dijous, 17 de setembre del 2015

Carles Ribera: «Espanya prepara la negociació»

En el món dels tractes hi ha un concepte conegut com a “banda de negociació”, que és el terreny que va des del màxim que s'aspira a aconseguir fins al màxim que s'està disposat a cedir. Com més ampla és la banda de negociació, per tant, més gran és el marge de maniobra dels negociadors. A més, com més allunyada situï la posició de partida aquell que té la paella pel mànec, disposa de més capacitat de fer veure que fa concessions sense que en realitat cedeixi en res sobre el que no està disposat a transigir.

És en aquest marc que cal situar l'estratègia política i judicial de l'Estat espanyol amb Catalunya. Una cosa és la campanya, en la qual s'està posant tota l'artilleria verbal i tots els contactes diplomàtics per atacar els defensors de la independència amb discursos més o menys amenaçadors o catastrofistes. L'altra, especialment reveladora perquè denota que són conscients de la possibilitat de fracassar en la campanya, és la feina de laminació que, des de fa mesos, estan portant a terme els aparells de l'Estat per anar retallant l'autonomia catalana i situar-la en un punt de regressió des del qual es pot cedir però amb marge per mantenir-se lluny del punt on l'Espanya centralista començaria a perdre-hi.

Per entendre'ns, si al cove català hi havia vint peixos, l'Estat n'ha repescat quinze. Si el 27-S perd l'independentisme, acabarà de fer net dels cinc que queden. Si guanya l'independentisme, tard o d'hora s'asseurà a parlamentar i oferirà primer un peix, després cinc, si convé fins i tot deu. En realitat, però, no estarà cedint en res que no fos ja al cove català abans d'iniciar-se el conflicte. Hi pot haver algun incaut a la banda catalana (es digui o no Duran) que es pensi que els tractes en aquests termes hauran estat productius i que l'Estat haurà rebut prou pressió per haver de cedir. Caldrà veure qui cau a la trampa, perquè una victòria electoral del sí serà no pas un mandat per negociar un encaix sinó per pactar una separació. Però, d'entrada, és positiu veure com a l'altra banda ja prenen posicions per asseure's a la taula.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada