diumenge, 27 de desembre del 2015

Ignasi Planas: «Ara és la nostra»

Tenim al davant 18 mesos per viure una tempesta de llibertat. Si no ho espatllem. Els resultats de les eleccions catalanes legitimen de forma absoluta la continuïtat del procés cap a la independència. Res és fàcil i aquesta revolta democràtica que volem fer, menys encara.

Apunto hores d’ara dues dificultats: primer la bona fe de l’electorat que ha cregut que Podemos aconseguirà un referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquesta proposta pot derivar en l’inici d’una comissió que estableixi grups de treball amb processos participatius sobre una possible futura proposta de reforma constitucional, és a dir: aigua calenta per fer-nos passar els dies, els mesos i els anys sense cap perspectiva d’èxit puix tota reforma necessita de l’aprovació pel Partit Popular. Aquesta cançó ja ens la sabem.

Segona dificultat: que les negociacions entre Junts pel Si i la CUP s’estavellin. Sobre això no cal dir res més. Seria simplement catastròfic i els responsables del no acord n’haurien de respondre.

Els resultats de les eleccions espanyoles permeten preveure un govern menys rotund que l’actual, circumstància que també comporta riscos: l’ofec de les finances de la Generalitat pot relaxar-se a canvi de relaxar també el procés i les formes ministerials prendre un caire més amable, mirant de seduir les franges més moderades del sobiranisme (no descarteu un Duran Lleida ministre en aquesta línia).

El fet cert però és que ho tenim a les nostres mans i quan dic les nostres mans vull dir les mans de tots aquells que varem votar el 27-S posant una papereta electoral però posant alhora un sí com una casa dins les urnes, un sí a la llibertat i a la dignitat, un sí a la independència, un si a Convergència, a Esquerra, a Reagrupament, a Demòcrates de Catalunya, a Solidaritat, un sí a la CUP, un sí a Artur Mas, un sí a David Fernández, un sí a Oriol Junqueras, un sí a Antonio Baños, un sí a Carme Forcadell, un sí a Muriel Casals, un sí a Raul Romeva, un sí al pare Manel, 2 milions de sí! Perquè no es construeix res des del no, el no és el Partit Popular, el no és el PSOE, el no és Albert Rivera, Carme Chacón o Aznar. No ens diguem no entre nosaltres.

Construirem un país lliure, construirem una societat justa, construirem una nació digne. Ara és la nostra


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada