dijous, 21 de maig del 2015

Joan M. Treserras: «La pluja que anticipa l’aiguat del setembre»

Potser aquest front primaveral de núvols que ha creuat el país aquests dies, de banda a banda, no només haurà anat bé per als boscos. Potser les pluges modestes que ha deixat hauran netejat l’aire i els carrers (“Passen núvols corrent i somrient, / regalant aigua i raigs de sol lluent”). I s’hauran endut racons de pols i de pol·len, esbandint algunes al·lèrgies i ajudant-nos a respirar millor (“i sadollem el pit d’aire del cel / per cantar l’alegria de la terra, / tan si’n surt un místic bèl / com si’n surt un crit de guerra”). Ni la demoscòpia retocada ni la poesia no ens alteren les emocions i les expectatives d’aquest diumenge. Però, amb el record de les eleccions municipals de l’abril del 1931 al cap -que, per cert, van resultar plebiscitàries-, goso compartir aquesta innocent exaltació maragalliana del maig. Diuen que llegir poesia durant la jornada de reflexió desintoxica dels excessos verbals de la campanya.

Aquestes hores una mica més humides i ennuvolades han refrescat una campanya que havia arrencat xafogosa. I potser ens hauran facilitat la mica de pausa, l’estona de silenci, la distància crítica, la mirada endins, la reflexió serena. La disposició que cal per esprémer la pròpia consciència i buscar-hi orientació. Fins i tot quan l’opció -la que sigui-és ben clara des del primer dia i estem convençuts que tenim els arguments ben establerts.

Votarem aquest diumenge de primavera. Al vespre sabrem els resultats i podrem mesurar els bels i els crits de cadascú i la remor que ens arribi de cada lloc. I podrem tenir una idea més precisa d’allà on som, col·lectivament. I, havent guanyat perspectiva, ens posarem a punt per tornar a votar en la jornada decisiva d’un altre diumenge, que serà l’últim del setembre i el primer de la tardor. Potser el punt d’inflexió i l’aval democràtic incontestable tan llargament esperat.

dimecres, 20 de maig del 2015

Toni Soler: «Capital o no»

L’ANC fa campanya per aconseguir que els 400.000 barcelonins que van votar sí-sí el 9-N donin suport a opcions sobiranistes a les municipals. No és un repte fàcil, si tenim present que el 2011 la suma de CiU, ERC i la CUP amb prou feines va superar els 200.000 vots a la capital (només Maragall, als anys preolímpics, va arribar als 400.000). Uns comicis locals no s’haurien de comparar amb un plebiscit, però la premsa de Madrid porta dies ressaltant que la candidatura d’Ada Colau pot impedir una majoria sobiranista a Barcelona. Molta gent del PSC, ICV i l’esquerra alternativa -incloent-hi la mateixa Colau- van votar sí-sí el 9-N, però tots sabem que només els vots de CiU i ERC (els de la CUP també... si entra al plenari) es tindran en compte a l’hora de jutjar si Barcelona és més a prop o més lluny de ser capital d’estat.

Font: ara.cat

L’eina amb què Ciudadanos sembra l’odi contra el català

Les famílies que demanen el castellà a les escoles, teledirigides pel partit d’Albert Rivera a través de l’entitat Assemblea per una Escola Bilingüe

Que la reivindicació per acabar amb la immersió lingüística és una creació de Ciudadanos, més que de la societat civil, és quelcom que molta gent subscriu. Ara bé, que estigui directament darrere de les poques famílies que demanen l’escola també en castellà ja és més difícil de provar. Tanmateix, tots els indicis apunten que el partit d’Albert Rivera teledirigeix les famílies denunciants mitjançant l’entitat Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). L’objectiu de Ciudadanos de “retornar el català a la situació d’abans de 1978”, tal com va destapar el directe!cat fa tres mesos, necessita eines, i l’AEB és una d’elles.

'Factoria Ciudadanos'

L’Assemblea per una Escola Bilingüe neix l’estiu de 2013 amb un focus a Sant Cugat del Vallès com un moviment de pares que defensen l’ensenyament també en castellà i que donen suport a les famílies que volen denunciar la Generalitat. Sembla una iniciativa de la ‘societat civil’, però darrere hi ha la figura de José Domingo, sorgit de la factoria de Ciudadanos i que va fundar el 2009 l’entitat Impulso Ciudadano, una mena de ‘lobby’ unionista que fa la feina fosca al partit.

El número 4 de C's a Sant Cugat, implicat

Josep Pinyol i Balasch: «Catalunya-Espanya, 'performances' i futurs antagònics»

Una pantalla d'alta definició sempre donarà una imatge millor que un televisor de baixa resolució. Un conductor mediocre d'un cotxe de 2000cc de cilindrada té moltes més probabilitats de guanyar una carrera que el millor pilot amb un vehicle de 1000cc. Són dos exemples d'allò que els enginyers anomenen performances: les característiques de les màquines determinen els seus possibles rendiments.

El mateix concepte de performances es pot aplicar als animals: així una magosta, un mamífer amb un sistema neurològic superior, en un enfrontament sempre triomfarà sobre una cobra, un rèptil de reaccions més lentes, encara que el seu ullal injecti verí.

El nou president de l'ANC ens proposa l'ampliació de la base social de la independència com a objectiu més urgent. L'argumentari més poderós el proper cicle electoral ha de ser comparar les performances de futur Regne d'Espanya i de la República Catalana. Hem de contrastar quins resultats poden proporcionar cadascuna de les seves estructures econòmiques, socials, polítiques i culturals.

Per guanyar la més àmplia majoria per la independència ha d'insistir en els futurs antagònics que poden oferir el Regne d'Espanya i la República Catalana a partir de les diferències en cada una de les seves estructures bàsiques. Així en el sistema polític cal contraposar els segles de règims autoritaris espanyols que van començar amb la creació de la Inquisició i l'expulsió dels jueus i van culminar amb les dictadures militars del segle XX.

dilluns, 18 de maig del 2015

Tertúlia amb el Dr. Bonaventura Clotet «Recerca i mecenatge» el 26 de maig



No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Dues novetats a la TAULA RODONA del 19 de maig

Tenim a tocar l’oportunitat de decidir plegats com organitzem el govern de la nostra ciutat i també el nostre futur com a país sota els principis de la llibertat, la democràcia i la participació de la ciutadania.

No podem restar aliens al moment històric que estem vivint, i per això la nostra territorial s’hi ha implicat a fons organitzant una taula rodona amb alguns dels partits que concorren a la cita electoral. Us anunciem que també hi serà present David Folch, de la coalició Millor Barcelona, i que se’n farà una retransmissió en directe via streaming (http://assemblea.cat/directes) per a facilitar-ne el seguiment als qui no hi pugueu asssitir.

En la primera part, el debat girarà entorn dels eixos nacional/social i ciutat/barri, i seguirà amb un temps obert a la participació dels assistents.

Avancem cap a la República Catalana!

Comissió de Comunicació
ANC-SFxI

diumenge, 17 de maig del 2015

Jordi Sánchez: «Per l'ANC, el debat de la llista unitària està tancat»

“Hi ha hagut un debat més mediàtic a les xarxes que intern sobre la figura dels més votats”

“L'ANC ha de vetllar perquè els acords es mantinguin”

“No hem de donar per suposat que les formacions que no han subscrit el full de ruta no estiguin a favor del procés”

“Hem de fer un gir social per arribar a tots els racons”

En ser escollit, ahir el nou president de l'ANC va rebre elogis públics de tots els partits catalans, incloent-hi el del PSC. Jordi Sànchez rebutja reobrir el debat de la llista unitària que va dividir l'organització durant mesos. Propugna un gir social per traspassar les fronteres actuals de l'independentisme i no descarta que Podem s'afegeixi al procés.

Liz Castro era la candidatura més votada pels associats de l'ANC. Se sent legitimat per al càrrec?
El que s'ha produït és el que preveuen els estatuts. Els socis van votar dissabte passat per escollir el secretariat. Aquest secretariat té el mandat d'escollir, entre els seus membres, les persones que ocupen els càrrecs orgànics de tresorer, secretari, vicepresident i president. Hi ha hagut un debat més mediàtic a les xarxes que intern sobre la figura dels més votats, però el que és indiscutible és que avui els 75 membres del secretariat han pres consciència que som un equip i el que és rellevant no és la concreció de les quatre persones a qui se'ns ha fet confiança amb aquests càrrecs sinó els reptes que tenim per endavant. En cap moment no hi ha hagut la tensió que alguns han volgut fer creure des de fora.

En funció dels resultats del 24-M, és partidari de reobrir el debat sobre la llista unitària?
No. Forma part d'un acord del mes de gener, amb els partits, que inclou la convocatòria de les eleccions al setembre. Per l'Assemblea, aquest debat està tancat. Els esforços han d'anar d'una manera intensa a ampliar una majoria social. No li pertoca obrir cap mena de debat de qüestions que s'escapen de la pròpia línia de l'Assemblea.

L’ANC inicia una nova etapa amb l’elecció de Jordi Sánchez com a president

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha iniciat aquest dissabte 16 de maig a Cardona una nova etapa amb l’elecció de Jordi Sánchez com president de l’entitat. Els 75 membres del Secretariat Nacional, reunits al Castell de Cardona, han secundat Sánchez en la seva presentació oficial per impulsar una ANC centrada en "ampliar la majoria social favorable a la independència i assegurar l'èxit de les candidatures independentistes pel 27S".

Sánchez ha assumit el càrrec com "tot un repte" i ha recalcat la voluntat d'incidir en la necessita de construir "una República catalana justa i igualitària on tothom sigui un actor imprescindible”. El nou president també ha volgut remarcar "l'exemple de debat constructiu" que s'ha viscut en el Secretariat de Cardona i ha fet una crida a treballar com un equip incidint en les potencialitats de cadascú.

En la votació per a la presidència, Jordi Sánchez ha obtingut 50 vots, mentre que Liz Castro n'ha sumat 24.

Rosa Alentorn, nova vicepresidenta

A banda de l’elecció del nou president, el Secretariat Nacional també ha consensuat el nom de la resta de càrrecs orgànics de l’entitat. Rosa Alentorn serà la nova vicepresidenta de l’ANC. Alentorn ha recollit 41 suports, per 32 d'Aida Àngel en la votació final per optar al càrrec. Nuri Guillaumes exercirà de tresorera i Jordi Vilarasau ocuparà el càrrec de secretari.

dissabte, 16 de maig del 2015

Germà Capdevila: «No faran presoners»

Encara veiem opcions polítiques que somien un encaix de Catalunya en l'Estat espanyol que sigui còmode per a les dues parts. Parlen de dret a decidir per bastir un estat federal amb competències reconegudes i respectades. Altres prometen “decidir-ho tot” i bastir un nou pacte constitucional en què tots els pobles de l'Estat viuran feliços per sempre més. La tossuda realitat, però, s'encarrega dia sí, dia també, de recordar-nos que estem en un procés que no admet matisos. Acabarà amb un nou estat català o amb la derrota i dissolució definitiva de Catalunya dins d'Espanya. L'Estat ha decidit presentar batalla amb les seves armes, i no està disposat a negociar. No acabarem com Escòcia, on la derrota de l'independentisme ha obert la porta a noves transferències de poder cap a Edimburg. L'Estat no farà presoners. Els poders executiu, legislatiu i judicial funcionen a tota màquina per dissoldre Catalunya. Encara recordo els líders catalans celebrant que la llei d'educació de Catalunya “blindava” el sistema d'immersió. Avui és paper mullat. Els directors han d'obeir jutges i ministres espanyols i abstenir-se d'aplicar-la. L'autonomia és paper mullat. El Congrés aprova el retorn dels toros a Catalunya. El Parlament català no té cap poder. Les forces de seguretat espanyoles rebenten una operació antiterrorista dels Mossos, que són una policia de segona. El temps s'esgota. Si no assolim la independència aviat, estem acabats.


Conferència - col.loqui «Pensions, present i futur» el 20 de maig



No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Vols fer un País millor? (el diari de l'ANC en pdf)


Francesc de Dalmases: «No feu l'imbècil»

"No podem fer l’imbècil. Es comptaran tots i cadascun dels vots dels partits favorables a la independència però ens comptaran en contra cada vot a partits que tinguin una posició contrària o ambigua sobre la independència"

La Universitat de Liverpool ha reunit aquesta setmana acadèmics i investigadors d’arreu d’Europa per debatre sobre el grau d’influència dels processos d’autodeterminació en la transformació de l’Europa del segle XXI.

És la mena d’espais on paga la pena escoltar i no pas xerrar gaire. Escoltar per confirmar, per exemple, que el nostre és l’afer intern més internacional que hi ha Europa i, ben probablement, al món. L’acció exterior espanyola ha perdut la partida. Som un exemple pel que fem i som un exemple per com ho estem fent: de forma cívica, pacífica i democràtica.

Entre els convidats il·lustres d’aquesta trobada, destaca l’economista Edward Hugh, un dels gurus de la macroeconomia i, per sort nostra, admirador i coneixedor del procés d’independència.

No ha estat fins al sopar del segon dia que Hugh s’ha destapat i mostra el seu coneixement amb una anàlisi més que encertada sobre Catalunya. Algunes de les seves reflexions:

No tenim més opció que sortir-nos-en. Espanya farà tot el possible per fer-nos creure que no és possible i els seus creditors no mouran un dit fins que fem el primer gest polític decisiu. Quan sigui així només ens demanaran una cosa: que siguem responsables amb la nostra part del deute.

Carta de Carme Forcadell: Continuem treballant!

Ha arribat l’hora del canvi al capdavant de l’Assemblea Nacional Catalana. Estic segura que els companys i companyes que agafen el relleu continuaran treballant amb la mateixa empenta i fermesa que hem treballat els que pleguem i tindrem tants o més èxits que els que hem tingut fins ara. Perquè la força de l’ANC sou vosaltres, i vosaltres no heu fallat ni fallareu mai. Com sempre dic, vosaltres heu fet possible allò que era impossible i ho continuareu fent.

Me’n vaig contenta per l’extraordinària feina feta i em sento il·lusionada amb el futur. Us agraeixo els tres anys que hem viscut plegats, han estat els tres anys més apassionants de la meva vida. Gràcies a vosaltres he tingut l’oportunitat i el privilegi de viure des de primera línia els fets que han canviat el futur de Catalunya. Junts hem canviat la història i el destí del nostre País, i res ni ningú no ens aturarà si guanyem les eleccions del 27 de setembre.

Moltíssimes gràcies per tot el que m’heu donat i per tot el que he après, gràcies per la vostra feina, l’esforç i el temps que heu dedicat a l’Assemblea i al País. Podrem dir que gràcies a la nostra força de voluntat la història ha canviat i el nostre país ha millorat. Aquest és l’únic objectiu que ens ha de moure: construir una república justa, lliure i solidària, que sigui la república de tots i per a tots, vinguin d’on vinguin, parlin com parlin i se sentin com se sentin.

Us animo a continuar treballant com sempre heu fet: amb coratge, valentia i dignitat pels nostres somnis, pels somnis de tantes generacions que ben aviat seran la nostra realitat. Ens queda el tram final, cal que continuem convencent a tothom amb un somriure. Continuem explicant els beneficis de la independència, destinem totes les nostres energies a construir el nou país i no perdem ni un segon contestant provocacions. Sé que ho fareu, que ho farem.

No és un comiat, perquè des d’on sigui, com sigui i amb qui sigui, continuarem treballant fins que Catalunya sigui un estat lliure i sobirà.

Una abraçada ben forta

Carme Forcadell

Presidenta en funcions de l’Assemblea Nacional Catalana

divendres, 15 de maig del 2015

Miquel Sellarès: «No és Wert ni Fernández Díaz, és l'Estat. Ho enteneu?»

Fa molts mesos, potser anys, que la nostra classe política dirigent i la societat civil hauria d'haver perdut la innocència en el procés nacional que estem duent a terme. I crec que és bo que, aprofitant aquesta tribuna, avui digui quatre coses que clarifiquin el recorregut dels propers mesos.

U: l'Estat no té voluntat de cedir ni un pam en el reconeixement nacional, cultural, polític i lingüístic de la nostra nació. I si en aquests moments no fóssim al segle XXI, al 2015, i fóssim 40 anys enrere, la "cabra" baixaria per la Diagonal i els escamots de l'extrema dreta farien una gran operació de guerra bruta.

Dos: som a Europa, per sort i per desgràcia. I som a l'OTAN, també pel mateix. Formem part del món occidental. I a més, Catalunya per ella mateixa i per la importància de la seva capital, Barcelona, és al món i és visitada per milions de persones de moltes nacions. Avui, ni l'Estat ni les seves clavegueres no poden fer allò que voldrien i desitjarien.

Tres: van començar per creure, l'Estat, que tot plegat era un sufflé, i que amb quatre operacions de desprestigi i manipulació, com l'afer Pujol, el sufflé baixaria i tot tornaria al punt d'un país un tant diferenciat com Catalunya però messell i controlable. Controlable per una elit de poderosos els quals el seu negoci primordial és servir Espanya i beneficiar-se'n.

Una eina telemàtica que permet exercir la sobirania fiscal

Catalunya Diu Prou presenta una eina telemàtica del govern per fer sobirania fiscal i demana la implicació a partits i entitats sobiranistes

Ahir, a l’espai Vilaweb de Barcelona, la plataforma Catalunya Diu Prou va presentar en roda de premsa una pàgina web que ha creat la Generalitat, i que és una eina telemàtica perquè tots els catalans puguin pagar els seus impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i no a la Hisenda espanyola.

Aquesta demanda per dur-ho a terme de forma telemàtica, a més de la manual, ja havia estat feta per la plataforma des que va iniciar la campanya de “sobirania fiscal, ara fa més de tres anys. “Avui de forma oficial, qualsevol ciutadà de Catalunya pot pagar els seus impostos estatals telemàticament des d’una eina que és e-tributs, l’oficina de la Generalitat ‘en línia’”, va explicar el coordinador de la plataforma Josep Maria Bellmunt, que va recordar que més de 80 ajuntaments i consells comarcals així com milers d’empresaris i autònoms ja fan el pagament sistemàticament al compte corrent de l’Agencia Tributària Catalana.

La portaveu de Catalunya Diu Prou, Carme Teixidó va recordar que ara amb aquesta mesura ja no hi ha cap motiu cap motiu per no fer sobirania fiscal i pagar així els impostos a Catalunya”, i a preguntes dels periodistes presents va recordar que aquesta és una mesura legal, va explicar la metodologia i va recordar que aquells que tinguin algun dubte sobre com fer-ho trobaran una explicació detallada al web de la plataforma, amb els passos a seguir-

Josep Sort: «Ens rellisca»

Tot inspirant-me en un magnífic vídeo de l'APM, he de dir que a aquestes alçades de la pel.lícula, la guerra bruta de l'Estat espanyol contra el procés per la independència em, literalment, rellisca. I segur que no sóc únicament una servidora. A molts, cada cop més, molts més, Espanya i la seves campanyes d'intoxicació, de guerra bruta, de guerra psicològica, ens importa un rave i en passem un munt.

És cert que ja en les eleccions del 2010 i del 2012, la guerra bruta espanyola va tenir uns impactes notables, i ho van aconseguir amb la col·laboració joiosa de determinats elements. En la primera, uns van ajudar a desactivar una opció que semblava que s'ho anava a menjar tot. En la segona, uns altres van participar de forma salvatge en una vaga general en plena campanya electoral, fet del tot inaudit, i que va tenir greus conseqüències. A banda, és clar del recurs a la intoxicació mediàtica, amb la col.laboració judicial i policial.

Durant el 9-N, d'altra banda, la guerra bruta encara va anar més lluny en el seu histerisme catalanofòbic, i va arribar a posar en perill fins i tot el sistema sanitari, és a dir, la salut de molts ciutadans catalans. Però tot amb tot, a empentes i rodolons, s'ha arribat on som ara. On res està perdut, però on encara ens queda assolir la victòria definitiva.

Eduard Voltas: «Algú que ens vol mal»

«I si el 27-S guanya el "no", qui n'assumeix les conseqüències? Qui se'n fa càrrec, del país que queda? Qui se'n fa càrrec?»

Aquesta setmana hem viscut un salt qualitatiu de les agressions de l'Estat i he pensat molt en un article d'en Jordi Graupera de fa molts mesos. Parlava de la necessitat de fer-te responsable del teu sí o del teu no a la independència. De prendre't molt seriosament l'assumpte i ser conscient de les conseqüències per al país del teu vot. I assumir-les, com se suposa que ha de fer un adult amb tos els seus actes.

Les apocalítiques conseqüències del "sí" ja ens les expliquen per terra, mar i aire, i em fa l'efecte que els independentistes (els líders i els ciutadans anònims) estan encantats d'assumir les dificultats que tindran al davant en cas de victòria. Els plans de contingència estan escrits en els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el Govern ha nomenat un comissionat que treballa per posar en marxa aquests plans de contingència l'endemà d'una hipotètica victòria a les urnes, i en general l'actitud del moviment sobiranista organitzat és de plena consciència de la magnitud del repte. Hi ha desig indissimulat d'afrontar les dificultats del "sí": negociar un divorci civilitzat, assolir el reconeixement internacional, superar la fase de transició al nou estat amb els mínims danys possibles.