- Inici
- Qui som
- Com participar-hi
- El barri
- Actualitat
- Arguments
- Arguments/Dubtes (vídeos)
- Arguments/Dubtes (textos)
- Especial Indults
- Especial Finançament D+1
- Especial Estat centralitzat
- Especial Català perseguit
- Especial Dèficit fiscal
- Especial Atur a Espanya
- Especial Catalunya i Europa
- Especial Aranzels
- Especial Estafa del FLA
- Especial Prima de Risc
- Especial Espanya
- Especial Espoli fiscal
- Especial Pensions
- Especial Atur
- Especial Sostre dèficit
- Especial Impostos
- Fons documental
- Recomanem
dimarts, 2 de juny del 2015
Centralitzar fins a l'últim racó
La feina de sapa sorda però efectiva del PP ha aconseguit laminar una competència més de la Generalitat, com és el marc competencial de l'adopció d'infants, que es va establir el 1996 i que havia sobreviscut indemne fins i tot a l'època de plom de la majoria absoluta de José María Aznar. La maniobra legal que buida de contingut les atribucions de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), reconegut pel conveni de l'Haia com a autoritat central en les adopcions internacionals al marge de l'Estat és una llei d'acció exterior ideada per atacar l'obertura de les ambaixades catalanes i que de retruc arrabassa una competència que era una autèntica estructura d'estat catalana que funcionava des de feia pràcticament dues dècades sense cap problema.Mentre Catalunya espera l'arribada del 27-S, l'Estat espanyol no desaprofita cap oportunitat per anar desmantellant l'autonomia i deixar-la en la pell i l'os institucional. Cada dia que passa es veu més clar que els catalans a l'hora de votar ja no tindran ni la possibilitat d'escollir que Catalunya mantingui la situació autonòmica actual, perquè, si no s'assoleix la independència, la ciutadania descobrirà que de l'autonomia que es pensava que tenia no en quedarà pràcticament res. Llengua, ensenyament, ofec financer, ‘Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC), oficines a l'exterior, els Mossos... L'ofensiva per assimilar Catalunya a un simple conglomerat de províncies espanyoles ja ha deixat de ser una amenaça per convertir-se en una realitat que progressivament anirà afectant tots els nivells de la gestió quotidiana amb l'administrat. Catalunya ja no necessita un estat propi per millorar, sinó simplement per existir.
Font: elPuntAvui.cat
dilluns, 1 de juny del 2015
Vicent Partal: «I l'estat se'l van quedar ells»
En alemany en van dir 'Entnazifizierung' i després el Pentàgon es va inventar el terme 'desnazificació'. Fou una enorme campanya portada a terme a Alemanya i Àustria immediatament després de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu, aconseguit, era apartar dels llocs de poder i influència tothom qui hagués militat al partit nacionalsocialista alemany durant el règim de Hitler. I, evidentment, prohibir qualsevol organització que tingués la més mínima relació amb el nazisme. La reconstrucció d'Alemanya es va fer, doncs, sobre bases democràtiques ben sòlides, com s'ha comprovat durant els decennis següents.
Per a actuar així, però, calia una derrota, la dels nazis. I aquesta va ser la gran diferència amb l'estat espanyol, una diferència que paguem ací. A l'estat espanyol les forces democràtiques no van poder derrotar el franquisme, sinó que van pactar-hi. No únicament no es va netejar l'estat, sinó que el deixaren a les seues mans. Cap funcionari franquista, cap militant franquista, cap militar franquista no va ser apartat del lloc que ocupava. Els van permetre de continuar fent la seua feina. Evidentment, a l'aparell de l'estat hi va entrar gent nova, demòcrates, però els feixistes van romandre al seu lloc, esperant que els arribàs un temps millor. I per això ara passen coses que, explicades a qualsevol país europeu, causen estupor.
Per exemple, aquesta història que us explicàvem ahir: que l'autor de la increïble nota de premsa del govern espanyol sobre la xiulada al rei al Camp Nou sigui un ex-periodista del diari Arriba, òrgan oficial de la Falange. No tan solament periodista, per cert, sinó cap de secció. Segons les metadates va ser ell. Ell ho nega, i és possible que algú agafàs una plantilla del seu ordinador, fet que n'explicaria la signatura. Però, escolteu, el problema no és si ell va escriure el text o no, sinó com és possible que un responsable d'un diari falangista ocupe una posició tan destacada avui al Ministeri de Presidència. Aquesta és la qüestió.
Per a actuar així, però, calia una derrota, la dels nazis. I aquesta va ser la gran diferència amb l'estat espanyol, una diferència que paguem ací. A l'estat espanyol les forces democràtiques no van poder derrotar el franquisme, sinó que van pactar-hi. No únicament no es va netejar l'estat, sinó que el deixaren a les seues mans. Cap funcionari franquista, cap militant franquista, cap militar franquista no va ser apartat del lloc que ocupava. Els van permetre de continuar fent la seua feina. Evidentment, a l'aparell de l'estat hi va entrar gent nova, demòcrates, però els feixistes van romandre al seu lloc, esperant que els arribàs un temps millor. I per això ara passen coses que, explicades a qualsevol país europeu, causen estupor.
Per exemple, aquesta història que us explicàvem ahir: que l'autor de la increïble nota de premsa del govern espanyol sobre la xiulada al rei al Camp Nou sigui un ex-periodista del diari Arriba, òrgan oficial de la Falange. No tan solament periodista, per cert, sinó cap de secció. Segons les metadates va ser ell. Ell ho nega, i és possible que algú agafàs una plantilla del seu ordinador, fet que n'explicaria la signatura. Però, escolteu, el problema no és si ell va escriure el text o no, sinó com és possible que un responsable d'un diari falangista ocupe una posició tan destacada avui al Ministeri de Presidència. Aquesta és la qüestió.
diumenge, 31 de maig del 2015
Xevi Xirgo: «I un be negre!»
El Ministeri de Foment va anunciar divendres, curiosament després d'una setmana caòtica a Rodalies, que ara invertirà un total de 93 milions d'euros en millores a la xarxa de tren a l'àrea de Barcelona. I nosaltres, en comptes de fer-nos-hi un tip de riure, ens ho creiem i ho posem, un cop més, de titular als diaris, a les teles i a les ràdios. Fa trenta anys que ens prenen el pèl amb Rodalies. I nosaltres vinga a creure'ns-ho. Un cop rere l'altre. El 20 de febrer del 2009, després d'anys i panys de reivindicacions, el Consell de Ministres va prendre una gran decisió: va aprovar el Pla de Rodalies de Barcelona, que suposava una inversió de més de 4.000 milions d'euros. L'aleshores vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va sortir ben cofoia a explicar-ho en roda de premsa. I res de res. Com sempre, no van complir res. El gener del 2010 ens van traspassar Rodalies sense cap inversió i nosaltres, què varem fer? Res. Tornar a aplaudir. Com ho vam fer el 5 de maig del 2015, quan la ministra Pastor va sortir també a anunciar grans inversions a Renfe, aquest cop de més de 500 milions d'euros. Res de res, tampoc. Aplaudiments. Els estalvio el repàs que he fet a l'hemeroteca per saber quantes vegades ens han anunciat inversions a la xarxa de trens de Catalunya. Perquè fa vergonya i deixa clar que el problema no el tenen ells sinó nosaltres, que ens ho empassem tot. Quan surt el ministre o la ministra de torn a anunciar inversions a Rodalies, en comptes d'engegar-los a dida i exclamar allò de “I un be negre!”, els aplaudim. No ho aprendrem mai, que la proximitat en la gestió és important, i que per a ells “proximitat” vol dir Madrid i no pas Barcelona. Fa una setmana Rodalies va deixar a terra vuitanta mil passatgers, i quatre dies més tard tornava a tenir avaries la línia Girona-Barcelona. I què fan? El mateix de sempre. Deixar passar uns dies i anunciar inversions que no només són insuficients sinó que les incompliran. I nosaltres, en comptes de fer una xiulada com la d'ahir, els aplaudim. Som així, nosaltres.
Font: elPuntAvui.cat
Inscripcions obertes per una nova edició de la Motorada per la independència
Dissabte 27 de juny torna la Motorada per la independència. Inscripcions obertes.
Els companys de la Motorada per la Independència ja estan en marxa!
L’any passat va ser molt impressionant, i enguany encara promet ser-ho més. No t’ho perdis!
Vine a la Segona Motorada per a la independència! Ja et pots inscriure en aquest enllaç.
El proper 27 de juny, a tres mesos de les eleccions, rodem pel Circuit de Catalunya (Montmeló) i anem fins al Moll de la fusta de Barcelona.
Si vols saber què es farà, entra aquí
Els companys de la Motorada per la Independència ja estan en marxa!
L’any passat va ser molt impressionant, i enguany encara promet ser-ho més. No t’ho perdis!
Vine a la Segona Motorada per a la independència! Ja et pots inscriure en aquest enllaç.
El proper 27 de juny, a tres mesos de les eleccions, rodem pel Circuit de Catalunya (Montmeló) i anem fins al Moll de la fusta de Barcelona.
Si vols saber què es farà, entra aquí
Eduard Voltas: «És molt demanar?»
"Un servidor, humil ciutadà que el dia 27 de setembre ha d'anar a votar, agrairia molt saber si el vot a Catalunya en Comú comptarà amb el Sí o amb el No per saber qui ha guanyat, saber si el vot a Catalunya en Comú serà un mandat per marxar de l'estat espanyol o per quedar-s'hi"
A veure, recapitulem i disculpin que dediqui els quatre primers paràgrafs de l'article a coses que vostès ja saben.
Sigui sobre el matrimoni homosexual o sobre la pena de mort, un referèndum és una qüestió de sí o no. Pots tenir mil matisos, mil esmenes, mil dubtes, però si vas a votar només tens dues opcions. Si dius que sí, els gais es podran casar. Si dius que no, no es podran casar. El teu vot té una conseqüència directa i concreta.
Seria fantàstic poder fer un referèndum sobre la independència. Però l'estat espanyol no ens deixa. I alimentar l'esperança que ens el deixarà fer comença a ser una broma de mal gust. Dels quatre partits que remenaran les cireres al Congrés de diputats després de les pròximes eleccions espanyoles, tres hi estan radicalment en contra i un ho recull verbalment (no en el programa) i amb un entusiasme perfectament descriptible.
Només ens queda una manera de votar sobre la independència amb garanties democràtiques per a tothom: unes eleccions. Unes eleccions on els partidaris del Sí es presentin amb un punt del programa inequívoc, diàfan i compartit. Que quedi indiscutiblement clar que votar qualsevol d'aquestes llistes és un mandat per engegar formalment el procés d'independència. Si les llistes en qüestió obtenen la majoria, hi ha mandat. I si no, no n'hi ha. Punt i final.
A veure, recapitulem i disculpin que dediqui els quatre primers paràgrafs de l'article a coses que vostès ja saben.
Sigui sobre el matrimoni homosexual o sobre la pena de mort, un referèndum és una qüestió de sí o no. Pots tenir mil matisos, mil esmenes, mil dubtes, però si vas a votar només tens dues opcions. Si dius que sí, els gais es podran casar. Si dius que no, no es podran casar. El teu vot té una conseqüència directa i concreta.
Seria fantàstic poder fer un referèndum sobre la independència. Però l'estat espanyol no ens deixa. I alimentar l'esperança que ens el deixarà fer comença a ser una broma de mal gust. Dels quatre partits que remenaran les cireres al Congrés de diputats després de les pròximes eleccions espanyoles, tres hi estan radicalment en contra i un ho recull verbalment (no en el programa) i amb un entusiasme perfectament descriptible.
Només ens queda una manera de votar sobre la independència amb garanties democràtiques per a tothom: unes eleccions. Unes eleccions on els partidaris del Sí es presentin amb un punt del programa inequívoc, diàfan i compartit. Que quedi indiscutiblement clar que votar qualsevol d'aquestes llistes és un mandat per engegar formalment el procés d'independència. Si les llistes en qüestió obtenen la majoria, hi ha mandat. I si no, no n'hi ha. Punt i final.
Vas a la final de Berlín i vols que es conegui el procés d’independència de Catalunya?
De cara a la Final de la Lliga de Campions del proper 6 de juny que es disputarà a Berlín entre la Juventus i el F.C.Barcelona, estem preparant una acció que permeti donar visibilitat al procés d’independència de Catalunya.
Per a fer-ho, estem buscant voluntaris que es desplacin a Berlín i que estiguin disposats a realitzar una petita tasca que durarà poca estona i que cada voluntari podrà realitzar de forma autònoma.
Aquells que estiguin disposats a donar un cop de mà agrairem que enviïn un correu a actes@assemblea.cat indicant-nos:
Per a fer-ho, estem buscant voluntaris que es desplacin a Berlín i que estiguin disposats a realitzar una petita tasca que durarà poca estona i que cada voluntari podrà realitzar de forma autònoma.
Aquells que estiguin disposats a donar un cop de mà agrairem que enviïn un correu a actes@assemblea.cat indicant-nos:
- Lloc de residència.
- Amb quin mitjà de transport vas cap a Berlín (avió, bus, cotxe particular) i des d’on surts.
- En cas que sigueu socis o simpatitzants de l’ANC, a quina Assemblea Territorial pertanyenui si hi teniu algun càrrec (coordinador/a, secretari/a o tresorer/a).
Font: ANC Vallès occidental
dissabte, 30 de maig del 2015
divendres, 29 de maig del 2015
L’ANC i la Plataforma ProSeleccions criden a reivindicar independència a la final de Copa
L’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes fan una crida perquè els aficionats que assisteixin a la final de Copa del Rei, que es disputarà dissabte al Camp Nou, aprofitin el ressò del partit per reivindicar que Catalunya vol ser un estat lliure i independent. Per aquest motiu, les dues entitats demanen que tothom qui pugui porti una estelada a l’estadi per desplegar-la i, com ja és tradicional en els partits que el FC Barcelona juga al Camp Nou, els aficionats cridin “Independència!” quan acabi de sonar l’himne espanyol i al minut 17:14 de cada part.
El partit entre el Barça i l’Athletic Club de Bilbao és un punt de trobada de dues aficions que representen dos països, Catalunya i el País Basc, que formen part de l’estat espanyol però tenen el desig de ser independents. Per això, ja que el partit serà un focus d’atenció mundial, animem els aficionats catalans a reivindicar la llibertat del nostre poble de manera esportiva i pacífica, que és la senya d’identitat del nostre caràcter.
El dia de la final, des de primera hora del matí, les assemblees territorials de l’ANC instal·laran diverses parades informatives per tota la ciutat de Barcelona.
L’objectiu d’aquests espais serà el de repartir material en què s’explica quins són els atacs que pateix avui en dia l’esport català des del govern espanyol i quins beneficis obtindrà el sector esportiu quan Catalunya sigui independent.
El partit entre el Barça i l’Athletic Club de Bilbao és un punt de trobada de dues aficions que representen dos països, Catalunya i el País Basc, que formen part de l’estat espanyol però tenen el desig de ser independents. Per això, ja que el partit serà un focus d’atenció mundial, animem els aficionats catalans a reivindicar la llibertat del nostre poble de manera esportiva i pacífica, que és la senya d’identitat del nostre caràcter.
El dia de la final, des de primera hora del matí, les assemblees territorials de l’ANC instal·laran diverses parades informatives per tota la ciutat de Barcelona.
L’objectiu d’aquests espais serà el de repartir material en què s’explica quins són els atacs que pateix avui en dia l’esport català des del govern espanyol i quins beneficis obtindrà el sector esportiu quan Catalunya sigui independent.
dijous, 28 de maig del 2015
La fórmula de Jordi Sànchez (ANC) per a l'àrea metropolitana
El nou president de l'entitat independentista la va explicar ahir en una conferència de premsa
L'ANC i Òmnium Cultural van fer ahir una compareixença davant la premsa per valorar el resultat de les eleccions municipals de diumenge. Jordi Sànchez i Muriel Casals, els presidents de totes dues entitats, van dir que estaven satisfets perquè l'independentisme n'havia sortit reforçat. A més, Sànchez va respondre una pregunta sobre com creia que s'havia d'encarar la dificultat de penetració de l'independentisme a l'àrea metropolitana. De primer, va exposar una premissa: abandonar la idea que els habitants de l'àrea metropolitana eren una mena de gent estranya diferent de la resta de població catalana. Podeu veure la fórmula de Jordi Sànchez per a l'àrea metropolitana en aquest vídeo:
L'ANC i Òmnium Cultural van fer ahir una compareixença davant la premsa per valorar el resultat de les eleccions municipals de diumenge. Jordi Sànchez i Muriel Casals, els presidents de totes dues entitats, van dir que estaven satisfets perquè l'independentisme n'havia sortit reforçat. A més, Sànchez va respondre una pregunta sobre com creia que s'havia d'encarar la dificultat de penetració de l'independentisme a l'àrea metropolitana. De primer, va exposar una premissa: abandonar la idea que els habitants de l'àrea metropolitana eren una mena de gent estranya diferent de la resta de població catalana. Podeu veure la fórmula de Jordi Sànchez per a l'àrea metropolitana en aquest vídeo:
Font: Vilaweb.cat
Més enllà de Barcelona. Per què l’independentisme ha guanyat de forma espectacular el 24-M?
Barcelona acapara les portades i serveix com excusa per dir que el sobiranisme ha perdut el 24-M, però res més lluny de la realitat, i l’estat espanyol ho sap.. Veiem per què?
1/ Nombre de regidors:
Els regidors de les tres forces sobiranistes (CiU, ERC i CUP )ha augmentat i molt, amb un total de6.077 regidors a tota Catalunya, dels 9.077 que s’escollien (5.345 el 2011, quan CiU encara no havia virat clarament cap a l’independentisme), i ara representen un 67% del total de regidors.L’unionisme (PSC, PP i C’s) només arriba al 18,4%, amb 1.668 regidors
2/ Nombre de vots:
CiU, ERC i CUP i SI i MES sumen 1,408.000 vots. PSC, PP i C’s sumen 992.297 vots. L’Entesa amb, ICV i Barcelona en Comú, 366.008 vots Tot i el retrocés del voltant de 100.000 vots per CiU, respecte al 2011, que segueix sent la primera força, ERC ha guanyat més de 250.000 vots i la CUP uns 160.000 més. En conjunt l’independentisme guanya més de 272.000 vots i l’unionisme ( PP, PSC, C’s) en conjunt, tot i la pujada del partit de Rivera, perd quasi 123.000 vots.
Dels resultats de les municipals en surt la composició de les diputacions i els consells comarcals.
3/ Diputacions
Les quatres diputacions tenen ara majoria sobiranista de CiU,ERC i CUP, per això temes com laHisenda Pròpia en el que les diputacions hi juguen un paper important ara es tenen absolutament les mans lliures per fer i desfer.
1/ Nombre de regidors:
Els regidors de les tres forces sobiranistes (CiU, ERC i CUP )ha augmentat i molt, amb un total de6.077 regidors a tota Catalunya, dels 9.077 que s’escollien (5.345 el 2011, quan CiU encara no havia virat clarament cap a l’independentisme), i ara representen un 67% del total de regidors.L’unionisme (PSC, PP i C’s) només arriba al 18,4%, amb 1.668 regidors
2/ Nombre de vots:
CiU, ERC i CUP i SI i MES sumen 1,408.000 vots. PSC, PP i C’s sumen 992.297 vots. L’Entesa amb, ICV i Barcelona en Comú, 366.008 vots Tot i el retrocés del voltant de 100.000 vots per CiU, respecte al 2011, que segueix sent la primera força, ERC ha guanyat més de 250.000 vots i la CUP uns 160.000 més. En conjunt l’independentisme guanya més de 272.000 vots i l’unionisme ( PP, PSC, C’s) en conjunt, tot i la pujada del partit de Rivera, perd quasi 123.000 vots.
Dels resultats de les municipals en surt la composició de les diputacions i els consells comarcals.
3/ Diputacions
Les quatres diputacions tenen ara majoria sobiranista de CiU,ERC i CUP, per això temes com laHisenda Pròpia en el que les diputacions hi juguen un paper important ara es tenen absolutament les mans lliures per fer i desfer.
Carme Forcadell: «Cap al 27 de setembre»
Abans de res vull felicitar els i les votants del País Valencià i les Illes per haver foragitat del poder el Partit Popular, aquest ha estat un dels èxits més clars i contundents de les eleccions d'aquest 24 de maig. Enhorabona a Compromís, la nova força emergent i sòlida del País Valencià. Les forces independentistes han guanyat les eleccions a Catalunya, i han sumat uns 300.000 vots més respecte a les darreres eleccions del 2011. Convergència i Unió ha tornat a ser la força més votada. Esquerra Republicana i la Candidatura d'Unitat Popular han entrat amb força a l'àrea metropolitana i Catalunya s'ha decantat a l'esquerra, malgrat el triomf de CiU.
Els altres èxits d'aquests comicis han estat la davallada del PP a tot l'Estat, però especialment a Catalunya, on ha passat de 400 i molts regidors a 214, i el relatiu fracàs de Ciudadanos, que ha entrat en ajuntaments i comunitats autònomes, però no tant com s'esperava i, especialment, el fracàs d'aquesta formació a Catalunya, malgrat que ha estat tercera a Barcelona amb 5 regidors. Un altre tret rellevant d'aquestes eleccions ha estat la fragmentació política o la diversitat de partits, segons com es vulgui dir, que conformaran els principals ajuntaments del país. Barcelona, Badalona, Terrassa, Tarragona, Reus o Lleida tindran 7 forces representades al consistori; l'Hospitalet i Sabadell, 8, i Mataró, 9.
Tots aquests factors són els que hem de tenir en compte de cara a les eleccions del 27 de setembre, que, sense cap mena de dubte, seran les més transcendentals de la nostra història. El 27-S votarem si volem continuar depenent de l'Estat espanyol o si volem tenir-ne un de propi, si volem continuar tenint la Constitució Espanyola o si en volem fer una de nostra, si volem ser una monarquia o una república. El 27-S, com ha passat el 24 de maig, el canvi són els nostres vots.
Els altres èxits d'aquests comicis han estat la davallada del PP a tot l'Estat, però especialment a Catalunya, on ha passat de 400 i molts regidors a 214, i el relatiu fracàs de Ciudadanos, que ha entrat en ajuntaments i comunitats autònomes, però no tant com s'esperava i, especialment, el fracàs d'aquesta formació a Catalunya, malgrat que ha estat tercera a Barcelona amb 5 regidors. Un altre tret rellevant d'aquestes eleccions ha estat la fragmentació política o la diversitat de partits, segons com es vulgui dir, que conformaran els principals ajuntaments del país. Barcelona, Badalona, Terrassa, Tarragona, Reus o Lleida tindran 7 forces representades al consistori; l'Hospitalet i Sabadell, 8, i Mataró, 9.
Tots aquests factors són els que hem de tenir en compte de cara a les eleccions del 27 de setembre, que, sense cap mena de dubte, seran les més transcendentals de la nostra història. El 27-S votarem si volem continuar depenent de l'Estat espanyol o si volem tenir-ne un de propi, si volem continuar tenint la Constitució Espanyola o si en volem fer una de nostra, si volem ser una monarquia o una república. El 27-S, com ha passat el 24 de maig, el canvi són els nostres vots.
Què pensa l'ANC sobre Ada Colau i Barcelona en Comú?
El debat sobre el compromís d'Ada Colau i Barcelona en Comú amb el procés d'independència ha estat recurrent, abans i després de les eleccions del 24 de maig. Avui el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, ha fet una valoració del resultat electoral conjuntament amb la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals. Sànchez ha volgut explicar per què considerava que els guanyadors de les eleccions a Barcelona eren sobiranistes i per què era injust d'excloure'ls d'aquesta definició. Tot seguit podeu veure un vídeo amb les explicacions de Sànchez:
Font: Vilaweb.cat
De part de l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes
(Reproduïm un text enviat per l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes de l’Assemblea Nacional Catalana a les assemblees territorials. Ens ha semblat prou valuós per publicar-lo tot i ser una comunicació interna, només suprimint-ne un parell de paràgrafs destinats a organitzar els contactes amb les assemblees territorials.)
Benvolguts, benvolgudes, membres, col·laboradors i simpatitzants de l’ANC,
Des de l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) ens dirigim a vosaltres per tal de fer-vos saber:
Satisfets de la feina feta i amb il·lusió de seguir endavant, les joventuts som imparables!
ANJI – Assemblea Nacional de Joves Independentistes
joves@assemblea.cat
fb.com/ANJI.ANC
@ANJI_ANC
Benvolguts, benvolgudes, membres, col·laboradors i simpatitzants de l’ANC,
Des de l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) ens dirigim a vosaltres per tal de fer-vos saber:
- Que cada dia som més els joves que estem implicats amb el nostre futur. En tot el territori, volem decidir i ho volem decidir ja.
- Que som conscients del moment que estem vivint, de la importància que tenim com a col·lectiu i que no estem disposats a deixar passar l’oportunitat de formar-ne part. Som una generació que tenim molt a dir i molt a fer.
- Que estem preparats per afrontar aquest relleu i aquesta regeneració democràtica que està vivint el nostre país. És un moment de confiança i de col·lectivitat.
- Que l’ANJI ha fet un relleu en la seva Coordinació Nacional i que estem molt orgullosos de poder dir que som més forts que mai, amb més empenta, energia i moltes ganes.
- Que disposem d’una web operativa que tot just acaba d’arrancar: anji.assemblea.cat
- Que tenim diversos nuclis actius que estan disposats a venir a les vostres reunions comarcals/regionals a explicar què és el que plantegem de fer d’ara en endavant.
Satisfets de la feina feta i amb il·lusió de seguir endavant, les joventuts som imparables!
ANJI – Assemblea Nacional de Joves Independentistes
joves@assemblea.cat
fb.com/ANJI.ANC
@ANJI_ANC
Ferran Armengol: «Independència, democràcia i dret internacional»
«L’autodeterminació de tots els pobles (i no només els colonials) és avui dia un principi estructural del dret internacional»
El diari “La Vanguardia” ha publicat un article d’opinió, signat per quatre diplomàtics, en el qual venen a afirmar que l’única solució possible per al cas català és trobar un encaix pactat amb el govern i el parlament espanyol, vistos els gravíssims problemes que, al seu entendre, comportaria la independència de Catalunya des del punt de vista del dret internacional i de la Unió Europea. Tot i que aquesta argumentació no fa més que repetir un cop més un discurs llançat reiteradament des de determinats àmbits, des d’un punt de vista estrictament jurídic, s’hi poden observar nombrosos tòpics, veritats a mitges i llacunes enormes que és important tenir en compte.
Per començar, sorprèn que uns diplomàtics experimentats, com són els signants de l’article, vulguin presentar com una mena de principis irrefutables el que en realitat, són objectis de la política exterior dels estats, que poden variar molt en funció de les circumstàncies. Així, per exemple, el govern rus és implacable amb la integritat territorial quan es tracta de Rússia o dels seus aliats, com és el cas de Sèrbia (en el cas de Kosovo), però no ha tingut inconvenient en invocar els processos de Catalunya i Escòcia davant del Consell de Seguretat de l’ONU per a legitimar la seva acció a Crimea. El mateix es pot dir de les declaracions que puguin haver fet determinats dirigents internacionals, que d’altra banda, no sempre han estat hostils al procés català, com ho prova la febril activitat del ministeri d’Afers Exteriors a l’hora de renyar determinats diplomàtics, comissaris de la Unió Europea o fins i tot, caps de govern que s’han apartat de l’argumentari de la diplomàcia espanyola.
El diari “La Vanguardia” ha publicat un article d’opinió, signat per quatre diplomàtics, en el qual venen a afirmar que l’única solució possible per al cas català és trobar un encaix pactat amb el govern i el parlament espanyol, vistos els gravíssims problemes que, al seu entendre, comportaria la independència de Catalunya des del punt de vista del dret internacional i de la Unió Europea. Tot i que aquesta argumentació no fa més que repetir un cop més un discurs llançat reiteradament des de determinats àmbits, des d’un punt de vista estrictament jurídic, s’hi poden observar nombrosos tòpics, veritats a mitges i llacunes enormes que és important tenir en compte.
Per començar, sorprèn que uns diplomàtics experimentats, com són els signants de l’article, vulguin presentar com una mena de principis irrefutables el que en realitat, són objectis de la política exterior dels estats, que poden variar molt en funció de les circumstàncies. Així, per exemple, el govern rus és implacable amb la integritat territorial quan es tracta de Rússia o dels seus aliats, com és el cas de Sèrbia (en el cas de Kosovo), però no ha tingut inconvenient en invocar els processos de Catalunya i Escòcia davant del Consell de Seguretat de l’ONU per a legitimar la seva acció a Crimea. El mateix es pot dir de les declaracions que puguin haver fet determinats dirigents internacionals, que d’altra banda, no sempre han estat hostils al procés català, com ho prova la febril activitat del ministeri d’Afers Exteriors a l’hora de renyar determinats diplomàtics, comissaris de la Unió Europea o fins i tot, caps de govern que s’han apartat de l’argumentari de la diplomàcia espanyola.
dimecres, 27 de maig del 2015
Jordi Sànchez: «La independència és una convicció democràtica que no es pot negar al segle XXI»
Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) és el president de l'Assemblea Nacional Catalana des del maig d'enguany. Abans d'agafar les regnes de l'entitat sobiranista era adjunt al Síndic de Greuges. Dins l'activisme polític, va ser portaveu del moviment catalanista Crida a la Solidaritat fins a principi dels noranta.- Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
- Forma part de la democràcia que puguem decidir lliurement els nostres governants i les estructures de poder que ens han de regir. La independència és una convicció democràtica que no es pot negar al segle XXI. La voluntat del poble s'ha de poder concretar d'una manera ràpida i contundent a través de les urnes. A més d'això, també vull la independència per a poder tenir a l'abast els instruments de govern de què disposen totes les societats i què ajuden a desenvolupar les potencialitats de cada país, tant econòmicament com cultural. I la independència també la vull per a garantir que tots els esforços es posin al servei de la gent del país, perquè pugui viure millor i pugui tenir un futur amb dignitat, amb progrés i amb igualtat.
- Què pot aportar una Catalunya independent al món?
- Un estat independent aportaria al món les potencialitats que ja té Catalunya, però sense entrebancs. Són les potencialitats que tenen a veure amb la nostra geografia i amb el nostre capital cultural. El fet de ser un país petit no vol dir que no tingui una potència cultural al darrere que pot enriquir un món global i un món divers. També pot aportar un escenari de normalitat en el sentit de que la nostra realitat nacional pugui tenir presència als organismes internacionals que pertoqui.
Font: VilaWeb.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)














