dimarts, 26 de maig del 2015

Paradeta informativa, dissabte 30 de maig

El proper dissabte, dia 30, és la final de la Copa, que se celebra a Barcelona. Amb motiu d’això, la Coordinadora del Barcelonès i el Grup d’Acció per la Independència «Els Quatre Arreplegats» (E4A), entre d’altres, organitzen diverses accions per tot Barcelona, una de les quals, el Camina Independència, ja va tenir lloc l’any passat al nostre barri.

Nosaltres hi col·laborarem muntant una parada al punt habitual de l’avinguda de Gaudí amb Provença, el dissabte 30, d’onze a dues, per tal d’acollir i informar els visitants bascos que vinguin a veure el temple.

Què esperes per a venir a col·laborar-hi?

Junts ho aconseguirem!





Xevi Xirgo: «Està en perill el procés?»

Rotundament no. El procés no està en perill. O, si més no, no ho està pas arran de les eleccions del cap de setmana passat. Però com que ahir alguns mitjans insistien en aquesta tesi (“Revés al soberanismo en Cataluña”, titulava La Razón), correm el perill de sempre, que és el de creure'ns-ho. El procés, facin memòria, ja el donàvem per mort el desembre del 2013, quan no hi havia acord per la data i la pregunta de la consulta. El vàrem tornar a donar per mort quan CiU i ERC es barallaven en les cimeres i el vàrem tornar a donar per mort abans del 9-N, quan molts vaticinaven que no hi hauria urnes al carrer perquè el TC les va prohibir. I ara ens passarem uns dies donant per mort el procés perquè Trias no és alcalde de Barcelona i ara a la capital catalana no hi governa una força independentista. No en facin cas. La derrota de Trias és un cop dur, sobretot emocionalment, per a CiU i per al mateix president Mas. Però no encalla el procés. A les eleccions de diumenge va quedar ben clar que a Catalunya hi ha més vots independentistes que mai, que hi ha més municipis amb alcaldes independentistes que abans, que les forces unionistes perden gas i que el sobiranisme s'ha incrementat a les quatre diputacions catalanes. El procés no està en perill. O no ho està, repeteixo, arran dels resultats del cap de setmana malgrat la pedra a la sabata que pugui significar la derrota de Trias. Gràcies a Déu, el procés té una mala salut de ferro. No pateixin. Si s'espatlla no serà pas pels resultats electorals de diumenge. Serà, en tot cas, perquè en els pocs mesos que queden d'aquí al 27-S no ho haurem sabut fer prou bé; perquè haurem tornat a entrar en discussions estèrils; perquè no haurem sabut treballar prou bé plegats; perquè tornarem a perdre un temps preciós que ja no tenim i perquè entre tots plegats haurem invertit massa temps a debatre si hi haurà 27-S però massa poc a garantir que el guanyem. El procés, insisteixo, no està en perill. No està pas en perill, vull dir, per les eleccions de diumenge.


Marta Rojals: «La 'Colauició'»

Dos dies després de les municipals, l'indepe barceloní o barcelonina s'estira al divan. L'especialista treu el bloc de notes i li demana com se li han posat, els resultats de les eleccions; que li expliqui com se sent, si tot va pel bon camí, si ha notat millora. 'L'indepe' barceloní o barcelonina, en endavant 'indepe del barcelonat', o simplement 'l'indepe', fa tres respiracions i comença.

Comença dient que servidor o servidora, ja ho sap el doctor o la doctora, és dels qui pensen que el moment propici ja va passar, i que ara toca pujar l'Everest per la cara nord. Que ja sap que no és de gaire català canviar d'opinió, i molt menys canviar-la cap a bé. En aquest punt coincideix amb l'especialista: sempre podrà tornar a la llera de la negror i l'arrossegament. El cas és que avui, després de mil enquestes i elucubracions, per fi pot llançar un grapat de vots constitucionals als de 'la majoria silenciosa'. Ha portat un paper, que llegeix a la doctora o doctor: CIU+ERC+CUP guanyen 295.707 vots a Catalunya, i PP+PSC+C's en perden 129.505. I continua amb percentatges de regidors: '75% d'independentistes, 20% de federalistes' i atenció: '5% de C's i PP'. Encara voldria llegir-li més dades —ERC esdevé el segon partit a l'àrea metropolitana—, però el doctor o la doctora s'amaga un badall a la mà. Diu que continuï, que on vol anar a parar.

Miri, l'indepe té uns amics. Amics que el 9-N van votar que sí i que sí, i que diumenge van votar 'La-Colau' per fer fora 'la dreta' del govern de Barcelona. No van votar ni Guanyem ni Podem ni Procés Constituent ni Equo ni ICV-EUiA, sinó 'La-Colau', així tot seguit: el nom de la marca guanyadora. Qui votaràs? 'La-Colau'. Qui vols que guanyi?: 'La-Colau'. No calia saber el nom de la 'Colauició', ai, la coalició, perquè la papereta ja tenia impresa la foto de la seua alcaldable. 'L'indepe' fa un incís i ho aprofita per demanar si una papereta amb la foto de David Fernàndez i impulsada des d'un espai mediàtic prestat —com 'La-Colau' ha utilitzat legalment el d'Iniciativa— hauria tingut una sort comparable. Quines coses de demanar-se, doctora o doctor. 'La-Colau', la coneix tothom: els qui són de carrer i els qui són de sofà, els qui saben què és Can Vies i els qui no, els qui miren els debats del parlament i els qui no.

dilluns, 25 de maig del 2015

Jaume Marfany: «Nosaltres estem preparats... i vosaltres?»

Malgrat que el camí a recórrer encara és molt, crec que ens hem de felicitar pels resultats obtinguts en les municipals d'ahir. Amb petites llacunes (o grans, depenent de com t'ho miris) l'independentisme surt reforçat de les eleccions.

Algunes xifres... Any 2011. Sumant els vots de CiU, ERC, CUP i SI, l'independentisme sumava 1.128.999 vots. Any 2015. Sumant els vots de les mateixes forces hem arribat a 1.401.303 vots. Any 2011. Els vots de els candidatures PSC, PP, C'S van sumar 1.115.319 vots. Any 2015. Els vots aconseguits per les mateixes forces sumen 992.439. En números rodons, l'independentisme guanya 272.304 vots. L'unionisme (incloent-hi el PSC, que no ho és del tot) ha perdut 122.880 vots.

Mirem el nombre de regidors obtinguts... 2011. Els partits independentistes van obtenir un total de 5.332 regidors mentre que el 2015 n'han obtingut 6.090. Una diferència en positiu de 758 regidors més. Els partits unionistes el 2011 van obtenir 2.543 regidors. Enguany, 1.670. La diferència en negatiu és de 873 regidors menys. Els partits unionistes el 2011 van obtenir 2.543 regidors. Enguany, 1.670. La diferència en negatiu és de 873 regidors menys. L'independentisme ha obtingut el 45% dels vots i el 64% dels regidors. L'unionisme el 31% dels vots i un 17% dels regidors.

Avui mateix comença la campanya que ens ha de permetre guanyar les plebiscitàries del 27-S. El primer que cal demanar als partits és que siguin fidels als compromisos que durant aquests dies han signat dins de la campanya Ajuntaments per la independència. És el moment de demostrar que, més enllà de partidismes estèrils, hi ha un compromís real amb el procés i amb el país.

Vicent Partal: «Una nit històrica... i tres reflexions»

1) L'independentisme manté la seua força però reobre la batalla per Barcelona

Després de la consulta popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. I en aquest sentit aquestes eleccions han significat una frenada en sec, preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys.

Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. I els partits independentistes també haurien de fer un pensament. Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran de prendre mesures fortes des de les institucions del país, és possible que Barcelona, la capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I això seria un entrebanc greu tot i que encara cal veure quines seran les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional tampoc no és cap bloc monolític.

El 27 de setembre Barcelona serà la clau per a guanyar les eleccions que han d'obrir pas a la secessió. Però l'espectacular tomb provocat a Barcelona no hauria de fer perdre de vista que a la resta del país els resultats són, amb alguna excepció que caldrà comentar, bons, molt sòlids. Projectats al parlament donarien majoria absoluta a la suma dels tres partits independentistes, que en conjunt guanyen 300.000 vots respecte als de fa quatre anys. Del 33 per cent de vot al conjunt del Principat a CiU-ERC-CUP s'ha passat ara al 44, que no és poc. Que Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions a la capital no vol dir res més que això, que la ciutat té ganes de canviar de debò i que ICV, Podem i Procés Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als barcelonins, més sòlida que no la que hem proposat els independentistes. No cal, doncs, dramatitzar res però sí pensar a fons si estem fent el que cal o no.

24-M: un altre pas endavant independentista

Des de la primera consulta a Arenys de Munt el 2009 fins avui, el procés no ha deixat de fer passes endavant. Està clar que les voldrien més fàcils i més nítides, sense partidisme i amb lleialtat de tothom. Però Déu n’hi do. Més enllà del soroll de la victòria, en condicions força especials, d’Ada Colau a la capital, si aixequem el vol, si guanyem perspectiva, a mi em sembla que hi ha prou elements per afirmar que aquestes eleccions municipals han suposat un nou (i bon) pas endavant per a l’independentisme. No només per l’aclaparadora majoria de regidores i regidors independentistes al Principat (6.077 dels tres grans partits sobiranistes, contra els 2.027 que sumen PSC, ICV, PP i C’S), sinó, sobretot, per l’evolució en vots absoluts dels dos blocs. Vegeu, si no. CiU, ERC i la CUP han sumat 295.707 vots al procés, amb una importantíssima aportació de l’esquerra nacional de 408.878. En sentit contrari, la suma de PSC, ICV, PP i C’S recula de 6.627 vots. I encara, si deixem en terreny interming els vots dels partidaris (oficialment) del dret a decidir, la reculada del bloc dependentista que conformen PSC, PP i C’S és de fins a 129.505 vots.

En conjunt, la suma sobiranista de CiU, ERC i CUP augmenta del 37% al 45% dels vots, assolint pràcticament 1,4 milions de vots. Barcelona mereix unes quantes consideracions importants: s’albira una governació difícil, comandada per una Barcelona en Comú amb 11 de 41 regidors. El bloc independentista, enmig d’un notable augment de la participació, ha sumat a la capital dos nous regidors arribant fins als 18. No són els 21 que volíem per vigoritzar encara més el procés, però, ben segur, posaran molt difícil a la nova alcaldessa dur a terme qualsevol acció contrària al procés. I a la capital, la suma del PSC, PP i C’S passa dels 20 regidors del 2011 (a un, doncs, de la majoria absoluta) als raquítics 12 del 2015: una autèntica catàstrofe per al dependentisme. I ara, sense més baralles internes, si us plau, a treballar, a treballar i a treballar amb la mirada posada en el 27-S. La cita definitiva d’aquest itinerari de sis anys.


divendres, 22 de maig del 2015

Vídeo de la Taula rodona de debat polític feta el 19 de maig, al teatre Gaudí

Caravana de cotxes «Porta el cotxe i l'estelada» el 27 de maig


Carles Ribera: «Tenim les Rodalies que volem»

Tu, ciutadà de Catalunya que ahir al matí vas quedar atrapat al servei de Rodalies més desastrós de l'Europa occidental i part de l'estranger. Tu, ciutadana de Catalunya que vas fer tard a la feina perquè per arribar-hi cada dia t'has de refiar d'un servei ferroviari que és una perfecta calamitat des de fa anys. Tu, conseller del lliri a la mà. Vosaltres, gent que us heu indignat com a usuaris defraudats, que poseu el crit al cel, que us vau emprenyar com mones, que us enfileu com carbasseres, que renegueu ferros i claus, que vàreu dir el nom del porc al revisor, al maquinista, als directius de Renfe i Adif i que vàreu tenir un record molt especial per a les seves mares respectives. Vosaltres que sou uns contribuents disciplinats i complidors que aspireu a viure en un país de primera perquè per això passeu per caixa a Hisenda puntualment. Vosaltres que esteu convençuts que això no pot continuar així ni un dia més, sapigueu que no només continuarà així, o molt pitjor, sinó que si res no canvia és fonamentalment per culpa de bona part de vosaltres. Abans d'aixecar la veu feu una mica de memòria i penseu qui vau votar les últimes eleccions, o si vàreu participar en el referèndum del 9-N, o qui votareu demà passat. Penseu, abans de queixar-vos, si sou dels que preferiu crear un estat millor on el ciutadà deixi de ser la víctima de l'estat o preferiu continuar vivint en aquest règim d'esclavatge espanyol. No penseu en termes de sentiments. Podeu sentir-vos espanyols, catalans o una mica de totes dues coses, però sapigueu que mentre visqueu a Catalunya, si el país no va ni amb rodes i ahir, per exemple, vàreu quedar presoners de les Rodalies, és per culpa del vostre vot equivocat. Si falla Rodalies, foteu-vos, perquè la culpa és vostra. Així que diumenge, sisplau, penseu almenys en la possibilitat de no fotre els que ja ens hem enfilat al tren de la llibertat. Voleu pujar-hi? Hi ha lloc per a tots. Afanyeu-vos, que no ens podem permetre cap més retard, ni que tot plegat descarrili.


dijous, 21 de maig del 2015

Alguna cosa falla a rodalies ... Solucionar-ho és a les nostres mans!


Jordi Sànchez crida a votar diumenge els partits "compromesos amb la independència"

CiU, ERC, la CUP i Millor BCN firmen un manifest de l'Assemblea en defensa del procés

El nou president de l’ANC, Jordi Sànchez, no ha perdut el temps i 48 hores després de ser escollit ha cridat a votar aquest diumenge els partits que “estiguin compromesos amb la independència”. Ho ha fet en un acte que ha servit precisament perquè les formacions sobiranistes -CiU, ERC, CUP i Millor BCN (coalició de Reagrupament i Solidaritat)- signessin un manifest conjunt amb l’Assemblea en defensa del procés.

“Heu de fer que el pròxim alcalde ho sigui en favor de la independència. No val a badar ni despistar-se. El compromís que us demanem és que l’alcalde o alcaldessa ho sigui per posar la ciutat al servei dels ciutadans i de projecte de la república catalana”, ha indicat Sànchez, que a comptat amb el suport de representants de totes les candidatures independentistes. “No podem equivocar el vot”, ha conclòs.


Convocatòria d’ASSEMBLEA GENERAL de la Territorial Sagrada Família per la Independència el dimecres 27 de maig. T’hi esperem!

La teva assistència en el moment actual és molt important!

Eduard Voltas crida a "despertar la bèstia"

9N: 400.000 vots a BCN (SíSí), municipals 2011: 210.000 (CiU+ERC+CUP). “Si la bèstia es desperta, les enquestes faran el ridícul” assegura l’editor de la revista Time Out BCN

En un seguit de reflexions expressades via twitter, el periodista Eduard Voltas ha aportat dades molt interessants pel debat sobiranista. Concretament ha posat en contradicció les enquestes que pronostiquen una suma de 200.000 vots a la ciutat de Barcelona pels tres partits independentistes (CiU+ERC+CUP), quan el 9N els vots del SíSí varen ser el doble.

Les dades

El passat 9 de novembre, a la ciutat de Barcelona van votar 507.454 persones, de les quals el 78,42% van votar SíSí, 397.933 vots totals. A les darreres eleccions municipals, les de 2011, la tendència havia estat una altra: un total de 219.420 persones van decantar el seu vot per CiU, ERC i CUP. El bloc unionista pur (PSC+PP+C’s) va sumar un total de 250.135. El front indefinit, bàsicament en aquell moment ICV, va obtenir un suport de 62.939 persones.

“Si es desperta la bèstia, les enquestes faran el ridícul”

Voltas proposa despertar la bèstia conscienciant la gent que si després del 27S l’Estat espanyol ens suspèn l’autonomia, només ens restaran els ajuntaments; i si aquests no estan en mans sobiranistes, anirem al xoc de trens “amb les dues mans lligades a l’esquena”. Per l’editor de la revista Time Out és molt important aquesta majoria als ajuntaments, no només per donar credibilitat a la primera volta de les plebiscitàries, sinó perquè si volem impulsar la insubmissió fiscal amb la Hisenda pròpia, la col·laboració dels consistoris serà fonamental.

En aquest sentit, apel·la al vot sobiranista i a fer callar la remor de fons de les enquestes en unes eleccions que seran transcendentals per fer el tomb definitiu a la història del país. Aquest diumenge, la gent tindrà tota la transversalitat a la carta del menú electoral per poder combinar independència amb ideologia, i des de la dreta fins l’esquerra alternativa. Aquest ampli ventall d’opcions ja ha rebut finalment l’aval del nou president de l’ANC, Jordi Sánchez, que un acte ahir va demanar el vot per les candidatures independentistes. És la tasca de pedagogia que comença a fer l’ANC i les entitats sobiranistes a través també de campanyes de manifestos on les candidatures signen un compromís per la independència.


Víctor Alexandre: «L'artefacte electoral d'Ada Colau»

"Diguem-ho clar: l’artefacte d’Ada Colau és una operació nacionalista espanyola disfressada de fals progressisme el discurs de la qual, a més d’hipòcrita, per bé que ornamentat amb alguna gent de bona fe, és profundament tronat"

La potenciació mediàtica d’artefactes polítics d’ideologia espanyolista disposats a violentar la societat catalana forma part d’una estratègia per intentar destruir el seu procés d’alliberament. No és pas cap estratègia nova, tanmateix. Només cal mirar uns quants anys enrere per trobar més intents, per bé que en contextos diferents. La diferència és que ara, l’estratègia, té més fondària perquè Espanya necessita frenar com sigui el procés català. I té dues poderoses raons: la primera és l’orgull, ja que el marc mental espanyol no pot imaginar una humiliació més gran que veure Catalunya independent; i la segona és l’espoliació, ja que sense Catalunya no li és possible mantenir el pla nacionalista d’autovies sense vehicles, de trens d’alta velocitat sense passatgers, d’estacions i aeroports fantasma, d’obres faraòniques de caràcter mussolinià o estalinista, ni tampoc l’estatus d’una ciutat com Madrid, que tot i els milions d’euros abocats any rere any per dotar-la d’una certa entitat, queda geogràficament arraconada i intel·lectualment desbordada per la força, el dinamisme, la creativitat, el talent i l’europeïtat de Barcelona. Un fet, aquest, particularment valuós, tenint en compte que Barcelona, no és capital d’Estat, no disposa dels immensos beneficis econòmics que això reporta i, per si fos poc, té un Estat en contra que treballa nit i dia en detriment del seu progrés i del de Catalunya. Imaginem, doncs, on seríem, si Barcelona, en comptes de ser la capital provincial que propugnen Ada Colau i els seus acòlits, fos la capital d’un Estat d’Europa.

Pere Cardús: «El procés, tocat de mort»

Com més va més complicat ho veig. Els qui em coneixen de prop saben que no sóc pas de mena pessimista. Al contrari. Sóc dels qui sempre creuen que serem capaços de fer-la prou grossa per a girar la truita. Però em fa l'efecte que la truita se'ns enganxa a la paella. També pot ser que m'afecti la pugna electoral entre els qui considero més meus. Però si puc ser sincer, ara mateix no veig pas com ens en sortirem.

Ens hi juguem tant, en aquestes inoportunes eleccions municipals, que, veient com s'inflen per art de màgia determinades plataformes personals mancades de la sinceritat i la coherència mínima exigibles, perdo la confiança en la nostra capacitat de saber en quin moment històric som. Tothom veu clar que si les forces independentistes perden l'Ajuntament de Barcelona i algunes diputacions serà pràcticament impossible de fer el salt que volem fer? Em sembla que no. Encara hi ha qui es pensa que tot es pot esquivar i que la bona fe mou muntanyes.

Ho sabem, que és molt difícil de governar un ajuntament si el batlle no és el candidat de la llista més votada? Bé, sí que es pot fer, a costa de rebaixar propòsits i dissimular els teus objectius reals.

L'independentisme ha d'aprofitar a fons el dissabte i, si cal, aïllar-se en un claustre o enfilar-se dalt d'una muntanya per trobar la calma i la serenitat d'esperit necessàries per a anar a votar l'endemà sabent què ens hi juguem tots plegats. Qui es pensi que és un bon moment per a determinades aventures és que s'ha begut l'enteniment.

Vicent Partal: «Espanya perd el control»

La votació al Parlament de Dinamarca d'una moció sobre la independència de Catalunya i tot el que ha passat durant la llarga setmana que ha anat de la votació en comissió a la de plenari és una demostració clara de com Espanya està perdent el control de l'agenda catalana. Tots els recursos abocats per l'Estat amb la intenció d'impedir la votació o canviar-ne l'orientació han acabat aconseguint només l'abstenció dels liberals. Res més que això. Ni un sol vot en contra, ni un de sol, en un país que gaudeix d'una de les democràcies més perfeccionades de la Unió i que ha esdevingut el primer estat a marcar-li el terreny de joc a Espanya: cal dialogar sobre la independència de Catalunya, amb Catalunya, i abstenir-se d'usar la violència. Un canvi d'una dimensió històrica.

Hi ha detalls en la resolució que cal destacar. En cap moment s'usa l'expressió afer intern. Perquè ha deixat de ser-ho. El cas català després de la votació danesa ja no és un afer intern espanyol, en tot cas passa a ser un afer intern europeu, però aquesta és una dimensió que ja ens convé. El reconeixement diplomàtic de la Catalunya independent dependrà molt de com s'articula la relació del nou estat dins la Unió Europea. I aquella tesi espanyola, chulesca, que ningú no ens faria cas i que tothom faria el que ella voldria, ha caigut feta miquetes. Abans ja teníem la paraula dels primers ministres de Letònia i Lituània, però al final eren decisions personals. Amb Dinamarca ja n'hi ha tres, d'estats, que contradiuen Espanya; però en aquest cas hi ha una resolució per escrit del Parlament i el govern, que és molt més que una declaració en una entrevista. El silenci en aquesta ocasió del govern espanyol està més que justificat: no saben què fer perquè veuen que les coses, ara sí, els comencen a anar molt maldades.