L’enginyeria financera espanyola segueix avançant. Primer teníem Andalusia pagant operacions de canvi de sexe i Extremadura rebaixant impostos, mentre que Catalunya havia de demanar el rescat al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Després venien els senyors del PP, PSOE i Ciudadanos dient que Catalunya pot sobreviure i pagar nòmines gràcies a la generositat i altruisme d’un Estat que ens estima, Espanya. Ara arriba la darrera almoina: el ministre Montoro concedeix a Catalunya, que no pagui interessos del deute.
Mariano Rajoy pot treure pit i explicar que el seu govern dóna molt de suport a Catalunya , malgrat que Artur Mas estigui perdut en l’”órdago soberanista”. I Montoro vesteix els nombres amb els seus jocs de triler, per a qui s’ho vulgui empassar
La veritat, però, és tota una altra. Si agafem l’any 2013, el dèficit de la Generalitat va ser de l’1,97% del PIB, en torn als 3.500 milions d’euros. Davant dels que acusen la gestió de la Generalitat de catastròfica, cal recordar que, el mateix any, el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat era de 16.000 milions d’euros, prop del 9% del PIB. En resum, que si no fos per la generosa contribució catalana a la “solidaritat”, Catalunya tindria un superàvit de 12.500 milions d’euros.
Aquests són els números reals, i no hi ha més cera que la que crema. Montoro pot dir el que vulgui, però així són la “generositat” i la “solidaritat” espanyoles. A Espanya ja hi ha qui comença a adonar-se que Catalunya, tal com està el sistema de finançament actual, és com Grècia: mai no podrà pagar el que deu. Per això afluixen la soga del coll. L’afluixen una mica, només. L'afluixen per no matar del tot la gallina dels ous d'or.
La pregunta és: ¿serem els catalans capaços de treure’ns la soga del coll per ser lliures i pagar honradament les nostres factures? No hi ha molt on triar: o la independència o ser la segona Grècia.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada