dilluns, 2 de febrer del 2015

Seguretat Social assegurada

L'embrió de l'organisme, que han pactat CiU i ERC, començarà a funcionar aquest any

El país té un saldo positiu de 24.000 milions en aquest àmbit i les pensions i les necessitats socials estarien garantides

“Gairebé més important que la hisenda pròpia, és la Seguretat Social. Aquí sí que hi hem de treballar a fons.” La reflexió d'un dels diputats que ha participat en les negociacions pels pressupostos entre CIU i ERC demostra la transcendència d'aquesta estructura d'estat, que des del minut zero ha de garantir la continuïtat de les pensions i altres prestacions socials, com ara les d'atur. Ningú entendria que en una Catalunya independent no es poguessin cobrir aquestes necessitats durant mesos. Però tots els estudis de la Generalitat constaten que estarien garantides sense cap problema, ja que, per exemple, els últims anys el país ha tingut un saldo positiu en aquest àmbit de 24.000 milions d'euros. L'embrió d'aquesta maquinària ha de començar a funcionar enguany, segons s'ha acordat en els comptes que s'aprovaran aquesta setmana, sempre que el PP no els impugni al Consell de Garanties.

Els nacionalistes i els republicans han batejat la nova entitat com l'agència catalana de la protecció social i d'aquí a cinc mesos l'executiu català ha d'haver redactat la llei que la regeixi. En un primer moment aglutinarà les funcions que ja té transferides pel govern espanyol i que a hores d'ara estan repartides en diversos departaments i, de mica en mica, s'anirà preparant per assumir les competències que tenen els estats independents. Una de les que més preocupa a la societat és la de les pensions. Actualment, segons dades del ministre espanyol, el mes de gener hi havia 1,6 milions de pensions a Catalunya, un 1,2% més que l'any passat, i d'aquestes les més importants eren les de jubilació, que superen per poc el milió. En global la pensió mitjana se situava a Catalunya en 910,31 euros i a l'Estat, en 879,52. El PP sovint difon el discurs de la por i manté que les prestacions perillarien amb la secessió de Catalunya, però la realitat mostra el contrari.

Funcions bàsiques

Per començar s'ha de tenir en compte que el sistema que s'utilitza a l'Estat espanyol i també en un futur estat català és el de repartiment, és a dir, les cotitzacions dels treballadors d'avui financen els jubilats i altres pensionistes, com ara les vídues i els orfes. “Ni el govern espanyol ni la Seguretat Social espanyola tenen els diners que serviran per pagar les pensions dels jubilats de demà i, per tant, no tenen capacitat per evitar que els jubilats catalans cobrin en cas d'independència”, explica el Col·lectiu Wilson en un informe.

Aquest argument es complementa amb la fredor de les xifres, que també donen la raó als partidaris de l'estat propi. Des del 1995 fins al 2011 s'ha calculat el saldo de Catalunya i l'Estat amb la Seguretat Social. Es tracta d'una operació senzilla: si el que aporten els ciutadans en cotitzacions és superior al que es gasta en prestacions la balança és positiva i, a l'inrevés, negativa.

En aquests anys, Catalunya suma 24.126 milions d'euros de més, mentre que l'Estat acumula un dèficit de 82.704 milions. Per persona això suposa 3.200 euros positius a Catalunya i 1.735 negatius a Espanya. El país, doncs, ha aportat més del que ha rebut, una situació semblant a la del dèficit fiscal.

L'escenari s'entén perquè, generalment, a Catalunya hi ha hagut més ocupats que a la resta de l'Estat –ara mateix la taxa de l'atur català està al 19,90% i l'espanyol, al 23,70%– i els sous també són més elevats. A causa de la crisi, però, els últims tres anys Catalunya també ha entrat en saldo negatiu i el 2011 va arribar als -2.876 milions.

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que ha fet un extens estudi sobre la Seguretat Social catalana, indica que la tessitura no és preocupant. Si la independència és pactada amb La Moncloa hi hauria d'haver el repartiment d'actius i passius i una part del fons hauria de ser transferit al govern català i els diners servirien per eixugar el dèficit. En aquest sentit, la població catalana representa un 16% de l'espanyola i aporta gairebé un 30% a la bossa comuna. Però el CATN també avalua la possibilitat que no hi hagi acord amb Espanya i llavors Catalunya podria assumir igualment el forat amb el superàvit que tindria una hisenda pròpia.

Segons les estimacions, si Catalunya hagués estat independent entre el 2006 i el 2011, un cop cobertes les despeses, hauria disposat d'uns ingressos anuals d'11.000 milions, que podrien anar a l'agència catalana de la protecció social.

Un esquelet important

El CATN subratlla en el seu informe que el cobrament de les pensions i altres prestacions ha d'estar assegurat “des del primer moment” i “en les mateixes condicions que fins ara, sigui quin sigui l'escenari en què es desenvolupi el procés d'independència”. És per aquest motiu que reclama que l'agència es posi en marxa al més aviat possible i també planteja com ha de ser l'esquelet. Hauria de tenir una plantilla d'unes quatre mil persones; la despesa de personal seria de 130 milions i disposaria de prop de dues-centes oficines i dependències. De moment, però, el pressupost d'enguany només inclou un petit pas i la partida és de 700.000 euros.

En aquest context l'executiu català sempre ha reiterat que la Seguretat Social catalana serà viable al cent per cent i milloraria l'actual: “Catalunya podria tenir un sistema propi, que podria pagar les pensions i totes les prestacions, i a més pagar-les millor”, assegurava el mes de maig el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, al Parlament.

Dades compartides amb l'Estat?

Per poder pagar els 1,6 milions de pensionistes catalans, el govern haurà de tenir totes les seves dades. El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) recorda que la Seguretat Social espanyola i la catalana que es creï haurien de tenir interès a facilitar-se la informació perquè no hi hagi duplicitats, però tampoc no es pot descartar que hi hagi hostilitats i una col·laboració nul·la per part de Madrid. En aquest cas, segons el CATN, Catalunya podria prendre mesures d'urgència com per exemple demanar als bancs la darrera nòmina de pensions que haguessin abonat als seus clients per tal de pagar una quantitat igual o superior i mentrestant s'aniria refent la base de dades.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada