NALTROS TAMBÉ VAM BAIXAR!

A les 8 del matí del 7 de febrer pujàvem a l’autocar que ens havia de baixar a Amposta per respondre a la crida de la Plataforma en Defensa de l’Ebre a manifestar-nos contra el Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat el mes de gener pel Govern espanyol en funcions.

Com si anéssim de colònies, després de recollir els companys de Fort Pienc, Ciutat Vella i la Barceloneta en dos autocars, vam gaudir d’un viatge amenitzat per un vídeo de preescalfament, amb entrevistes i jotes de l’Ebre, com la popularitzada per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: «De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo agulles de cap agulles de cap, agulles de ganxo...».

I sort d’això, perquè molt abans d’arribar a la capital del Montsià vam trobar una caravana impressionant: cotxes, motos, autocars...; tots estelats i amb pancartes amb el nus blau. Quin goig!

L’assistència fou massiva, la més nombrosa que es recorda a les Terres de l’Ebre (50.000 manifestants vinguts de l’Aragó, el País Valencia, la Catalunya del Nord i el Principat, 7.000 dels quals mobilitzats per l’ANC), fins al punt que els organitzadors van haver d’allargar un quilòmetre el recorregut inundat de blau perquè tothom pogués avançar. En arribar al pont Penjant, lectura del manifest, gegants, castells i actuacions musicals (Joan Rovira, Riu en So i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, ara en directe).

Un cop acabada la manifestació, unes 2.550 persones vam tornar al punt d’inici, al parc dels Xiribecs, on al Pavelló Firal els amics de l’ANC de les Terres de l’Ebre ens havien preparat una paella deliciosa –no ho diem per quedar bé–, precedida d’un bon plat d’embotits i seguida de gelat, cafè o infusions. Allà, més parlaments i més actuacions, amb ballades de jotes a l’escenari protagonitzades per espontanis.

I amb l’esperit i el pap ben satisfets, cap a l’autocar, a pair el dinar! El viatge de tornada també fou com els de quan véns de colònies, amb una eufòria calmada de les que conviden a la conversa a mitja veu i a la becaineta, sense vídeos i amb la sola música d’algun ronc plàcid.

Els eurodiputats que l’endemà farien una visita sobre el terreny per elaborar l’informe sobre la viabilitat del vergonyós pla ja tindrien una opinió més clara de les necessitats i prioritats del nostre país. Haurien comprovat que, quan es tracta de defensar la terra, naltros, els catalans, baixem, pugem, volem o naveguem on sigui per fer pinya.

Màriam Serrà