dimecres, 1 de juliol de 2015

Jordi Finetres: «Article per l'indecís»

M’imagino que poc o molt pateixes els efectes de la crisi econòmica que ens ha afectat en aquests temps convulsos, de canvis i d’incerteses. I deus pensar, i t’entenc, que ara mateix el més important per tu és resoldre els entrebancs i no pas que et vingui jo a parlar avui de la independència de Catalunya. Però saps, a casa nostra, que és casa teva, hi ha una situació injusta entre allò que dones i allò que reps. Amb o sense crisi.

Puc imaginar que no vols que et doni més dades ni arguments a favor de la independència. I tens dret a pensar que uns i altres et volem marejar. Però deixa’m dir-te que el teu esforç i el del teu company/a, pares, fills, germans, amics... que viuen i treballen a Catalunya no es veu mai correspost amb el nivell de vida que et mereixes pel que treballes, pel teu esforç.

I això és una injustícia que no té res a veure amb sentiments de pertinença. Tu et pots sentir d’allà on vulguis, però si per la raó que sigui has escollit aquesta terra anomenada Catalunya per viure-hi, has de saber que ara mateix no tens el que et mereixes. Si t’agrada que el resultat del teu esforç se’n vagi cap a d’altres indrets, allà tu amb el teu sentit de la solidaritat, però aleshores em sap greu dir-te que no tens cap dret a queixar-te quan se’t retallen dia sí dia també els teus drets i els de la gent que estimes, drets bàsics com l’accés i la qualitat a serveis com l’educació i la sanitat pública o les prestacions socials, és a dir, pensions, atur, accés a l’habitatge, etc. Els teus recursos no s’inverteixen en allò que necessites perquè a Madrid sempre hi haurà un Montoro que decidirà per tu i pels teus. Ho has de saber.

Si un dia Catalunya té poder d’estat no et puc prometre que siguem els millors gestors del món ni que acabem amb aquelles persones sense ètica que fan de la corrupció el seu modus vivendi. Els catalans no som ni millors ni pitjors que els altres, hi estarem d’acord, ni segurament som exemple de res, però el dia que nosaltres i només nosaltres gestionem allò que és nostre tu sabràs qui t’ha enganyat. Ara mateix els que utilitzen els teus diners estan tan lluny d’aquí que mai sabràs del cert qui són.

Podem construir un estat tal i com tu desitges, però ara ja només depèn del teu exercici democràtic. Podem ser lliures si tu vols, tu i la majoria dels teus conciutadans. Democràticament, civilitzadament, sense crits ni retrets. Sense perdre cap dret, però guanyant-ne molts d’altres. Cal que hi pensis, per tu i pels que tens a casa. Pensa en ells i decideix si vols per a ells un futur tan complicat com el present que t’ha tocat viure a tu. No és just que ells visquin depenent dels altres. No està bé. Només per ells, per qui estimes, et recomano que el 27-S votis llibertat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada