Francesc-Marc Álvaro: «La llista Josep Termes»

Quan vaig saber que, finalment, hi havia un acord per tirar endavant una llista unitària del sobiranisme per les eleccions del 27-S, vaig pensar en Josep Termes, el qui fou eminent historiador del catalanisme, l’obrerisme i l’anarquisme. Termes –que tant trobem a faltar- va escriure que “Catalunya és un miracle. Un miracle en l’Europa contemporània. Perquè des de fa dos o tres-cents anys, excepte els grans pobles que tenen un gran estat al darrere, els altres han estat deglutits –com el peix petit, a la mar, que és menjat pel peix gros-. Catalunya és un exemple històric d’una supervivència curiosa, òbviament conflictiva i estranya, la supervivència d’un poble tossut. Tot feia pensar, als súbdits de la monarquia de les Espanyes o a les grans potències europees, que Catalunya desapareixeria després de l’any 1714, després de la guerra de Successió. Catalunya, un país antic, medieval, com tants més n’hi havia a Europa, perdia la seva personalitat pròpia per tal com perdia les seves Corts, el seu Parlament, les Constitucions i el Dret. Per tant, a partir de 1714, Catalunya deixava d’existir”. La cita és llarga però paga la pena, sobretot quan, dins del món sobiranista, pot haver-hi gent que -una mica cansada de tantes giragonses i marrades- oblidi la magnitud del que tenim per davant: es tracta de transformar aquest miracle històric que és Catalunya en un Estat independent reconegut en el concert internacional, i fer-ho (en principi) amb l’Estat espanyol en contra i en un moment en què el vell concepte de sobirania s’ha transformat de forma radical.

La llista que encapçalaran Romeva, Forcadell i Casals és l’eina que ha de permetre -sempre que els vots ho avalin- assolir la legitimitat democràtica per saltar una paret molt alta. Amb el primer salt no n’hi haurà prou, esclar. Però sense aquest salt res no es podrà engegar. A partir d’aquí, el sobiranisme s’inventarà -no tindrà més remei- un camí nou cap a la independència, amb el que hem aprés d’altres casos, el que ha previst el CATN i el que anirà sorgint sobre la marxa, la qual cosa fa molt difícil assegurar que tot això duri només sis mesos o vint-i-quatre. La política és la gestió dels temps i cap empresa de l’envergadura de la que proposa el moviment sobiranista té un calendari rígid, extrem que els principals valedors d’aquesta causa hauran d’explicar.

La llista Termes -si em permeteu l’expressió- té dues grans virtuts: permet desmentir rotundament el pronòstic negre que els poders de l’Estat i certes elits han anat confegint sobre el procés i és l’opció que s’assembla més al que desitjaven les bases plurals del moviment, que sempre han volgut que les crides retòriques a la unitat tinguessin una traducció operativa i eficaç. La mera existència d’aquesta llista on hi ha els dos principals líders polítics del procés -Mas i Junqueras- representa un missatge potent de confiança que compensa el factor incertesa, que podria pesar massa en sectors que no s’atrevissin a saltar en veure una discòrdia insalvable en el camp sobiranista; comprovar que s’han sabut aparcar les diferències i els interessos de part és una vacuna excel·lent contra les pors pròpies d’un canvi de marc sense precedents. Així mateix, la suma de partits, entitats i personalitats esdevé una injecció extraordinària de moral per al públic del qual depèn que la mobilització del sobiranisme, abans i durant la campanya, sigui total i sense fissures, per aconseguir un efecte cavall guanyador que tingui la virtut d’arribar arreu, també als espais on l’independentisme dels arguments més racionals sigui feble o hagi arrelat poc. Amb tot, cal intensificar la pedagogia de les coses concretes, perquè aquest projecte s’adreça al cor i a la butxaca, a la necessitat de justícia i als interessos materials. Al benestar i al respecte que ens devem a nosaltres mateixos.

A la vista del trident que va per davant dels líders de CDC i ERC, queda ben clar que som davant d’una llista que, en comptes d’amagar les ideologies, posa en primer terme allò que uneix dretes i esquerres per assolir un objectiu més important i més urgent que qualsevol de les polítiques que defensen uns i altres. No som davant d’una llista asèptica, som davant d’una llista de centralitat amb moltes tonalitats, fet que queda subratllat per la figura de Romeva, que -a més de ser un home de consens- descol·loca aquelles esquerres sucursalistes que volen convertir els futurs comicis en una cacera contra Mas, fent una pinça peculiar amb la dreta també sucursalista. Esperem que la CUP -que no s’ha integrat a la llista unitària- tingui clar que, a partir del 28 de setembre, si el sobiranisme guanya, caldrà contribuir sense rareses a la governabilitat, per reforçar el camí cap un veritable canvi d’statu quo.

És el moment de reconèixer que, finalment, s’ha imposat la intel·ligència i el sentit d’Estat dels que volen construir-ne un de nou. Mas i Junqueras han fet un gran esforç, han hagut d’enfrontar-se a resistències coriàcies, han allunyat les mesquineses i han entès la grandesa i la gravetat d’aquesta hora. Tots dos han sabut escoltar el que vol, de debò, la gent que ha decidit desconnectar d’un Estat a la contra. Josep Termes podria ben dir avui que el miracle català té encara una gran oportunitat de perdurar.

Font: FrancescMarcAlvaro.cat