1.- Augment de la confiança en la cosa pública: Els països de mida més petita són més homogenis, i aquesta homogeneïtat redueix la desconfiança entre els seus membres i augmenta la voluntat de contribuir, per exemple amb els impostos, a la causa comuna. A la literatura es solen posar com exemples extrems el cas dels Estats Units a una banda, de una mida que fomenta la desconfiança en el govern federal, i a l’altra, els països escandinaus, amb societats molt homogènies. No cal dir que en el nostre cas, a on s’afegeix l’espoli i el maltractament continuat per part de l’estat espanyol, la desconfiança actual és extrema, i l’augment en confiança seria descomunal.
2.- Redirecció d’energies altruistes: És literalment ingent la quantitat d’hores i recursos de tota mena que, al nostre país, multitud de conciutadans han dedicat, i dediquen, de forma totalment altruista, a lluitar per evitar el retrocés de la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre autogovern. Quan esdevinguem independents, la causa que motiva aquestes contribucions de resistència, desapareixerà, i és lògic imaginar que tot aquest altruisme, en gran part, no hauria de desaparèixer, sinó que es podria redirigir cap a totes les altres bones causes del mon, amb la consegüent empenta que això els hi pot suposar.
3.- Normalització de la vida política: Des del retorn de la democràcia a Espanya, en comptes de poder preocupar-nos exclusivament pels problemes que ocupen i preocupen a les societats del nostre entorn, la vida política té com a eix central la tensió amb Espanya. Altres qüestions extremadament importants s’han vist així supeditades a aquesta problemàtica, i el vot polític s’ha vist distorsionat molt fortament per aquesta raó. Un cop independents, podrem dedicar-nos exclusivament a estructurar la societat que entre tots considerem més apropiada.
4.- Dignitat: La democràcia espanyola pot al·legar ser un estat de dret democràtic suficientment passable a nivell individual. A nivell col·lectiu, és una gàbia deliberada de nacions. Per aquells que creiem que Catalunya és el nostre únic país, aconseguir la independència és, com a força motriu molt important, una qüestió de dignitat. No cal fer gaire elaboracions sobre aquest punt per aquells per als quals la dignitat sigui important: la seva absència es viu amb aroma d’esclavatge, i ni es compra, ni es bescanvia, ni s’hi renuncia. Per dignitat.
A nivell anecdòtic, un estudi del banc holandès ABN Amro, conclou que el fet de un país guany el mundial de futbol representa un increment addicional del PIB d’aquell país d’un 0.7%. Si un esdeveniment tant banal com aquest, té una repercussió d’aquesta magnitud, quin no haurà de ser l’impacte d’una feta com la d’aconseguir la llibertat nacional?
Al proper article completarem aquesta llista.
Font: in.directe.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada