És cert que no tenim alternativa, però també és cert que ho volem fer, que necessitem i volem tenir les eines i recursos d'un estat perquè volem sobreviure com a país, perquè no volem desaparèixer com a poble i perquè tenim la voluntat de millorar la justícia social i la vida de les persones. Tenim un estat en contra que, des de fa 300 anys, està intentant fer-nos desaparèixer i nosaltres, tossudament i reiteradament, estem demostrant la nostra voluntat de ser. No hem tingut treva ni descans, no s'ha aturat mai, en èpoques de dictadura hem hagut de suportar repressions salvatges i, ara, des de fa temps estem patint una política de recentralització que es concreta a cada Consell de Ministres traient competències a la Generalitat i retallant drets socials i llibertats democràtiques als ciutadans, com ha fet la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa.
Tots els que vivim a Catalunya, pensem com pensem i vinguem d'on vinguem, estem sotmesos a una injustícia social històrica i no hi ha cap manera de solucionar-ho si no tenim les eines d'un estat. Ho hem intentat tot. Durant una part important del segle XX els governs de Catalunya han intentat l'entesa entre Catalunya i Espanya, l'última l'Estatut del 2006 i ja sabem com va acabar, per tant o som ciutadans de primera amb tots els drets i deures o continuarem sent menystinguts com a catalans i com a ciutadans.
A Catalunya tenim el 16% de la població, produïm el 20% del PIB (producte interior brut) i paguem el 24% dels impostos, per a l'any 2016 l'Estat espanyol ens ha adjudicat el 10,7% del pressupost, una xifra ofensiva que no ens permet ni avançar socialment, ni prosperar econòmicament ni desenvolupar les nostres potencialitats. L'Estat espanyol utilitza els pressupostos com una arma política, fent trens AVE que serveixen per recentralitzar l'Estat i per fer negoci, encara que no siguin rendibles, i negant-nos la millora dels trens de rodalies. I això no ho canviarem mai, perquè els que ho poden canviar no volen. Certament ens volen empobrir, però sobretot ens volen humiliar.
Per això el 27 de setembre necessitem un mandat democràtic clar, necessitem donar un missatge contundent al món. No hem d'oblidar, però, que nosaltres volíem fer un referèndum i que no ens van deixar, per tant no permetrem que els mateixos que no ens el van deixar fer ens diguin quants escons o quants vots necessitem i el que hem o no hem de fer. Que no ens vinguin, ara, parlant de legitimitat quan són ells qui l'han pervertit en negar-nos el dret a vot. Si ens fan jugar a les seves regles, si ens obliguen a fer-ho amb unes eleccions, hem de guanyar en escons, necessitem 68 escons, aspirem a més, volem guanyar en escons i en vots, però amb 68 escons n'hi ha prou per governar i amb aquest mandat obrirem un procés constituent ampli, democràtic, inclusiu, on tothom se senti representat, i quan l'haguem conclòs votarem la constitució catalana.
És veritat que no serà fàcil, ja ho sabíem, perquè tenim un estat poderós en contra que mentirà, ens insultarà, ens provocarà, ens amenaçarà, ens menysprearà, en fi ens continuarà ajudant com sempre. Nosaltres ens mantindrem ferms i no caurem en provocacions, nosaltres no insultem, no menystenim, no amenacem, no fem por, perquè tenim arguments, tenim raons, tenim propostes i projectes, tenim la força democràtica i la força de la gent.
Nosaltres volem construir un nou estat, una república catalana per a tothom, el nostre repte no és només aconseguir un estat català, el nostre repte serà que els que no han votat el 27-S a favor d'un estat català ni d'una constitució catalana se la sentin seva i pensin que formen part d'un país on val la pena viure.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada