Camí de la consulta: fites del full de ruta ja assolides

Última actualització: 28 de setembre del 2014

Catalunya ha iniciat el seu procés cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació. Tot i el soroll que envolta el procés, alimentat per tots aquells sectors, de dins i fora del país, que hi tenen interessos oposats, el procés català avança. Com dirien al sector educatiu, el procés “progressa adequadament”. I això és un fet tangible, com ho demostren les fites del full de ruta que ja han estat assolides, tant des d'un punt de vista institucional o de govern, però també de partits.

En contra del que, intencionadament, alguns diuen, s'estan fent passes fermes endavant. La consulta i la Catalunya plena són més a prop.

Tot seguit es llisten, les més destacades i rellevants, fins a dia d'avui:

• Eleccions 25-N: Els comicis al Parlament de Catalunya del 25 de Novemb-re de 2012 foren unes eleccions plebiscitàries, on la força majoritària de Catalunya es presentà amb l’Estat Propi al seu programa electoral, com a principal argument i objectiu. Altres tres forces –ERC, CUP i SI- també van apostar d’una manera molt nítida per la independència i la plena sobirania. Els resultats d’aquestes formacions van ésser 74 dels 135 escons del Parlament. 
• Pacte CiU-ERC: Les dues forces amb més representació al Parlament de Catalunya (CiU amb 50 escons i ERC amb 21) van signar un acord de governabilitat amb l’objectiu principal de celebrar una consulta per a l’autodeterminació de Catalunya, abans del 31 de desembre de 2014.
• Declaració de Sobirania: El 23 de gener de 2013, amb els vots de CiU, ERC, ICV i 1 de les CUP, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució on afirmava que Catalunya era un subjecte amb caràcter jurídic i polític sobirà.
• Projecte Eugeni Xammhar: Es tracta d’un projecte, impulsat des del govern català, per explicar al món a través de les capçaleres amb més prestigi i reconeixement el procés sobiranista català i tot el que l'envolta.
• Llei de consultes catalana: El Parlament de Catalunya, aprofitant tota la feina feta en l’anterior legislatura, està treballant per tal de dissenyar una llei de consultes catalana que permeti que el país pugui exercir el seu dret a decidir.
• Consulta pactada: Amb 104 vots a favor, els representants al Parlament de Catalunya de CiU, ERC, PSC i ICV van aprovar una resolució que instava l’executiu català a pactar i consensuar amb el seu homòleg espanyol una consulta, a l’empara de la legalitat espanyola, per tal que Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació.
• Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): El 10 d’abril de 2013 es va constituir el CATN. Un òrgan assessor que pretén dissenyar el procés fins a la consulta, així com quines hauran d’ésser les estructures d’estat de la Catalunya sobirana. El CATN està format per catorze intel.lectuals de prestigi de diferents camps que elaboraran informes en diferents qüestions –vies per fer la consulta, estatus de les llengües, doble nacionalitat, encaix Unió Europea, repartiments de béns i deute, etc.- per assessorar el govern.
• Campanyes pel “SÍ”: Campanyes impulsades, des d’abril de 2013, a títol individual per CDC i ERC per tal d’eixamplar la majoria social del nostre país a favor de la independència i l’Estat Propi.
• CDC: “Dret a decidir i estat propi, garantia d'un futur millor”.
• ERC: “2014 decidim llibertat”. 
• Hisenda Nacional Catalana: Aquesta és una de les estructures d'estat fonamental per al futur del país. Sense una hisenda ben travada, difícilment podrem reeixir com a estat. Ens trobem, encara, a les beceroles, però el govern ha començat a col.locar les primeres pedres del que ha d'ésser la Hisenda Nacional Catalana. Els acords del govern de la Generalitat amb les diputacions, la creació de la Secretaria d’Hisenda i, a partir del proper estiu del 2013, la possibilitat que la ciutadania d'aquest país pugui fer el pagament dels seus impostos en l'agència tributària catalana són, indubtablement, passos clars i inequívocs cap a l'objectiu de tenir una Agència Tributària pròpia.
• Projecció internacional del procés: Sense reconeixement internacional, Catalunya no guanyarà la batalla per la seva sobirania. Per aquesta raó, d’ençà de la constitució del nou geovern català, s’està desplegant una política explicativa i pedagògica del procés sobiranista català, principalment des de la secretaria d’Afers Exteriors, comandada per en Roger Albinyana, així com des de la xarxa Diplocat (www.diplocat.cat) que és el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, al capdavant del qual hi ha Albert Royo.
• Pacte Nacional pel Dret a Decidir: El passat 26 de juny, mitjançant una cimera on hi van assistir una cinquantena d’entitats, partits polítics (CiU, ERC, ICV-EUiA i les CUP), sindicats, patronals, diputacions, governs locals, associacions, moviments socials i culturals, es va posar en marxa el Pacte Nacional pel dret a decidir. Aquest pretén aglutinar la societat civil catalana en el seu conjunt, per tal que, de manera conjunta, facin possible un gran acord de país per exercir el dret a decidir. Les entitats del país que vulguin adherir-se poden fer-ho a través del web www.dretadecidir.cat
• Comissió parlamentària pel dret a decidir. Dijous 4 de juliol es va constituir la comissió parlamentària que acull tots els partits catalans favorables al dret a decidir -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i les CUP- i que, conjuntament, amb el CATN i el Pacte Nacional pel dret a decidir són els organismes institucionals que ens han de portar fins a la consulta pel dret a decidir, l’exercici del dret a l’autodeterminació.
• Pregunta i data de la consulta pactada. El passat dijous 12 de desembre, al voltant de les dues de la tarda, els mitjans de comunicació es feien ressò de l’acord assolit entre totes les formacions polítiques catalanes parlamentàries favorables al dret a decidir del nostre país (CDC, ERC, UDC, ICV, EUiA i CUP) sobre la pregunta, la data i la via per portar al Congrés de Diputats la demanda d’autorització per poder celebrar-la. "Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?" és la pregunta del referèndum català. Doble pregunta on es podrà triar entre “status quo” (Respondre "NO" a la primera pregunta), “estat federal o confederal” (Respondre "SÍ" a la 1a pregunta i "NO" a la 2a) i “independència” (Respondre "SÍ" a les 2 preguntes). La data escollida és el 9 de novembre de 2014 i la fórmula per portar al Congrés la demanda per a l’autorització de la consulta, una proposició de llei del Parlament de Catalunya i, en cas de demora, dels grups parlamentaris catalans a Madrid.
• Demanda formal al Congrés de Diputats de la facultat de poder convocar referèndums. El 8 d’abril de 2014, el Parlament de Catalunya, representat pels diputats Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA), va sol.licitar, a través d’una proposició de llei, la capacitat de poder convocar referèndums. Concretament, el Parlament va demanar que se li delegués mitjançant l’article 150.2 de la Constitució –aquell que permet la delegació de competències en poder del govern espanyol a governs “autonòmics”- la facultat de poder convocar referèndums. Els partits espanyols van fer palesa la seva postura i van unir la seva força en contra del mandat dels catalans i les catalanes, reflectit a les eleccions del 25-N. De fet, no només van dir que no, sinó que ni tan sols van voler obrir un debat al respecte. En definitiva, ens van donar una raó més –i ja en són moltes- de la nul.la voluntat política que govern i partits espanyols tenen de dialogar i acordar amb Catalunya, una consulta que dictamini quin ha d’ésser el seu futur polític.
• Aprovació de la llei de consultes. El 19 de setembre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de consultes populars no refrendàries per una amplíssima majòria. 106 diputats – els de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, CUP i el diputat no adscrit Joan Ignasi Elena - varen mostrar-se favorables a la llei i 28 – PP I Ciutadans - en contra.
  Aquesta llei és fonamental, ja que és el marc legal sobre el qual s’ha de convocar i fer possible la consulta sobre el futur polític de Catalunya del proper 9 de novembre. L’aprovació de la llei de consultes està rebent el suport de molts municipis del país que, a través de plens extraordinaris, s’estan mostrant favorables també a l’esmentada llei i la consulta del 9N.
  La llei de consultes ha estat aprovada després d’un treball intens al Parlament mitjançant una comissió específica i haver estat ratificada la seva constitucionalitat pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE), per majòria absoluta.
• Decret de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya. El 27 de setembre de 2014 passarà a la història com el dia en què el 129è president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró, convocà la consulta per decidir el futur col.lectiu de Catalunya, emparada en la legalitat catalana (estatutària I constitucional) que dóna la llei de consultes populars no refrendàries i de participació ciutadana.
La signatura del decret de convocatòria de la consulta es va realitzar mitjançat un acte solemne al Palau de la Generalitat, amb la presència del Govern (President I Consellers) i de representants dels partits que donen suport al govern pel que fa a la consulta (ERC i la CUP), a excepció d’ICV.

I aquestes són les fites que ja s'han assolit fins a dia d'avui. Iniciatives, declaracions, accions, campanyes, projectes, etcètera. En definitiva, fets tangibles que marquen un camí que ens ha de portar a l'exercici del dret d'autodeterminació. El govern del país fa passes i manté el rumb cap a la consulta, cap a complir el mandat democràtic que el poble de Catalunya va expressar, d'una manera clara i inequívoca, en els darrers comicis nacionals. Es tracta, doncs, de l'operació de més envergadura política d'ençà que vàrem perdre les nostres estructures d'estat el 1714. Per tant, és d'allò més lògic que generi soroll, interferències, anticossos i tot tipus d'accions i reaccions en contra per part de tots aquells sectors, de dins i fora del país, que s'hi oposen. No podria ésser d'una altra manera. S'hi juguen molt, però nosaltres també. Cal continuar treballant i, des de la societat civil, cal continuar fent sentir el nostre alè, la nostra força, les nostres ganes a les classes dirigents del país i, en especial, al nostre govern. La societat civil catalana ha d'ésser-ne molt conscient i la seva veu s'ha de fer sentir, sobretot en els moments difícils i durs que vindran. No podem defallir, hem de ser el mascaró de proa, el far que il·lumini el camí durant els períodes de foscor que el nostre govern patirà. L'assoliment de l'objectiu, s'ho val, i molt!