Ho tornarem a fer, també per tu, Agustí!

La matinada del dia 20 de març ens va deixar el nostre company Agustí Casals. Membre de la nostra territorial i també de la coral de la Sagrada Família, creient convençut i fidel a les seves idees, se n’ha anat un gran amant de la seva terra i de la música. Viure la independència de Catalunya i veure acabada la basílica de la Sagrada Família eren les seves dues il·lusions que ja no podrà veure fetes realitat. Però algun dia, Agustí, totes dues fites arribaran: la basílica quedarà coronada amb l’última pedra i el nostre país serà lliure, perquè ja saps que nosaltres, amb l’Helena, ho tornarem a fer, i ho farem també per tu!

Descansa en pau, company!

Anàlisi de la situació actual del procés per Vicent Partal. Imprescindible per aquells que estigueu 'una mica cansats'

Veure vídeo

Font: ANC Bellaterra

Què hem de fer aquest 11-S? Cal que ens inscrivim? On podem comprar les samarretes?

Què hem de fer aquest 11-S?

La mobilització d’aquest any segueix una estructura i un funcionament semblant als que hem fet en els actes anteriors.

Cal que ens inscrivim?

Per descomptat! Cal que t’inscriguis al tram on vols anar, perquè caldrà redistribuir els participants cap als trams que hagin quedat més buits, si es dóna el cas. Recorda que el tram de la nostra territorial és el 44.

Inscripcions

On podem comprar les samarretes?

1. Al nostre local del carrer de Cartagena, 213, de sis a nou del vespre.

2. A les paradetes abans de l’11-S:

– Dijous 1, de 18 h a 21 h, a Gaudí amb Provença.

– Divendres 2, de 17 h a 21 h, al Passeig de Sant Joan amb València (repartirem lones i estelades als veïns).

– Dissabte 3, d’11 h a 14 h, a Gaudí amb Provença.

– Diumenge 4, d’11 h a 14 h, a Gaudí amb Provença.

– Dijous 8, de 18 h a 21 h, a Gaudí amb Provença i a Marina amb Indústria (si som prou gent).

– Divendres 9, de 18 h a 21 h, a Gaudí amb Provença.

– Dissabte 10, d’11 h a 14 h, Gaudí amb Provença.

3. El mateix 11-S, al passeig de Sant Joan, entre València i Diagonal.

Per què cal manifestar-nos aquest diumenge 29 de maig contra el TC?

El Govern de l’Estat Espanyol, amb la instrumentalització del Tribunal Constitucional, actua contra les decisions político-social que el Parlament adopta. Sols cal que llegeixis la relació de recursos i suspensions del final de l’article per tenir-ho clar.

Com pot ser que el Parlament Català es proposi millorar les condicions dels seus ciutadans i des del Govern central ho desfacin tot?

Sols hi ha un resposta possible, el Govern del Regne d’Espanya pretén asfixiar la nostra capacitat política a partir de la judicialització de les decisions legitimes que aprova el Parlament. En altres paraules, no sols no fan que, a més, desfan i ni deixen fer.

Són moltes les raons per les que diumenge 29 de maig hem d’estar a la plaça Urquinaona per exigir que els DRETS NO ES SUSPENEN. Treball digne, drets socials (igualtat efectiva, pobresa energètica, pressupostos socials…) i democràcia real i participativa són anhels irrenunciables que, de ser ja República Catalana, ja estarien aprovats.

RELACIÓ DE RECURSOS PRESENTATS I DE SUSPENSIONS FERMES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (recull dels dos darrers anys)

Vídeo del debat amb Cotarelo i Partal: de la revolució a la República

L’equip de vídeo de l’Assemblea ja ha publicat el debat d’ahir al Casinet d’Hostafrancs, amb el tìtol “Catalunya: de la revolució a la República”, amb Ramón Cotarelo i Vicent Partal.

Comença al minut 24. El van oferir en streaming, i va arribar en directe a unes mil set-centes persones.

• Crònica de l’acte, a partir dels tuits d’@assembleasmxi, amb fotos
• Anunci de l’acte, amb enllaços sobre Cotarelo i Partal

Font: ANC Sants-Montjuïc

Èxit de l’acte de barri del 8 de juliol

No ens imaginàvem que la convocatòria tingués el ressò i la bona acollida que hem constatat, i això ens fa pensar que la iniciativa “Coneguem les entitats del barri” ha complert el seu propòsit d’ajudar a visualitzar una mica més aquesta primera mostra del teixit associatiu que ens envolta.

Agraïm a tots els que ho han fet possible, a entitats i associacions, i al públic que va assistir a l’acte del 8 de juliol, on es va projectar l’audiovisual-resum dels 8 vídeos editats al llarg d’aquests darrers 4 mesos, i que ara us convidem a visualitzar.

A partir d’avui, trobareu al menú d’aquest blog una pestanya anomenada “el barri”, que us donarà accés directe a la programació d’activitat i portals webs de diferents entitats i associacions.

Fem barri .

Equip Coordinació
ANC-SFxI

Assemblees Exteriors: Diplomàcia de pluja fina i pedra picada

«Ara, en ple segle XXI, ens hem adonat que per a poder sobreviure com a nació i esdevenir un país amb oportunitats de progrés per als seus ciutadans, cal jugar a la lliga dels Estats»

Dimarts 12 de maig. Copenhagen. El Parlament Danès debatrà la qüestió de “La lliure determinació dels pobles”, esperem que amb referències explícites al dret a votar dels catalans el nostre futur polític. Ho plantejarà el Grup Aliança Roja-Verda, soci del govern amb els liberals, en la sessió de preguntes adreçades al Ministre d'Afers Exteriors, Martin Lidegaard.

No es preveu cap declaració inequívocament favorable per part del govern ni cap al procés català ni cap pre-reconeixement del -possible- Estat Català. Keep calm, que tots els Estats del món acostumen a nedar i guardar la roba per allò de no quedar malament amb ningú, especialment amb els Estats col·legues europeus (i nosaltres no juguem encara en aquesta lliga). Però serà el primer parlament democràtic que debatrà i forçarà a posicionar-se públicament a un govern. Diuen que hi ha nervis a can Margallo… Not so bad.

Sobretot si tenim en compte que qui ha aconseguit aquesta fita és l'ANC Dinamarca, una colla de catalans organitzats en Assemblea Exterior i que, sense recursos econòmics ni sent un “lobby” professional, han aconseguit posar el cas català a la llum de tot un parlament.

Entrevista a Alfons Durán-Pich: «Cataluña y España: su viabilidad económica»

Fa un mes aproximadament es van posar en contacte amb mi els de la SEXTA Televisió. Em van proposar de fer-me una entrevista, que juntament amb d'altres, els permetés donar una imatge sobre el contenciós català, i també sobre com quedaria Espanya sense Catalunya. Això últim em va semblar interessant i vaig acceptar. Vaig posar com a condició que no "cuinessin" l'entrevista i que em donessin una còpia, que jo la penjaria a la meva web, al que van accedir.

Han estat molt correctes en el tracte, però ara m'han comunicat que no es realitzarà el programa previst, doncs "se'ls ha espatllat el material".

Coneixent qui és l'accionista de referència de la SEXTA, puc interpretar aquest particular desenllaç, doncs potser el resultat de la gravació no s'ajustava a les seves expectatives.

He cregut, no obstant, que el meu temps i les meves idees mereixen un respecte, i és per això que em resulta grat acompanyar un arxiu amb l'entrevista original en castellà, tal com va ser gravada. Si us sembla interessant, podeu distribuir-la al vostre judici.

Salutacions cordials,

Alfons Durán-Pich
ASSEMBLEA TERRITORIAL DE SANT ADRIÀ DE BESÒS
ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Dia del Llibre i la Rosa Assemblees Exteriors de l'ANC

Recull d'imatges del Dia de Sant Jordi, 23 d'abril de 2014, celebrat a diferents ciutats del món i campanya Signa un Vot.

L'Ajuntament de l'Hospitalet no dona permisos per les paradetes informatives de l'ANC

A l’Assemblea Nacional Catalana de l’Hospitalet estem amatents tot esperant que passi el 25 de maig, i no , no és només pel resultat de les eleccions al Parlament europeu, que també, és perquè ens trobem tancats a casa sense poder posar les nostres paradetes informatives als carrers de l’Hospitalet tal i com hem anat fent des que ens vam constituir en aquest municipi com a territorial de l’ANC.

Cal dir que, fins ara, no havíem tingut cap problema significatiu amb els permisos per mostrar-nos al carrer que ens concedeix el nostre Ajuntament, però aquest mes de maig ens hem trobat en un carreró sense sortida. L’Ajuntament ens remet a la Junta Electoral de l’Hospitalet per tal de demanar permisos per sortir al carrer, i la Junta Electoral de l’Hospitalet ens diu amb bon criteri que no ens pot donar i denegar res ja que no som cap partit polític.

És veritat, nosaltres no som cap partit polític sinó que l'ANC és una organització unitària, popular, transversal i democràtica i per tant no entenem el perquè de la negativa d’aquest permís i tenim constància que en altres punts del territori la nostra entitat no té cap problema per exercir aquesta activitat durant aquests dies en llocs no reservats als partits polítics, per tant veiem en aquesta negativa un tracte de greuge comparatiu.

Hem tramitat la nostra reclamació pertinent a l’Ajuntament de l’Hospitalet perquè ens doni una resposta, però ja sabem que si aquesta arriba no serem a temps de sortir al carrer durant el període en que se’ns ha denegat el permís per ser-hi.

Per aquest motiu volem fer saber a través de la força que tenen les xarxes socials avui dia el nostre malestar amb aquesta situació, que esperem no sigui la tònica a seguir d’aquí endavant.

Font: L'Hospitalet per la independència

La credibilitat de les enquestes

Assistim a una allau d’enquestes sobre la independència de Catalunya, de diversos mitjans, i amb resultats molt diferents. Sovint dubtem de fins a quin punt la informació que proporcionen, i la seva interpretació, són fiables.

Davant d’una enquesta, vingui d’on vingui, és important parar atenció a alguns dels seus elements:

• Dimensions de la mostra: és la quantitat de persones que s’ha entrevistat per a obtenir els resultats. Una mostra massa petita és tan poc fiable com una mostra massa gran. Pel que fa a Catalunya, les enquestes fetes a una quantitat d’entre 1.000 i 5.000 persones són suficients.
• Representativitat: és el més important de la mostra. Cal que reprodueixi fidelment les característiques de la població a la qual pretén representar (percentatges de persones de cada gènere, grups d’edat, grandària del municipi on resideix, etc.).
• Aleatorietat: la selecció s’ha fet de manera aleatòria quan, abans de començar, tots els individus tenen la mateixa probabilitat de formar part de la mostra. En acabar el treball de camp, caldrà comprovar que, efectivament, la mostra és representativa (contrastant-la amb dades estadístiques del cens).
• Validesa: és el grau amb què l’enquesta mesura allò que volia mesurar. Una enquesta d’intenció de vot no és vàlida per avaluar el suport a la independència; en primer lloc, perquè no permet formular la pregunta de la manera adequada i, en segon lloc, perquè el vot a un partit, per si sol, no pressuposa el suport o el rebuig a la independència, encara que sigui un partit amb un programa independentista o unionista.
• Estabilitat: una enquesta és estable quan, en repetir-se diverses vegades (com succeeix amb el Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió), dóna uns resultats similars, o amb una progressió explicable, a cada repetició.

Suport a l’Assemblea Territorial de Santa Coloma de Gramenet

El dissabte 23 vàrem acudir a la concentració de parades informatives que es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet, juntament amb totes les territorials del Barcelonès, i que va permetre constituir 19 taules i mobilitzar més de 150 persones.

La nostra ubicació era al parc d’Europa, i vam tenir l’oportunitat de xerrar amb colomins d’adopció, que amb una llarga càrrega de lluita veïnal i obrera, es fan creus de com l’Estat espanyol discrimina la gent que viu a Catalunya i creuen que és l’hora de no perdre més temps parlant cada dia de què hem de fer. Hi ha molta gent que s’ho passa malament i cal fer via.

Comissió d’Extensió
ANC-SFxI

Aquí teniu unes quantes fotografies:

A la consulta, quina pregunta preferiràs que et facin?

Bona iniciativa de  Sants-Montjuïc per la Independència:

El 4 de novembre, l’eurodiputat Ramon Tremosa va fer un tuit en què reproduïa les preguntes que s’han fet als darrers referèndums d’autodeterminació. Nosaltres et demanem quina d’aquestes preguntes és la que t’agradaria més respondre amb un sí. Perquè t’ho imaginis millor, substituïm el nom del país en què es va fer el referèndum per Catalunya, en idèntica posició dins la pregunta (consignem abans de cada pregunta el país de què es tracta).

Pensa-hi. Mantindrem l’enquesta oberta fins al dia abans que es faci pública la pregunta al desembre.

Font: Sants-Montjuïc per la Independència

Per què preguntar per la independència i no pel federalisme?

Falten poques setmanes perquè es publiqui la pregunta i la data per a la consulta sobre el futur polític de Catalunya. Aquest és actualment el centre del debat sobiranista. La transversalitat dels partits que, d’una manera o altra, han reconegut que Catalunya té dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA, PSC i CUP) fa que s’hagin de fer equilibris per consensuar una pregunta que sumi com més suports millor.

Però el risc de sumar és que s’aigualeixi l’aspiració nacional. Cal que ens plantegem si, per tal de sumar-hi tothom, hem de pagar el preu de fer una consulta que ens deixi pràcticament on som ara. Haurà estat una consulta amb grans suports, però ben poc útil.

L’opció federalista o confederalista que defensen alguns partits (UDC, ICV-EUiA i PSC) planteja dos problemes a l’hora de sotmetre’s a les urnes: d’una banda, no es pot assegurar que tots els electors tinguin el mateix concepte de federalisme. I de l’altra, el seu resultat es pot interpretar de moltes maneres. I si hem de definir el futur necessitem un sol resultat, inequívoc, i amb una única interpretació possible.

Podem construir un estat federal? Segurament. Però és que estat federal no és un model únic. En preguntar si volem convertir Catalunya en un estat que constitueixi una federació amb Espanya, si no n’expliquem el tipus, estem jugant a l’article sorpresa que venen a la fira a un preu simbòlic: primer el compres, i després el desemboliques per veure què és.

Una pregunta, dues respostes, un mandat

El Govern i el Parlament catalans estan aquests dies parlant sobre la consulta a fer al Poble de Catalunya. Com sempre, discussions sobre com es formula, quantes preguntes i quantes respostes.

Per evitar-los discusions inútils, interpretables en alguns casos com a desig no confessat de no arribar a cap acord, caldria que reflexionessin sobre alguns aspectes fonamentals.

Quantes preguntes, i quantes respostes?

Sempre que es fa un referèndum o consulta, és per captar l’opinió de l’electorat, per després prendre una decisió conforme als resultats. El normal és presentar una pregunta clara i inequívoca i oferir dues respostes, sí o no, perquè si n’hi ha tres o més, excloents entre si, molt probablement la majoritària no arribarà al 50%. Com es pot portar a la pràctica un mandat amb, per exemple, només el 35% de vots a favor i un 65% que volen altres opcions? Una consulta amb més de dues respostes només es fa si no es vol arribar a fer res posteriorment.

Les consultes en arbre tenen més o menys les mateixes problemàtiques. Per exemple: solució A o solució B. Si guanyés la A, subopcions 1 o 2. Si guanyés la B, subopcions 3 o 4. I vinga dividir l’electorat! Al final, què fem, 1, 2, 3 o 4? Per tant, si no volem marejar la perdiu, una pregunta i dues respostes –conclusió a la qual ja havia arribat, per cert, el Consell Assessor per a la Transició Nacional.

I quina pregunta?