El marge de maniobra per als "comuns" és cada cop més estret. Fins ara, tant el grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) com el nou partit que lidera Xavier Domènech -on a més d'ICV, EUiA i el Podem "no oficial" hi ha, en posició de predomini, la Barcelona en Comú d'Ada Colau- han fet mans i mànigues per no moure's de l'ambigüitat en el debat independentista. Defensant el referèndum pactat amb l'Estat (sense posar-hi dates) i les vaporoses "sobiranies compartides" aconseguien fugir d'estudi.
Aquesta estratègia els ha servit per fer la viu-viu des de les eleccions plebiscitàries del 27-S, on l'espai dels "comuns" va pagar la seva indefinició en un escenari de polarització sobre la independència. El Govern va certificar en un acte solemne a Palau el seu compromís amb el "referèndum o referèndum", i Rajoy -a qui els escàndols de corrupció no han retirat els contraforts del PSOE i C's en l'afer català- és una roca. Així les coses, aquest espai polític s'ha vist obligat a moure fitxa en clau propositiva. Ho ha fet Joan Coscubiela, en nom de CSQEP, afirmant que només donaran suport al referèndum si té el suport de la Comissió de Venècia.
Tot plegat és una trampa com una casa de pagès. Coscubiela, a hores d'ara gens sospitós de simpatitzar amb el procés, intenta fer passar bou per bèstia grossa (i potser per això els "comuns" s'han desentès de la proposta de CSQEP) perquè ja sap què dirà la Comissió de Venècia, que es guia pel respecte a les constitucions dels països afectats. Allà, a més, ni el Comitè de les Regions ni els governs o els parlaments regionals (com el de la Generalitat o el del parc de la Ciutadella) hi tenen res a dir ni a proposar. Tot és cosa dels estats, que al final són els únics actors internacionals amb capacitat d'incidència institucional real. El professor de Dret Públic de la URV Jordi Jaria ho explicava amb claredat aquest divendres a El Matí de Catalunya Ràdio: de la Comissió de Venècia no se'n pot esperar ni tan sols un pronunciament a priori, però sí a posteriori si les coses s'han fet bé (d'acord amb els estàndards internacionals) a la votació prevista pel setembre.
Coscubiela, Rabell i els dirigents dels "comuns" poden demanar que es voti al Parlament implorar un pronunciament a la Comissió de Venècia. Se'ls pot enviar una carta i demanar al govern espanyol que ho procuri per, si es produís el miracle, sortir del mal pas i desmarcar-se amb tots els ets i uts del procés. Però ni això. Els diran que no hi ha tema i el "no", majestuós, el podran afegir al de la petició de referèndum acordat amb l'Estat, que Joan Ignasi Elena i el Pacte Nacional pel Referèndum volen certificar a final de mes. Ara bé, si el que realment pretenen és que els catalans puguin decidir el seu futur, el que toca és que s'impliquin des de ja -tal com els demanen entitats com Òmnium Cultural- en l'organització i l'èxit del referèndum i que ajudin a fer-lo vinculant. Com? Treballant colze a colze amb la majoria parlamentària i incentivant la participació. Seria rectificar, com al seu dia ho va fer Junts pel Sí tornant al referèndum després de mesos negant-se a revisar el seu full de ruta del 27-S, que havien dissenyat per una majoria que superés el 50% dels vots.
La diferència amb el 9-N no la marcarà la Comissió de Venècia. I tampoc el cens, les PDA a les meses per passar els resultats o les urnes de cartró. Ho farà la participació i la voluntat del Govern d'aplicar el resultat. I serà aleshores quan es podrà apel·lar a la comissió de Venècia.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada