu pagar el pis, els transportistes us trencaran les coses, la vostra mare pateix molt, li donareu un disgust i acabarà emmalaltint. Davant d'aquesta situació, la Marta va arribar a pensar si ho estaven fent bé. I així li va transmetre a la seva parella.

Va ser aleshores quan el Javi la va asseure i li va transmetre la següent reflexió: "Marta, tenim una oportunitat d'or de canviar de pis. No és per luxe sinó per necessitat. El que hem de fer és preguntar-nos si ens podrem permetre el nou pis, i tots dos estem d'acord en què sí, no hi ha quedant cap dubte. El pis se'ns està quedant petit i aviat serem tres. Si volem crèixer com a família no tenim cap més remei, ho acabarem fent tard o d'hora. Fem-ho pel bé del nostre fill, no pas per les amenaces dels pares. O és que coneixes algú que no hagi pogut canviar de pis simplement per por a la mudança?". Diumenge tenen la intenció de començar el trasllat.

Font: elMon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada