Josep Maria Solé Sabaté: "Independència obviant Europa"

En el procés d'exercir el dret a decidir és obvi, dia darrere un altre, que Europa no farà res. Com Pilats se'n rentarà les mans, del que els catalans demanin a Espanya i del que el govern espanyol faci a Catalunya. Sempre amb el benentès que no es passi una ratlla vermella. De cara a Europa, el govern espanyol no pot fer cap acte de violència ni cap actuació que se situï fora de la Constitució en vigor. En el cas català seria una línia vermella no seguir totes i cada una de les passes democràtiques que estan, altra vegada, en el si de la Constitució Espanyola. Per això s'ha de ser tremendament meticulós en el control dels fets, de les accions i les demandes que de bona fe, o amb mala intenció, hom plantegi.

Europa és un ens tan complex, amb tantes garanties de tota mena, d'un barroquisme de gestió que palesa una manca real de poder actuar més enllà de decisions econòmiques i lleis molt generals l'impacte de les quals no es noten sinó amb els anys. L'Europa oficial de Brussel·les i Estrasburg viu el procés català incòmodament. No pot oposar-se a la voluntat democràtica dels catalans, cal recordar que l'Europa unida es defineix partir dels valors democràtics, alhora l'Estat espanyol n'és membre, un soci que rep més que dóna, mentre que els catalans són aportadors nets a la Unió Europea.

Catalunya pot fer el que vulgui dins els cànons democràtics bàsics, Europa mirarà i no actuarà, deixarà fer. Vol dir que és en la nostra força, en les majories socials, en el nombre de vots on tenim el repte per arribar a poder ser lliures del nostre propi destí sense la subjugació a un Estat corrupte i antiquat que se supera en el seu desastre permanent. On l'aforament retroactiu de Juan Carlos fa envermellir qualsevol, mentre, s'ha vist, no sigui del PP. Hom es pregunta, de què tenen tanta por?, i els mals pensaments et duen a creure que potser sí que tot el que es diu del rei abdicat és veritat.

S'entenen els desigs apressats de molts catalans, però han de saber que aquesta és una arma carregada pel PP. És la seva estratègia, esperar errades nostres i aconseguir que es trenqui aquest esperit nacional unitari democràtic que enlluerna amics i atemoreix els nostres adversaris. Mentre seguim les pautes pel dret a decidir via constitucional no podran encarcerar Artur Mas, Oriol Junqueras, Joan Herrera o David Fernández. I UDC amb Duran i Lleida formarà part del conjunt majoritari de les forces polítiques que defensen el dret a decidir.

Que ningú es faci il·lusions amb el nou rei, el govern del PP de forma maldestra i amb un cert ressò d'advertiment ja ha dit a Felip VI que ell calli i prou. Si algú pensa que intentarà moderar l'ajustament d'entesa d'Espanya vers Catalunya va molt equivocat. L'Estat, i PP i PSOE són Estat, no perdran ni un euro, o el que és el mateix, nosaltres per ells només som els qui omplim els recursos que malbarataran.

El panorama no pot ser més optimista. Per una banda, la força democràtica dels catalans; per altra, la sordesa de PP i PSOE, i com a espectadora privilegiada una Europa passiva que acceptarà els fets consumats. Quan es tanquin totes les portes als indecisos només els quedarà el camí de l'Espanya més negra o l'esperança d'una Catalunya lliure per crear una societat avançada a nivell dels estats semblants d'Europa; això és, Holanda, Dinamarca o Finlàndia.

Font: elPuntAvui.cat