En les pròximes setmanes, el Parlament començarà a tramitar algunes de les lleis que definiran com serà la futura república catalana. L'Estat intenta impedir-ho amb notificacions que arriben sense solució de continuïtat a les autoritats de la cambra i a les conselleries del govern. L'advertiment és clar: tramitar aquestes normes és una violació de l'ordre constitucional espanyol. La reforma del PP atorga al TC la potestat d'impedir-ho amb suspensions i fins i tot substitucions de càrrec i funcionaris. Això ens col·loca a les portes d'un conflicte institucional que pot fer que el referèndum quedi en un segon pla. L'assetjament judicial de l'Estat que hem vist en el cas de Badalona, per exemple, ha forçat un regidor que no és d'un partit independentista a esparracar —literalment— la jurisdicció espanyola. Preparem-nos. És molt plausible que el trencament es produeixi abans no ens pensem com a resultat d'aquest assetjament. Ens veurem obligats a moure fitxa per evitar la destrucció del nostre autogovern. La pregunta del milió és on seran els que fins avui es mouen amb comoditat en la indefinició del dret a decidir. Quan Espanya ens forci a trencar, en quin costat se situaran? A la banda d'un Estat que fa de la justícia el braç executor de les seves polítiques, o al costat d'un poble que democràticament decideix construir una nova república? Aviat ho sabrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada