dissabte, 13 de febrer del 2016

Jofre Llombart: «El federalista de la corba»

Hi ha una llegenda urbana que diu que a Espanya, de tant en tant, apareixen esperits amb forma de persona i que tenen ganes de fer una Espanya federal. Aquests últims mesos hi ha testimonis que diuen haver-los tornat a veure amb força. Tant amb la noia de la corba com amb el federalista messetari acostuma a passar el mateix: ningú l'ha vist directament sinó que sempre és un conegut d'un conegut a qui se li ha aparegut. I una altra similitud: de la mateixa manera que la noia de la corba es manifestava per alertar al conductor d'algun perill, aquestes aparicions federalistes tendeixen a ser més freqüents quan la unitat d'Espanya està en risc. Si mor Franco i els nacionalismes estan esvalotats, apareix el federalisme de la corba per dissuadir-los. (El problema és que en aquella ocasió, enlloc d'una aparició en van sortir 17 de cop, el famós cafè esotèric per tothom).

Uns anys després, i davant l'adveniment de l'independentisme, van tornar a veure's aparicions. Intel·lectuals primer, partits polítics després i algun tertulià despistat tot seguit van assegurar haver-les vist. I és que el fantasma no sorgia unilateralment sinó que ho feia de manera legal, acordada i, sobretot, ben intencionada. Però per comprovar si el federalisme és un esperit o una opció política real cal respondre de manera senzilla a unes quantes preguntes. Per exemple: contestar si Catalunya serà reconeguda a la Constitució com una nació amb dret a decidir. O preguntar si (ja que estaríem davant de dues nacions lliures unides des de la llibertat) la nova Constitució Espanyola abolirà l'article que atribueix a l'exèrcit la garantia de la unitat territorial.

Als federalistes de carn i ossos no els importaria que Catalunya tingui també un concert econòmic com el basc. Ni tampoc que Catalunya tingui blindades les competències en ensenyament i cultura. O que el català sigui llengua oficial a Catalunya i d'especial protecció a la resta de l'estat. Totes les administracions a Catalunya, inclosa la de justícia, hauran de fer-lo servir com a llengua vehicular. I que el Ministeri d'afers Estrangers elevi al Parlament Europeu una petició perquè el català sigui reconegut com a idioma oficial a les institucions europees.

Segur que quan siguem federals, les polítiques socials es decidiran des de Catalunya: això inclou la gestió de la immigració, les beques, la llei de la dependència, les ajudes al tercer sector, la gent gran, la joventut o la violència de gènere. Per no parlar de Renfe, Adif i totes les infraestructures territorials: segur que Catalunya en tindrà la última paraula. I ja posats, quan siguem federals, l'estat espanyol reconeixerà les seleccions esportives nacionals. És més, les promourà davant les federacions internacionals (FIFA) i del Comitè Internacional Olímpic com ha fet el Regne Unit amb Escòcia, Gal·les, Anglaterra i Irlanda del Nord.

El cas és que després d'unes setmanes amb aparicions nocturnes sobtades de federalistes sobrevinguts, quan s'ha fet de dia no n'ha quedat ni rastre. Un ens anomenat federal, comitè federal (del PSOE), s'ha carregat el federalisme. I així fins a la pròxima aparició. De moment, el federalista de la corba s'ha tornat a esvair. I això que han anat a cridar a gurus de bona voluntat que, impotents, han admès: no Podem.

Font: Mon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada