Germà Capdevila: «El poder del no»

Mireu si va de debò la cosa que ahir vam tornar a veure el president del govern espanyol compareixent davant de la premsa –en carn i ossos, no pas des d'un plasma– i fins i tot responent a les preguntes dels periodistes!

És tan important el pas que farà el Parlament que ja té conseqüències fins i tot abans que s'aprovi la resolució. Per exemple, unir tots els partidaris del no d'una manera diàfana contra la independència catalana. Aquells que es presenten com la nova política que liquidarà el bipartidisme corren a reunir-se amb els partits tradicionals quan es tracta de mantenir a ratlla els catalans. Convindria que tots els que a casa nostra continuen somiant una oferta de l'Estat, una reforma federal o un acord que permeti celebrar un referèndum prenguessin nota de la posició dels quatre partits que reuniran més del 80% dels vots en les eleccions espanyoles. Ho va dir molt clarament Mariano Rajoy: “Tots estem d'acord en allò que és fonamental, la unitat d'Espanya, la sobirania nacional indivisible.” Hi estan d'acord tots, Rajoy, Sánchez, Rivera i Iglesias. Fins i tot aquest últim –el més incòmode amb la reunió amb el president del govern espanyol– va deixar clar ahir que el Parlament català “no té competències” per aprovar una declaració com la proposada per les forces sobiranistes. És a dir, que no accepta que la sobirania popular dels catalans resideixi en el Parlament.I ha reiterat que és partidari de deixar-nos opinar, però en cap cas decidir. Tot plegat confirma que amb Madrid no es podrà negociar res fins que ens situem en un pla d'igualtat, d'estat a estat.

Font: elPuntAvui.cat

Jaume Marfany: «Una resolució transcendent i decisiva»

Dimarts 27 d'octubre de 2015. Potser ens hem acostumat a batejar massa dies amb l'adjectiu "d'històrics". Tant, que de vegades no arribem a copsar amb tota la seva magnitud la importància de cada jornada.

La proposta de resolució presentada aquest passat dimarts pels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP és d'una gran transcendència històrica i política. Sense cap mena de dubte, estem parlant del fet polític més important i significat de la història del nostre país en les darreres dècades o segle

Per si algú encara ho dubtava, després d'aquest text no hi ha marxa enrere possible. Quan la proposta sigui aprovada per la majoria del Parlament de Catalunya -i això es produirà, més d'hora o més tard, per molts entrebancs i argúcies "legals" que hi posin les forces unionistes- el camí estarà més que traçat. Solemnement, el nostre parlament tindrà el mandat democràtic, el mateix que emana de les eleccions del 27-S, d' iniciar "el procés de creació de l'estat català independent en forma de república."

Aquesta declaració (de moment encara proposta de resolució), ho comentàvem l'altre dia a la tertúlia de l'Illa de Robinson a El Punt Avui TV: salvant totes les diferències i els contextos, és un fet més important, més històric i, sobretot, més decisiu que ho podien ser les anteriors declaracions de caire independentista. Fem-ne un breu repàs:

Baldomer Lostau, el 1873, va proclamar l'Estat català, sempre dins d'una hipotètica i inexistent "Federació espanyola". La proclama va ser desconvocada ràpidament.

Marta Rovira: «En moltes reunions amb la CUP hi ha el president Mas»

Entrevista a la secretària general d'ERC i portaveu parlamentària de Junts pel Sí

La negociació entre Junts pel Sí i la CUP és complexa, i el punt de partida dels uns i dels altres és força allunyat. Ho admet la portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, Marta Rovira, que en aquesta entrevista es declara confiada que hi haurà un acord sobre qui ha de ser el president de la Generalitat, perquè ‘hi ha un punt de trobada’. Dóna molt valor a la declaració pactada d’inici del procés cap a la independència, que es votarà o bé divendres vinent o bé el dilluns 9 de novembre al matí, el mateix dia del ple d’investidura. El temps corre i la negociació és oberta, constant, diu Rovira, i amb la participació també d’Artur Mas. ‘Intentem que hi hagi un acord a tots els efectes, perquè això que tenim damunt la taula és històric’, declara.

- Quan es votarà al parlament la declaració d’inici del procés d’independència?
- Tots volem que sigui abans del ple d’investidura del dia 9 de novembre. Potser seria òptim a final de la setmana que ve, però si per respectar tota la tramitació, per guanyar més temps per a esmenes, ha de ser el dilluns dia 9 al matí, també és una possibilitat. I a la tarda es faria el ple d’investidura.

- Per què ha de ser abans del ple d’investidura?
- Perquè ens sembla que quan s’investeixi un president, el president ha de poder dir que assumeix el mandat de les urnes i que el parlament ja l’ha constatat. L’objectiu és que la majoria de diputats constatin que tenim un mandat majoritari per a fer la independència. I està molt bé que el president que s’hagi d’investir assumeixi el mandat, perquè el govern sigui de transició nacional i faciliti el procés constituent.

- I el candidat a presidir la Generalitat que s’investirà el dilluns dia 9 serà Artur Mas?
- De moment cadascú manté els seus compromisos electorals damunt la taula. Tenim el president Mas com a proposta. Anem negociant, la negociació és oberta, sobretot per a arribar a més acords, que són un pla de xoc social i decidir com ha de ser el procés constituent.

Vicent Partal: «A Espanya se li tanquen els camins»

Avui el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, rep Albert Rivera, de Ciutadans, i Pablo Iglesias, de Podem, per parlar de Catalunya. Després de rebre el líder de l’oposició, Pedro Sánchez. Sembla, doncs, que finalment han entès la gravetat del moment. Això és una cimera asimètrica, però una cimera al cap i a la fi. I cal entendre i suposar que el senyor Rajoy pretén trobar un acord dels quatre partits espanyols per a decidir com assumeixen la declaració d’independència de Catalunya.

Però els espanyols són mals negociadors. Ho han estat sempre i no ens pot sorprendre que ho continuen essent. Això que fan ara ho haurien d’haver fet fa almenys dos anys o tres i, sobretot, ho haurien d’haver fet d’una altra manera. Ara fan tard, perquè els ciutadans de Catalunya ja hem votat i ja hem generat un mandat democràtic que vincula els representants de Junts pel Sí i les CUP. Els nostres diputats, suposant que algú els faça cap oferta, ara ja no poden acceptar-la, perquè, siga quina siga, seria contradictòria amb el resultat de les eleccions.

I no és tan solament que hagen fet tard. És que demostren que no han entès res. Seriosament: quants diputats té Podem més que Esquerra Unida? Quants diputats té més Ciutadans que el PNB? I per quin motiu, doncs, el govern espanyol dissenya aquesta cimera deixant fora tots els partits que no són estrictament nacionalistes espanyols? Ni ara, enmig de la solemnitat del moment, no són capaços d’adonar-se com és d’insultant per a molts valencians, gallecs, navarresos o bascs que els aparten d’un debat central a l’estat? Amb el format triat per a aquesta ronda de converses confirmen de fet la persistència d’allò que crea el problema que diuen voler resoldre: que el supremacisme nacionalista espanyol els encega completament. Que menystenen els altres i els drets dels altres. Que no saben llegir la realitat que els envolta.

Jaume Marfany: «Eleccions espanyoles. El cap ben fred.»

A mesura que s’apropa el 20 de desembre, augment el debat sobre quina ha de ser la postura dels partits independentistes davant les eleccions del 20 de desembre.

Dues són les posicions confrontades: la primera, argumenta que fins que no siguem independents cal ser presents a totes les institucions. La segona, coneguda com la via Claver, és la que, en síntesi, diu que, després dels resultats del 27-S “a Madrid ja no hi hem d’anar a fer res.”

La meva opinió personal gira a l’entorn de la primera opció. Intentaré argumentar de manera clara i senzilla perquè crec que l’independentisme ha de concórrer a les eleccions espanyoles del 20-D.

Per començar, aniria bé que, des del món independentista, assumíssim que, malgrat els bons resultats del 27-S, encara som dins de l’Estat espanyol i que, tot i anant bé, encara hi serem durant un període de 12 a 18 mesos. Ara i avui, no podem fer la tan desitjada desconnexió de Madrid perquè, quan aquesta arribi, cal tenir ben a punt el nou endoll de l’Estat independent on caldrà que ens connectem, i aquest endoll (digueu-li estructures d’Estat imprescindibles) encara no és a punt.

Des del món independentista, seria bo que veiéssim el procés no en clau interna, ni tampoc en clau espanyola, sinó en clau internacional. És més que probable que, perquè el procés d’independència arribi al final desitjat que és la creació d’un Estat independent, necessitem de la mediació internacional. La visió, la percepció, clara i diàfana que internacionalment han de tenir del procés de transició cap a la independència és absolutament clau de cara al resultat final.

Vídeo del debat amb Cotarelo i Partal: de la revolució a la República

L’equip de vídeo de l’Assemblea ja ha publicat el debat d’ahir al Casinet d’Hostafrancs, amb el tìtol “Catalunya: de la revolució a la República”, amb Ramón Cotarelo i Vicent Partal.

Comença al minut 24. El van oferir en streaming, i va arribar en directe a unes mil set-centes persones.

• Crònica de l’acte, a partir dels tuits d’@assembleasmxi, amb fotos
• Anunci de l’acte, amb enllaços sobre Cotarelo i Partal

Font: ANC Sants-Montjuïc

Vicent Partal: «Un enorme combat»

Ahir ens vam despertar, literalment, amb l’enèsim xou policíac, però també amb la plasmació al parlament de l’acord entre Junts pel Sí i la CUP per a començar la secessió. Un acord que inclou una clàusula determinant i definitiva: no es reconeixerà la legalitat del Tribunal Constitucional espanyol a Catalunya. És un punt que caldrà veure com es fa realitat però, a diferència de declaracions anteriors, aquesta vegada parlem d’una ordre concreta i que obliga. És un canvi gros i cal apuntar-lo. Potser per això mateix Rajoy va reaccionar immediatament, mentre en un altre jutjat activaven la segona ronda policíaca del dia. El president del govern espanyol va parlar amb Pedro Sánchez i va comparèixer per fer una declaració trista en la forma però nova per la velocitat i pel protagonisme implícit que significava.

Això que vam viure ahir, si em permeteu el símil, va ser un gran combat de boxa. Jo no sóc ni partidari ni afeccionat a aquest esport, però sóc capaç de reconèixer que als rings passa una cosa notable, que és que tu tens permís legal per a pegar de debò el teu contrincant, però ell també en té per a pegar-te a tu.

I ahir, certament, el bescanvi de colps va ser dur. Inaudit. Un combat sense càlculs ni estalvis. Segurament, en un altre moment històric, una operació tan espectacular mediàticament com ha estat l’assalt de la casa de Jordi Pujol hauria frenat unes hores o uns dies, per inoportuna, la presentació de la proposta de Junts pel Sí i la CUP. Però ahir, i això és un senyal magnífic, la prudència ja no es va imposar i el ring es va veure diferent. Si fins ara sabíem per experiència pròpia que l’estat sempre està disposat a pegar, anotem el canvi: ara nosaltres sembla que pegarem tant com ells.

Comunicat sobre la Proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP

L'Assemblea Nacional Catalana:

Declarem la nostra satisfacció i el nostre ple acord amb la proposta de resolució presentada al registre del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí i la Candidatura d'Unitat Popular en tant que recull la voluntat i l'esperit de la majoria de ciutadans que el passat 27S ens vàrem expressar de manera inequívoca a les urnes.

Encoratgem als grups parlamentaris que disposen de la majoria sorgida d'aquestes eleccions a no fer cap pas enrera i a debatre i aprovar l'esmentada Resolució en el menor temps possible. Animem també a donar-hi suport a aquells altres representants de la sobirania popular que s'han compromès electoralment amb iniciar a Catalunya un procés constituent.

Rebutgem un cop més les habituals amenaces formulades pel president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy. En coherència amb el compromís de l'ANC d'impulsar el procés social i polític cap a la independència, manifestem la voluntat de mobilitzar la societat catalana davant qualsevol atac contra les nostres institucions representatives i de govern.

Fem una crida a tots els actors socials del nostre país a trobar les complicitats i els acords necessaris per defensar l'actuació del Parlament de Catalunya en el camí de la construcció d'un procés constituent no subordinat.

Comitè Permanent
Assemblea Nacional Catalana

Junts pel Sí i la CUP acorden la declaració d’inici del procés d’independència

Oferim íntegra la declaració d'inici del procés, que es votarà abans del 9 de novembre

Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP han entrat al registre aquest matí una proposta de declaració que ha de servir per a marcar l’inici de la legislatura de transició cap a la proclamació de la república catalana. El text és obert a les esmenes i l’adhesió de més formacions polítiques del parlament, i es votarà en un ple abans del ple de la investidura del parlament, previst el dia 9 de novembre. Per tant, el ple de d’aprovació d’aquesta declaració es faria o bé a final d’aquesta setmana o la setmana vinent.

Junts pel Sí i la CUP constaten que el mandat obtingut de les urnes el dia 27 de setembre obliga a treballar per un estat independent en forma de república catalana, i que els passos que s’hauran de fer ‘hauran de ser ferms, sense supeditació a les institucions polítiques o jurídiques de l’estat espanyol’. També destaquen en la declaració que cal obrir aquest ‘horitzó polític’ a totes les forces polítiques i socials que defensin l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu i obert.

Heus ací la proposta de resolució íntegra:

«Jordi Turull i Negre i Marta Rovira i Vergés, com a president i portaveu del GP DE JUNTS PEL SÍ, i Antonio Baños Boncompain i Anna Gabriel i Sabaté, com a president i portaveu del GP DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant del Ple del Parlament pel procediment d’urgència. Als efectes, sol·licitem alhora que sigui convocada amb caràcter d’urgència la Junta de Portaveus.

D’acord amb el mandat democràtic obtingut el 27 de setembre, els grups parlamentaris sotasignats presenten aquesta proposta de resolució.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Vídeo del discurs de Carme Forcadell: ‘Posem-nos a caminar. Visca la república catalana!’

‘Posem-nos a caminar. Encetem el procés constituent. Visca la república catalana!’, ha acabat dient Carme Forcadell en el discurs que ha pronunciat com a nova presidenta de la cambra. Ha estat proclamada presidenta per 77 vots a favor, cinc més dels 72 que sumen Junts pel Sí i la CUP, i que poden haver sortit de Catalunya Sí que es Pot. Forcadell ha començat el discurs dient que maldaria perquè el parlament fos el de tots els ciutadans, ‘parlin com parlin, vinguin d’on vinguin, pensin què pensin i votin què votin’. I ha destacat el moment excepcional en què s’havia constituït la cambra.

Forcadell ha mostrat les constitucions catalanes abolides pel decret de Nova Planta del 1716 i ha fet una crida a construir, tres-cents anys després, una nova constitució catalana. ‘Que els somnis del carrer entrin al parlament i els anhels de la ciutadania trobin refugi a l’hemicicle. Estiguem a l’altura del moment i fem present el futur en aquest procés constituent. Que el llegat d’aquest parlament sigui la creació d’un marc jurídic propi. Nous paradigmes demanen un nou parlament. No siguem esclaus del passat’, ha dit Forcadell.

I ho ha reblat així: ‘Tanquem l’etapa autonòmica i enlairem un nou escenari per al demà. És un moment fundacional. Des d’ara mateix construirem un parlament sobirà que vol representar un territori lliure. Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures, que siguem nosaltres el model a seguir.’

Font: VilaWeb

El contundent discurs de Julià de Jòdar: ‘Ja no ens acontenta el pinso. Volem sortir de la gàbia’

El diputat de la CUP Julià de Jòdar ha obert la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya com a president de la mesa d’edat. Ha fet discurs amb un contingut polític evident i ha destacat que el parlament té una clara majoria independentista. De Jòdar, escriptor badaloní, ha fet un parlament molt contundent i emotiu en què ha repassat l’actualitat política i el present social del país. Ha recordat la lluita independentista dels anys 1980 i 1990 i ha tingut unes paraules de record pel jove independentista Guillem Agulló, assassinat el 1993. També ha explicat les seves aspiracions de llibertat: ‘Ja no ens acontenta el pinso. Volem sortir de la gàbia. No volem canviar-la, sinó fugir-ne. Ja no volem les molles, que diria Ovidi Montllor. És temps del pa sencer.’ I ha acabat el discurs així: ‘Són temps de llibertat i és temps de justícia. Visca la terra.’

Font: VilaWeb

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA de Sagrada Família per la Independència dimecres 28 d'octubre. T'hi esperem!

Vine a l'assemblea general ordinària corresponent a aquest trimestre. Dimecres 28 d'octubre, a les 7 h del vespre, a l’Espai 210 (c/ de Padilla, 210).

Ordre del dia:

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’informe d’activitats.
2. Lectura i aprovació, si escau, de l’informe econòmic.
3. Torn obert de paraules.
4. Festa de voluntaris.

L’assemblea és l’ocasió per a retrobar-nos i posar en comú les propostes d’actuació immediates; per això t’animem a participar-hi.

L’assistència és oberta als socis, adherits i simpatitzants, i limitada a l’aforament del local.

Equip de Coordinació
ANC-SFxI

Germà Capdevila: «I al final, arribà la independència»

El manual d'instruccions de la unitat d'Espanya indicava que, en cas de victòria electoral de les forces independentistes, calia posar tota la carn a la graella per desactivar el procés abans no sigui massa tard. Tot s'hi val: reunir a Madrid la flor i nata de la dreta europea per jurar sobre les Sagrades Escriptures que mai no acceptaran una Catalunya a la UE o posar en marxa la maquinària judicial per treure a la llum les misèries de les forces independentistes, les reals i les inventades. Mentrestant, en paral·lel a tota aquesta activitat unionista –que no ha fet res més que començar–, les forces independentistes continuaven treballant discretament per definir cadascun dels passos necessaris per fer efectiva la independència en el termini més breu possible. El panorama era dantesc, perquè per arrodonir la festa es desfermava una campanya electoral despietada en l'àmbit estatal, i el cas català era el tema favorit per excitar el personal. L'ambient s'anava enrarint cada cop més. Procediments judicials, detencions, campanyes mediàtiques, omnipresència als mitjans dels polítics unionistes, exaltació de les diferències o discussions entre els sobiranistes, més mandataris internacionals assegurant que mai no reconeixerien Catalunya i un llarg etcètera. Un bon dia, enmig de la tempesta, el nou Parlament es va constituir i el full de ruta es va posar en marxa. Pocs mesos després va arribar la independència.

Font: ElPuntAvui.cat

Conferència «Catalunya: de la revolució a la República» amb Cotarelo i Partal el 27 d'octubre

Vicent Partal: «72: la xifra del poder»

Sempre he admirat els matemàtics. Els bons matemàtics. Entenc la tesi segons la qual les matemàtiques són el jutge suprem de la realitat i sé que no cal anar a parar a Descartes per entendre-ho, però estic d’acord amb ell que totes les coses passen a través d’aquestes figures que en diem nombres o xifres. Recomanables de remenar amb calma, especialment quan les emocions són intenses.

Fem comptes, doncs. La senyora Arrimadas, el senyor Iceta, el senyor Coscubiela i el senyor Albiol insisteixen des de fa hores que Mas no pot ser el president de Catalunya –en realitat, volen dir que el procés cap a la independència s’ha d’aturar i que el resultat de les eleccions no s’ha d’implantar, però és evident que tàcticament encara els és més fàcil de furgar per crear divisió en el camp independentista que no pas d’oposar-s’hi frontalment. Poden opinar el que vulguen, però de les urnes no van eixir debats sinó xifres. I les xifres són les que són: Junts pel Sí suma 62 escons i ells en sumen 63. Però n’hi ha deu més que són els que tomben la balança. I la decisió és exclusivament a les mans d’aquests deu escons, els de la CUP. Nosaltres podem especular tant com ens done la gana i fer tanta teoria com vulguem, però açò no és cap problema general ni insoluble. Simplement cal que la CUP prenga una decisió. La que lliurement considere que és millor.

Ara, hem d’entendre que la diferència entre els 10 i els 63 és abismal. La diferència és que Arrimadas, Iceta, Coscubiela i Albiol no poden canviar el projecte polític d’independència que ha triat la majoria del país a les urnes. Ni tan sols poden impedir a força de crits que Mas siga president, si és que al final resulta que hem d’acabar reduint-ho tot només a això. I, naturalment, no poden condicionar que hi haja o deixe d’haver-hi un acord sobiranista. Arrimadas, Iceta, Coscubiela i Albiol poden cridar i cridar i cridar. I poden crear així, i amb l’ajut de les escenificacions adequades, les condicions perquè la suma no sume si és que els qui haurien de sumar s’hi repensen. Però, clar i net: la pilota és al nostre camp: 62 + 10. I el que passe només depèn de nosaltres.

Conferència-debat «Què hem de fer d'ara endavant?» amb Pere Cardús el 28 d'octubre

Presentació dels resultats del procés participatiu «al Niza, tu decideixes!» el 25 d'octubre

Paradeta participativa, diumenge 18 d'octubre

Al costat de la fira al carrer, el diumenge 18, muntem la nostra parada al carrer Provença amb avinguda de Gaudí, al mateix lloc on la vam muntar per la Festa Major. Serà una parada doble on hi haurà un munt d’activitats i el joc de la República Catalana per a tota la família.

L’horari és d’11 h a 15 h

Què són les paradetes o com participar-hi

Conferència «El procés després del 27-S» el 16 d'octubre

Homenatge «Lluís Companys 75è aniversari» el 15 d'octubre