Núria Bosch: «Suspensió de l’autonomia financera»

La Generalitat està actualment gairebé sense autonomia financera, després de la seva suspensió de facto per les mesures preses pel govern espanyol. La situació és greu. Això ha estat possible perquè la major part dels ingressos de la Generalitat depenen d’una manera o altra de la voluntat del govern estatal.

¿D’on provenen aquests recursos que ens han de transferir des de Madrid? On s’originen? Doncs òbviament s’originen a Catalunya i provenen dels impostos que paguem els catalans. No ens donen res que prèviament no hàgim pagat. Una part important tenen l’origen en els recursos generats a Catalunya pels grans impostos: el 50% de l’IRPF, el 50% de l’IVA i el 58% dels impostos sobre consums específics van a parar a la Generalitat. Aquests recursos sols ja representen el 63% dels seus ingressos no financers d’acord amb el pressupost del 2015. Ara bé, com que qui gestiona aquests tributs és el govern espanyol a través de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, és aquest qui li ha de transferir els recursos mitjançant un sistema de bestretes que s’atorguen amb periodicitat mensual.

Una altra part, el 22% dels ingressos no financers de la Generalitat, es donen en forma de subvencions. Així doncs, el 85% (63% més 22%) dels recursos no financers del govern català han de ser transferits per l’Estat. Per tant, la dependència financera de la Generalitat respecte a l’Estat és total.

A més a més, com que els recursos de què disposa la Generalitat són insuficients per fer front a totes les seves necessitats de despesa, s’ha d’endeutar. Aquest és un problema general de totes les autonomies perquè el seu sistema de finançament està mal dissenyat i pateix moltes deficiències. El crèdit els hi dóna l’Estat a través del denominat FLA (fons de liquiditat autonòmic), ja que no poden accedir als mercats financers per falta d’ingressos propis, que és el que els donaria solvència.

¿D’on provenen aquests ingressos que ens presta l’Estat? També dels impostos que paguem els catalans. Hem de tenir en compte que de cada euro que els catalans paguem a l’Estat només retornen a Catalunya en forma de despesa pública 0,56 cèntims. L’Estat es queda els 44 cèntims restants. D’aquests ens en deixa una part, però pagant interessos.

Les mesures establertes controlen el destí dels ingressos del FLA i dels que ens transfereixen mensualment en forma de bestretes. En termes pràctics, les mesures signifiquen que el govern espanyol li diu al govern català que si vol percebre aquests recursos els ha de gastar en el que l’autoritzi. La Generalitat s’ha quedat sense poder de decisió en termes financers. L’autonomia financera s’ha suspès.

Aquesta suspensió té, al meu entendre, quatre grans objectius. El primer és represaliar el govern català i els catalans favorables al procés, malgrat que acaben castigant tots els catalans, independentistes o no, si els recursos no arriben i posen bastons a les rodes perquè ho facin. El segon objectiu és ofegar financerament la Generalitat per restar-li marge de maniobra per a la creació de les estructures d’estat. El tercer consisteix a fer veure que el govern català, si no se’l controla, malgasta els recursos en el procés i la prestació dels serveis públics més essencials no està garantida a Catalunya. De fet, aquest és l’argument que històricament han fet servir els diferents governs espanyols per deslegitimar les reivindicacions catalanes d’un finançament autonòmic millor. El missatge que sempre s’ha volgut transmetre és que a la Generalitat no li arriben els recursos perquè se’ls gasta fomentant el nacionalisme i, ara, l’independentisme. TV3 s’ha posat moltes vegades com un exemple d’aquestes actuacions. Finalment, el quart objectiu és crear confusió entre els catalans fent creure que Catalunya seria econòmicament inviable com a estat independent, ja que necessita els recursos que li proporciona el govern espanyol. Molts ciutadans desconeixen el circuit que recorren els impostos pagats pels catalans, com el descrit en el començament d’aquest article, motiu pel qual és fàcil confondre la ciutadania.

Cal també assenyalar que en les mesures preses hi ha una certa ironia. Durant molts anys Catalunya ha demanat una singularització en el seu sistema de finançament. No ha demanat privilegis, sinó un reconeixement de la seva realitat nacional i econòmica. Els diferents governs espanyols s’hi han oposat sempre, així com els governs de la resta d’autonomies de règim comú. Ara per primera vegada s’ha singularitzat Catalunya, encara que negativament, i cap autonomia s’hi ha mostrat en contra o ho ha denunciat. És clarament un atac a l’autogovern, i ara cap d’aquelles veus que sempre sortien per denunciar qualsevol intent de diferenciar Catalunya diu res. ¿On són els federalistes davant aquest atemptat contra l’autonomia?

Per fer front a aquest greu atac a l’autogovern i a l’autonomia de la Generalitat, cal que aquesta tingui un govern fort tan aviat com sigui possible i la unitat de tots els partits favorables al procés. Cal també tenir imaginació i trobar les eines que permetin fer-hi front i utilitzar tots els instruments jurídics i polítics a l’abast. Finalment, s’ha de denunciar a nivell internacional perquè el món conegui com actua el govern espanyol davant un procés totalment democràtic i pacífic.

Font: ara.cat