Actes d'abril 2023 dins la Festa Major del barri de la Sagrada Família

 

Actes d'abril 2022 dins la Festa Major del barri de la Sagrada Família

 

I tu? Sumes per la independència?

Sí, el procés està resultant més llarg del que en algun moment ens vam imaginar. Sí, és difícil i pot ser esgotador. Costa trobar el què o el qui. Costa trobar el com o el quan. Ens estressa aquesta incertesa i aquesta dificultat. Ens frustra i ens enfada. Però què hem de fer? Quina ha de ser l'actitud i la resposta a aquesta situació? Crec que bàsicament n'hi ha dues.

La primera segur que us sona: és la d'aquell que diu: “N'estic cansat, em quedo a casa, no faig res”. I, de fet, tothom té dret a cansar se en una lluita, a descansar un temps i recobrar forces. Això sí, alguns (pocs, però segur que en coneixeu), a banda de no fer res, no sumen. Solen dir: “Això no és prou contundent”, i no ho fan. Però alhora no tenen idees millors o no les saben traslladar, o pitjor, ni ho intenten. Només s'ho guarden per al bar, o pitjor, per al Twitter. I, a més, alguns són els que diuen: “Quan vagi de debò, ja hi s eré”.

I és que ara no hi va de debò? I és que ara no hi ha més de 3.000 represaliats i gent que seguim lluitant dia a dia amb aquesta situació. Que vagi de debò depèn també de cadascú de nosaltres, de la suma de tots plegats. A vegades penso que aquesta és l'actitud més freqüent, però crec que no. No ens espantem, només és la més cridanera i la més fàcil de veure.

I la segona actitud és la de la gent que potser pensa el mateix i segurament li seria més fàcil fer el mateix, però decideix sumar. Decideix no abandonar. Decideix seguir sent hi. També estan cansats, però hi són. També pensen que és llarg, però continuen. Els sembla bé? Hi són. No els sembla tan bé? Sumen igualment perquè de mica en mica s'omple la pica i menys s'avança no fent res.

I tu? Ets dels que sumen?

Carla Soler i Pairó
Secretària nacional de l'ANC

El Primer d’Octubre, referent per assolir la victòria

Aquesta Diada Nacional les bases de l’independentisme ho vam tornar a fer i vam assistir massivament a la manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana. Una mobilització que va tenir un missatge clar i nítid: cal fer la independència.

Ha estat un punt d’inflexió en la dinàmica negativa en la qual havia entrat el moviment independentista a conseqüència de la desmobilització causada per la pandèmia i per la manca de sentit d’estat dels lideratges institucionals del moviment.

Hem de recordar que la força del moviment sempre ha vingut de l’autoorganització popular. Ho vam viure l’any 2009, quan a Arenys de Munt arranquen les consultes populars, organitzades per la gent, mentre a les institucions del país només es parlava d’un Estatut a punt de ser escapçat pel Tribunal Constitucional.

Ho vam viure quan els catalans van desbordar els carrers de Barcelona al crit d’independència a la manifestació del 10-J del 2010, mentre els polítics discutien què havia de dir la pancarta. De nou a la primera gran manifestació organitzada per l’Assemblea, la Diada del 2012, demostrant la unitat de les bases al voltant del projecte independentista. Mentrestant des del govern s’intentava vendre que el missatge de la manifestació seria en suport a un pacte fiscal amb Espanya que ni tan sols es va començar a negociar.

I el darrer i més potent exemple d’aquesta força que emana de l’autoorganització popular independentista és la defensa dels col·legis el Primer d’Octubre, que va permetre que es dugués a terme el referèndum d’autodeterminació vinculant convocat pel Parlament de Catalunya contra el desplegament policial espanyol.

Aquest Primer d’Octubre hem de continuar mobilitzant-nos i alimentant la dinàmica iniciada l’11 de setembre. Emmirallem-nos en allò que vam fer l’1 i el 3 d’octubre per preparar-nos per finalitzar el procés d’independència.

Alguns volen construir un relat interessat al voltant de l’octubre del 2017 dient que vam fracassar perquè no teníem prou força democràtica. Res més lluny de la realitat. El que va passar realment és que es va renunciar a exercir cap força en pro d’una suposada mediació que mai va arribar. Aquesta renúncia i l’aposta per la via del pacte ens ha portat a la situació actual.

No oblidem el poder que té el moviment popular quan s’organitza i exercim-lo amb la convicció que és l’eina més potent de què disposem per assolir la victòria!

Arnau Padró

Secretari nacional de l’Assemblea Nacional Catalana

Diada 2021: Per tal de distribuir millor els participants a la manifestació, es recomana anar als punts indicats.

Al barri de la Sagrada Família li toca a Pau Claris, entre València i Aragó.

Aquest 11-S, lluita i guanya

“Han rebut una visita de la policia: millor passar a veure com es troben”.

Eren les dues de la matinada de la vigília de l’1 d’octubre i la meva feina era passar per diversos col·legis per anotar i informar d’incidències. Quan vaig rebre aquest missatge pel walkie-talkie vaig deixar ràpidament el col·legi on era i vaig agafar la moto per arribar ràpid.

M’havien avisat perquè els Mossos havien aparegut en un petit col·legi d’un barri prop de la Meridiana de Barcelona, i teníem por que haguessin intimidat els pocs valents que estaven passant-hi la nit.

Quan vaig arribar-hi em vaig trobar quatre nois i una noia amb sacs de dormir, em vaig identificar i em van deixar passar. Els vaig preguntar: “Com esteu? Ja m’han dit que ha passat la policia”.

La seva resposta em va deixar de pedra: “Estem encara millor i més convençuts. Els Mossos han passat, però es nota que no les tenen totes pel que pugui passar demà. Nosaltres ens quedem, peti qui peti, perquè si resistim guanyem”.

Aquesta frase em va acompanyar tota la jornada de votació, que -malgrat les hòsties de la policia- va ser una victòria absoluta de la societat civil en coordinació amb els partits. Ens ho vam creure, vam lluitar i vam guanyar.

Ara que des de les institucions intenten que oblidem aquells dies en què vam guanyar, és més important que mai tornar a sortir al carrer per fer esclatar els plans de despatx d’aquells que volen allargar l’autonomisme fins a la seva jubilació perquè es troben còmodes dient-nos que no podem guanyar.

I tant que podem guanyar, i la lluita comença aquest 11 de setembre a la plaça Urquinaona de Barcelona. Ens hi veiem!

Adrià Alsina, doctor en Comunicació i secretari nacional de l’Assemblea

Debat Constituent: "El dret a l'habitatge", aquest dijous 17 de juny a les 18h

Primer debat de l’Entesa de l’Eixample

El proper dijous 17 de juny tindrà lloc el primer debat de l’Entesa de l’Eixample, sobre el dret de l’habitatge. Tindrà lloc al pati exterior de la Model (Entença, 155), de sis a vuit del vespre.

T’hi esperem!


Què és el Debat Constituent?

El Debat Constituent és una eina que tenim a l’abast per poder opinar sobre els principis en els quals s’haurà de basar el futur del nostre país. Es tracta de respondre un qüestionari els resultats del qual es portaran al Parlament per tal que els diputats i diputades tinguin una fotografia molt exacta del que volem la ciutadania. Per això creiem que és molt important que tots i totes hi participem i en fem la màxima difusió possible.

Com pots participar-hi?

En primer lloc i abans de començar a fer res, dos consells:

• Consulta la pàgina web www.debatconstituent.cat

• Subscriu-te al canal del Telegram (pel mòbil) https://t.me/DebatConstituent

Què has de fer per respondre el qüestionari?

Registra’t aquí:

https://play.google.com/store/apps/details?id=cat.debatconstituent.registre

Segueix les indicacions i ja podràs participar-hi.

Gràcies per fer-ho possible!

Concentració a Plaça de Sant Jaume "Exigim un govern del 52% PER LA INDEPENDÈNCIA", aquest diumenge 16 de maig a les 11:30h

 

Xerrada telemàtica "Quin futur ens espera? Treball i pensions a la Catalunya independent", dimecres 5 de maig de 19:00 a 21:00 h.

Vols saber quin futur ens espera pel que fa al treball i les pensions en la Catalunya independent? Tens dubtes? Què podrà fer en l’àmbit laboral la República Catalana? Quin serà el salari mínim interprofessional? Com es pagaran les jubilacions? Et preocupa què passarà amb els contractes laborals? Tens por de perdre la teva pensió?

Les respostes a totes aquestes qüestions i moltes més les podràs tenir aquest dimecres, 5 de maig, de set a nou del vespre (de 19 a 21 h), clicant a aquí.

Ens ho explicaran la Cambra de Comerç de Barcelona, amb Toni Fitó, La Intersindical-CSC, amb Sergi Perelló, i la patronal Anem x Feina, amb Àlex de Azuaje.

Per mitjà del xat, podràs fer totes les preguntes que vulguis. El moderador, Eduard Berraondo, les traslladarà als ponents al llarg de la xerrada.

T’hi esperem!

Gràcies per la teva participació!

Equip de Coordinació ANC Sagrada Família

Continuarem sense defallir, per tu, Helena!

El divendres 26 de febrer ens va deixar la nostra molt estimada companya Helena Jorba. Lluitadora incessant, creient convençuda i sempre de bon humor, trobarem a faltar la teva energia, el teu riure encomanadís i les teves atencions: al principi, portaves xocolata calenta als voluntaris de les paradetes els dies més freds i refrescos els dies més calorosos. Després, preocupada per tots en els moments més difícils, ens vas donar la clau de la nostra empara. I mentre la salut et va permetre mobilitat, els 11-S no deixaves ningú sense dinar, controlant, amb la teva llista, els voluntaris que no havien menjat. Però els darrers anys ja no et podies moure com tu hauries volgut; i el darrer va ser per a tu, sens dubte, el pitjor: encara no fa un any vas haver d’afrontar la part més dura de la Covid-19 amb la pèrdua de l’Agustí, el teu company de vida, que tant has enyorat fins al teu final, ràpid i inesperat.

Et dediquem la darrera victòria, en escons i en vots, que no has pogut celebrar amb nosaltres! Allà on sigueu tots dos, ens veureu continuar la lluita sense defallir per la nostra llibertat, que serà la dels vostres fills i nets, i també la de la vostra memòria. Descansa en pau, Helena; descansa en pau, bona companya!

Un futur millor

Fa un any que estem en una emergència sanitària que ens ha capgirat la vida a una immensa majoria de la població. Moltes ens hem quedat a casa per no col·lapsar els serveis de salut, unes teletreballant i d'altres aturades. Moltes hem perdut la feina i no tenim dret a cap atur, altres estem subsistint amb ERTOs fins al maig. Moltes no hem parat perquè les nostres feines remunerades s’han considerat essencials per contenir la pandèmia o abastir la societat del que és indispensable. Moltes estem esgotades. Hem tornat a sostenir els treballs de cura, amb les criatures a casa, combinant teletreball, flexibilitzant la jornada laboral remunerada o reduint-la. No hem parat. El món del capital sí.

La COVID-19 ha aconseguit aturar el món i ha accelerat l'evidència que el sistema està caducat. Sembla que la natura, a través d'un minúscul virus, hagi donat una empenta a la humanitat: PAREU. I hem parat. Els governs, un any més tard, parlen de reconstrucció social i econòmica. Què hem de reconstruir? Res. No res. El treball remunerat ja no és garantia de poder "guanyar-te la vida". I no hi ha treball remunerat per a tothom. Cal pensar com ho farem.

Ens cal un país nou que superi la crisi econòmica, social, climàtica, sanitària, política, però també la crisi de cures i les discriminacions i violències que patim les dones. Tenim el mateix dret a existir i viure en dignitat que la resta de la població. S'acosta el 8 de març, i per un dia tothom parlarà de les xifres

22,17 % de bretxa salarial, 15% més destrucció de llocs de treball de dones que dels homes, 6 de cada 10 persones que cobren -1.000 € per la feina remunerada som dones, 3,5% més expedients de regulació d'ocupació per a les dones, 75% de les persones contractades a temps parcial som dones. Tenim les ocupacions amb els salaris més baixos, més penalitzades per ser mares, més penalitzades per responsabilitats de cures, i ens sentim culpables per traslladar a altres dones, que estan en pitjors condicions que nosaltres, les responsabilitats de les nostres cures.

Si hem de reconstruir, fem-ho amb ulleres 100% liles. Posem al centre la vida de totes les persones. Protegim les tasques de cures amb guarderies, centres de dia i residències suficients i de qualitat i serveis públics de salut i educatius de qualitat per a tothom. Construïm un país que compti el PIB reproductiu? Assegurem a totes i tots uns ingressos suficients per viure en dignitat? Garantim els drets i llibertats a tothom?

Un altre país és possible. No necessitem una reconstrucció: necessitem bases noves! Un projecte il·lusionant i de futur ens ajudarà a sortir d’aquest esgotament vital. Un país nou, independent, ple de llibertat. I mentrestant, comencem a casa amb corresponsabilitat, que cada dia és 8 de març.

Dones ANC

Sectorial Assemblea Nacional Catalana

Concentració "Govern independentista ARA, per la urgència social i nacional", diumenge 28 de febrer a les 12:00

 

No votar, votar en blanc o votar independència?

És cert que la decepció, la indignació i la sensació d’engany ens han envaït el cor a molts independentistes. Però fer una independència no ha estat mai una tasca fàcil, i encara menys si es pretén fer-la per la via pacífica. Els processos d’independència solen ser molt llargs i massa sovint a costa de morts i grans sacrificis.

Catalunya es troba en aquest procés: tenim la República Catalana proclamada i suspesa al cap de vuit segons, esperant un diàleg que faci possible implementar-la sense prendre mal. Però és més que probable que aquest diàleg no es produeixi mai; per això ara ens toca anar guanyant terreny fins a arribar a l’objectiu.

Estem decebuts? Sí. Enfadats? Molt. Desconfiem que els partits ens portin allà on ens van prometre? Del tot. Però l’independentisme sempre ha avançat gràcies a la força de la gent: consultes populars, 10 de juliol del 2010, 11-S multitudinaris a partir del 2012, 9-N del 2014, 27-S del 2015, 1-O del 2017, 21-D del 2017... Ni la repressió, ni les presons ni les imputacions contra més de 2.850 dels nostres compatriotes ens han fet fer ni un pas enrere!

Ara ens toca guanyar un altre cop perquè a les urnes és on guanyem sempre: votem, votem i votem; guanyem, guanyem i guanyem. Reforcem el nostre govern i fiscalitzem-lo amb la força dels nostres vots. Deixem la decepció, la indignació i l’enuig i convertim-los en força per exigir als nostres representants que obeeixin el mandat de les urnes!

Penses no votar o votar en blanc?

• Vols que l’independentisme perdi la majoria absoluta?

• Vols regalar el Parlament al PSOEPSCPPC’SComuns?

• Vols que no assolim el 50%?

• Vols que entri la ultradreta al Parlament?

• Vols que internacionalment creguin que ens hem rendit?

• Vols que no se sàpiga que guanyem en els judicis internacionals?

• Vols que ens prenguin la immersió lingüística?

• Vols que durant quatre anys aprovin lleis que no podrem revertir mai?

• Vols que ens espoliïn encara més?

• Vols rendir-te ara i deixar que les properes generacions hagin de fer el que no hem fet avui?

• Vols perdre l’oportunitat d’implementar la República Catalana?

Vota i vota independència...

• Per guanyar i ampliar la majoria absoluta que ja tenim.

• Per mantenir les nostres institucions.

• Per arribar al 50% i fer callar els que ens diuen que som una minoria.

• Per evitar que la ultradreta entri al Parlament.

• Per demostrar al món que l’independentisme continua intacte malgrat la repressió.

• Per conèixer que guanyem en els judicis internacionals.

• Per mantenir la nostra llengua a les escoles.

• Per fer lleis socialment justes, tot i que el Tribunal Constitucional les tombi, perquè algun dia les podrem aplicar.

• Per evitar que ens espoliïn més del que ho fan.

• Per fer un país millor per a tothom al més aviat possible. • Per implementar la República Catalana.

Reflexions des de Madrid

Benvolguts lectors,

En aquest 11-S, volem compartir amb tots vosaltres un escrit que ens ha enviat un ciutadà de Madrid. De fet, es tracta d’un recull de les seves reflexions que ens ha fet arribar en diferents moments al llarg dels darrers mesos. Pensem que la seva experiència aporta un punt de vista que massa sovint ens resulta difícil de trobar. De ben segur que ens obrirà una nova perspectiva per entendre en quina situació ens trobem actualment.

Agraïm profundament a l’autor d’aquest escrit la valentia, els raonaments i l’afany de saber de primera mà què passa a Catalunya. Per raons òbvies, mantindrem el seu anonimat.

Mi interés por las libertades

Mi interés por las libertades viene de antiguo. Ya en tiempos del plan Ibarretxe, comentaba con un colega suizo que era una vergüenza que no dejaran realizar un referéndum a los vascos (al suizo le costaba creer que España no permitiera hacer un referéndum). Así que el referéndum catalán me llamaba poderosamente la atención.

Según pasaban los días y se iba haciendo evidente que lo del referéndum iba en serio, yo leía más y más noticias en catalán. Llegó un momento, desde el registro de la Conselleria d’Economia hasta después del exilio de parte del Govern, en que dedicaba todo mi tiempo libre a leer noticias sobre el procés.

Así pues, mi empeño por aprender a leer catalán viene de 2017, cuando se estaba gestando el referéndum de independencia. Las informaciones que recibíamos en Madrid eran claramente sesgadas, cuando no evidentemente falsas. Así que empecé a leer prensa en catalán, como el diario Ara (por cierto, tuve el placer de conocer a Antoni Bassas en el acto de la Diada del año pasado en la delegación del Govern en Madrid).

Y desde el referéndum de independencia, estoy leyendo más literatura que nunca. Toda ella catalana o sobre Catalunya. Me he leído todos los libros de G. Boye y C. Puigdemont, y algunos más, como Operació urnes o Abans ningú deia t’estimo. Yo, que odio los idiomas (porque se me dan fatal), me las he apañado para aprender suficiente catalán como para leer un libro.

Sin duda alguna, el esfuerzo de aprender catalán para entender lo que ocurre allí ha sido una de mis mejores inversiones, porque los medios de comunicación de Madrid os odian (y nadie los condena por delito de odio). Hoy mismo, sin ir más lejos, ha habido una concentración de protesta contra la monarquía frente al monasterio de Poblet con comparecencia de los alcaldes de la comarca. Pues bien, en las noticias de La Sexta y de Antena 3 lo han descrito como un grupo de independentistas que se ha enfrentado a la policía, además de criticar al president Torra por no recibir al Borbón. No pierden ocasión de pintaros como locos, criminales y egoístas. Me duele vivir en un país así.

Una lucha sin tregua

En mi opinión, los independentistas catalanes no solo tenéis razón en que tenéis derecho a hacer un referéndum de autodeterminación, sino que además lo habéis hecho en contra de la represión del Estado. Sois el pueblo más valiente de la Península Ibérica. Sencillamente os admiro. Todos los españoles honestos deberían estar con vosotros, o mejor aún, ser como vosotros.

Pronto se cumplirán 1.000 días del encarcelamiento de Jordi Sànchez y Jordi Cuixart. Si pudiera, iría al acto de protesta que han organizado la ANC y Òmnium, aunque no creo que sirva para nada. Permitir que el Supremo emitiera una sentencia incompatible con otra ya emitida por un tribunal alemán es, posiblemente, el mayor error de la historia judicial española. Las defensas deberían haber elevado una cuestión prejudicial al TJUE alegando la sentencia de Schleswig-Holstein antes de que el juicio del procés quedara visto para sentencia. Ahora les va a tocar esperar hasta que la justicia europea se pronuncie; lo que puede ser tarde o nunca.

¡Habéis ganado!

No entiendo vuestro pesimismo. Hay un plan que está funcionando tan bien que lo único que necesitáis hacer es apoyarlo hasta que la justicia europea obligue a España a hacer un referéndum.

Es evidente que habéis ganado y que el Estado español ha perdido. Desde el momento en que el tribunal de Schleswig-Holstein absolvió al president, es inevitable que Puigdemont vuelva a Catalunya, se presente a las elecciones y convoque otro referéndum, esta vez con el apoyo de Europa. Lo único que puede fallar aquí son los votantes. Así que, por favor, animaos y apoyad a los que están trabajando en esto. Recordad que Boye dijo que, si Puigdemont obtenía los votos, sería eurodiputado, y efectivamente lo es. No olvidéis que los tratados internacionales y la ley europea están por encima de la Constitución Española. Los libros de Boye son la mejor receta para animaros.

Espero que este escrito ayude a difundir el mensaje de Boye sobre que, si tienes razón y acudes a un tribunal imparcial, ganas. En mi opinión, el problema de Catalunya es que hasta ahora nunca había podido llevar a España ante un tribunal internacional imparcial y vinculante. España ha ignorado las resoluciones de la ONU, pero no podrá hacer lo mismo con las del TJUE. Al menos si quiere seguir recibiendo ayuda de Europa. Por eso este momento es tan importante y no podemos desaprovecharlo.

Más evidencias de que los catalanes habéis ganado

http://www.elnacional.cat/es/opinion/gonzalo-boye-politica-mayusculas_530100_102.html

«La reciente resolución belga dictada en el caso de Lluís Puig no solo es un revés más para las tesis del Tribunal Supremo, sino que, por sus implicaciones, ha de entenderse y asumirse como un punto final de la vía penal que se adoptó, erróneamente, como forma de "solucionar" el caso catalán.»

En particular, al no ser el Tribunal Supremo el órgano judicial competente para investigar y enjuiciar a los políticos catalanes, puede que el Parlamento Europeo ni siquiera debata el suplicatorio del president Puigdemont.

Lo que sugiere Boye de hacer política con mayúsculas no se lo cree ni él. Con España no se puede dialogar. O la derrotas o te derrota. Así es como piensan los españoles, incluidos la mayoría de los de Podemos. La prueba la tenéis en cómo ha habido que derrotarla en los tribunales europeos y en cómo a los presos políticos les han quitado hasta el tercer grado.

Y en este otro artículo de Boye, además de repetir que ya habéis ganado, en la última frase da otra pista de que seréis independientes:

http://www.elnacional.cat/es/opinion/gonzalo-boye-recuperar-carino_533934_102.html

«Lo he dicho más de una vez y siempre parece bueno que lo repitamos: el problema es político, el problema es político, el problema es político y, por tanto, requiere una solución política, no una confrontación jurídica que, por cierto, ya hemos ganado. [...]

En el fondo, se trata de avanzar hacia un esquema democrático de solución de conflictos que permita cimentar el respeto mutuo y, si las cosas se hacen bien, recuperar el cariño, que ya no amor, que permitirá una convivencia vecinal adecuada y propia de dos estados democráticos y de derecho.»

Espero que este año paséis una buena Diada; me parece que nosotros no vamos a poder ni siquiera conseguir las camisetas. Pero si el plan del exilio tiene éxito, igual la del año que viene la celebramos ya en la República Catalana. Sí tenemos planeado estar allí el día que el president Puigdemont vuelva a Catalunya para recibirle (si el virus lo permite), y espero que junto a dos millones de personas más. Parafraseando a Boye, cuando uno tiene la oportunidad impagable de participar en un proceso histórico, lo mínimo que se puede hacer es echar una mano.

A. D., Madrid (2020) 

Continuarem la teva lluita, Anna!

El 4 d’abril ens va deixar la nostra companya Anna Massó. Membre de la primera fornada del Secretariat Nacional i de la nostra territorial, va començar el camí cap a la independència ben aviat. Gràcies a aquells inicis, ara som on som, i als primers que us vau posar en primera línia, quan la llibertat encara semblava un somni, us hem d’agrair la determinació, el coratge i la persistència. Enamorada de la dansa més bella de les que es fan i es desfan, ballaves, malgrat la teva incipient fragilitat, totes les sardanes en el taller que vam organitzar fa un temps davant la Sagrada Família.

La salut no et va permetre continuar com hauries volgut, però ens deixes un llegat de valentia i de lluita per la vida que copsarem per continuar fins a ser lliures.

Descansa en pau, Anna!

Ho tornarem a fer, també per tu, Agustí!

La matinada del dia 20 de març ens va deixar el nostre company Agustí Casals. Membre de la nostra territorial i també de la coral de la Sagrada Família, creient convençut i fidel a les seves idees, se n’ha anat un gran amant de la seva terra i de la música. Viure la independència de Catalunya i veure acabada la basílica de la Sagrada Família eren les seves dues il·lusions que ja no podrà veure fetes realitat. Però algun dia, Agustí, totes dues fites arribaran: la basílica quedarà coronada amb l’última pedra i el nostre país serà lliure, perquè ja saps que nosaltres, amb l’Helena, ho tornarem a fer, i ho farem també per tu!

Descansa en pau, company!

Comunicat de l’ANC Sagrada Família

Davant l’allau de comentaris que corren per la xarxa des del passat 1 de març sobre el viatge a Perpinyà, la territorial de l’ANC Sagrada Família volem deixar constància que són opinions personals totalment alienes a la nostra entitat.

El fet que sis-cents autocars arribessin al mateix lloc a la mateixa hora i la mala gestió de l’arribada i la sortida d’autocars, sobre la qual l’Assemblea no va tenir cap decisió, van causar un gran col·lapse que va provocar que cent autocars haguessin de tornar a casa sense veure l’acte.

La nostra territorial va contractar sis autocars per fer aquest viatge, tres dels quals eren d’una mateixa empresa amb què treballem des del 2013, sense cap incident en tot aquest temps. Autocorb i un dels seus conductors han estat durament tractats a les xarxes socials per unes opinions que, barrejades amb fets ocorreguts en altres autocars, han resultat lesives per a l’empresa i els seus treballadors.

Contràriament al que es diu a les xarxes, des de la nostra territorial podem assegurar que:

• en el trajecte d’aquest autocar sí que es va fer una parada en una àrea de servei;
• així que va ser possible, es va connectar Ràdio Arrels, que oferia l’acte en directe, perquè els viatgers poguessin sentir-lo;
• que els gendarmes el van obligar a girar cua a la sortida de l’autopista;
• que en tot moment el conductor va seguir les consignes de la nostra territorial, la normativa de la seva empresa i les instruccions dels gendarmes;
• el conductor afectat, l’Antonio, va tenir un tracte educat i correcte amb les responsables i els usuaris de l’autocar.

Entenem la decepció i l’enuig dels passatgers per no haver pogut arribar a l’acte, però cal tenir en compte que aquest no va ser un cas únic: cent autocars més van tornar a casa sense poder veure res. Dels autocars que vam organitzar des de la nostra territorial, només dos van arribar a lloc puntualment, uns altres dos ho van aconseguir quan l’acte ja feia estona que havia començat i un arribava quan ja s’acabava tot. Malauradament, l’autocar en qüestió no va poder arribar a temps pel que hem comentat anteriorment.

Lamentem la repercussió tan negativa que han tingut aquests comentaris sobre Autocorb i un dels seus treballadors, i desitgem que aquest afer es resolgui al més aviat possible. Pel que fa a la nostra territorial, continuarem confiant en Autocorb com hem estat fent durant els darrers set anys.

ANC Sagrada Família