divendres, 6 de febrer de 2015

Pere Macias: «Les mentides de Rajoy»

«S'ha de reconèixer la capacitat de persuasió del partit de la dreta espanyola amb missatges ben simples i nítids que llencen mitjançant la plèiade de mitjans que controla»

La línia argumental del PP en relació amb Catalunya és ben clara: davant de l'aventurisme sobiranista del president Mas, cal formular polítiques concretes destinades a afavorir el creixement econòmic. Mentre que des de la Generalitat s'esmercen tots els esforços en el "procés", el Govern de l'Estat treballa amb gran intensitat en actuacions que faran sortir de la crisi els catalans. Guió Arriola, una vegada més. Com el de "o nosotros o el caos" aplicable al front de Madrid.

S'ha de reconèixer la capacitat de persuasió del partit de la dreta espanyola amb missatges ben simples i nítids que llencen mitjançant la plèiade de mitjans de comunicació que controla amb mà de ferro la sempre eficaç vicepresidenta Sáenz de Santamaría. A partir d'aquest guió, la visita de Rajoy a Catalunya de dissabte es va dedicar a la fiscalitat. El PP abaixa impostos, mentre que la Generalitat i l'Ajuntament, governats pels separatistes, no paren d’apujar-los, ergo el “business friendly” és l'Estat i no pas aquestes administracions. Apa! I a repetir la cançoneta a veure si els catalans som prou babaus per creure’ns-ho.

La realitat està ben lluny del missatge popular. Qui més ha apujat la pressió fiscal en aquesta legislatura ha estat el govern central. Pujada de l'IVA, pujada de l'IRPF, dels impostos especials i eliminació de desgravacions a l'impost de societats. Amb un resultat quantificable: Montoro ha aconseguit recaptar 40.000 milions addicionals malgrat les penúries econòmiques de les empreses i sobretot de les famílies. I, a més, la totalitat d'aquesta suma s'ha destinat a les arques estatals. Ni un euro per millorar el finançament de les comunitats autònomes o dels ajuntaments, abocats uns i altres a aplicar grans retallades en les polítiques socials per sobreviure a l'asfíxia premeditada i vergonyosa dissenyada per La Moncloa. I com a cirereta, per aparèixer com els salvadors de la pàtria, l'invent del FLA, el préstec que fa l'Estat a les comunitats per resoldre la seva manca de liquiditat. Cal remarcar que és un préstec que, com tots els crèdits, ha de ser retornat mensual i religiosament amb interessos que, fins el darrer més d'octubre, eren superiors al cost del diner per a la hisenda espanyola. No només no ens proporcionen recursos, sinó que fan negoci amb les nostres dificultats de tresoreria: Cornuts i a pagar el beure!

Cal esmentar també la insensibilitat de l'executiu Rajoy pel que fa a l'economia productiva. Des del Congrés ens hem afartat de denunciar-ho. La retirada dels incentius a la inversió de les indústries en millores ambientals en un moment clau per a la competitivitat de la petroquímica n'és un exemple, com ho es també la paralització de les grans infraestructures clau per a l'economia catalana, com el Corredor del Mediterrani, l'autopista A-27 i l'accés ferroviari al port i a l'aeroport, per esmentar els exemples més clamorosos d'incompliment de qualsevol compromís.

La mentida resulta sempre un fonament molt estantís per a bastir-hi un missatge adreçat als ciutadans. I per més que es repeteixi mil vegades una mentida, sempre és una mentida. Per això Rajoy i la seva gent ho tenen tan difícil a Catalunya –i a Espanya- per aconseguir la credibilitat de les seves actuacions.

Segurament, en veure el títol, a molts lectors els haurà vingut al cap un nom que deu provocar més d'una nit d'insomni al president espanyol. I ja veieu que no n'he parlat gens ni mica. La meva ingenuïtat garrotxina em fa pensar que un dia d'aquests Rajoy es presentarà al Congrés a explicar-nos perquè dorm malament...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada