Font: elPuntAvui.cat
diumenge, 31 de maig del 2015
Xevi Xirgo: «I un be negre!»
Inscripcions obertes per una nova edició de la Motorada per la independència
Els companys de la Motorada per la Independència ja estan en marxa!
L’any passat va ser molt impressionant, i enguany encara promet ser-ho més. No t’ho perdis!
Vine a la Segona Motorada per a la independència! Ja et pots inscriure en aquest enllaç.
El proper 27 de juny, a tres mesos de les eleccions, rodem pel Circuit de Catalunya (Montmeló) i anem fins al Moll de la fusta de Barcelona.
Si vols saber què es farà, entra aquí
Eduard Voltas: «És molt demanar?»
A veure, recapitulem i disculpin que dediqui els quatre primers paràgrafs de l'article a coses que vostès ja saben.
Sigui sobre el matrimoni homosexual o sobre la pena de mort, un referèndum és una qüestió de sí o no. Pots tenir mil matisos, mil esmenes, mil dubtes, però si vas a votar només tens dues opcions. Si dius que sí, els gais es podran casar. Si dius que no, no es podran casar. El teu vot té una conseqüència directa i concreta.
Seria fantàstic poder fer un referèndum sobre la independència. Però l'estat espanyol no ens deixa. I alimentar l'esperança que ens el deixarà fer comença a ser una broma de mal gust. Dels quatre partits que remenaran les cireres al Congrés de diputats després de les pròximes eleccions espanyoles, tres hi estan radicalment en contra i un ho recull verbalment (no en el programa) i amb un entusiasme perfectament descriptible.
Només ens queda una manera de votar sobre la independència amb garanties democràtiques per a tothom: unes eleccions. Unes eleccions on els partidaris del Sí es presentin amb un punt del programa inequívoc, diàfan i compartit. Que quedi indiscutiblement clar que votar qualsevol d'aquestes llistes és un mandat per engegar formalment el procés d'independència. Si les llistes en qüestió obtenen la majoria, hi ha mandat. I si no, no n'hi ha. Punt i final.
Vas a la final de Berlín i vols que es conegui el procés d’independència de Catalunya?
Per a fer-ho, estem buscant voluntaris que es desplacin a Berlín i que estiguin disposats a realitzar una petita tasca que durarà poca estona i que cada voluntari podrà realitzar de forma autònoma.
Aquells que estiguin disposats a donar un cop de mà agrairem que enviïn un correu a actes@assemblea.cat indicant-nos:
- Lloc de residència.
- Amb quin mitjà de transport vas cap a Berlín (avió, bus, cotxe particular) i des d’on surts.
- En cas que sigueu socis o simpatitzants de l’ANC, a quina Assemblea Territorial pertanyenui si hi teniu algun càrrec (coordinador/a, secretari/a o tresorer/a).
Font: ANC Vallès occidental
dissabte, 30 de maig del 2015
divendres, 29 de maig del 2015
L’ANC i la Plataforma ProSeleccions criden a reivindicar independència a la final de Copa
El partit entre el Barça i l’Athletic Club de Bilbao és un punt de trobada de dues aficions que representen dos països, Catalunya i el País Basc, que formen part de l’estat espanyol però tenen el desig de ser independents. Per això, ja que el partit serà un focus d’atenció mundial, animem els aficionats catalans a reivindicar la llibertat del nostre poble de manera esportiva i pacífica, que és la senya d’identitat del nostre caràcter.
El dia de la final, des de primera hora del matí, les assemblees territorials de l’ANC instal·laran diverses parades informatives per tota la ciutat de Barcelona.
L’objectiu d’aquests espais serà el de repartir material en què s’explica quins són els atacs que pateix avui en dia l’esport català des del govern espanyol i quins beneficis obtindrà el sector esportiu quan Catalunya sigui independent.
dijous, 28 de maig del 2015
La fórmula de Jordi Sànchez (ANC) per a l'àrea metropolitana
L'ANC i Òmnium Cultural van fer ahir una compareixença davant la premsa per valorar el resultat de les eleccions municipals de diumenge. Jordi Sànchez i Muriel Casals, els presidents de totes dues entitats, van dir que estaven satisfets perquè l'independentisme n'havia sortit reforçat. A més, Sànchez va respondre una pregunta sobre com creia que s'havia d'encarar la dificultat de penetració de l'independentisme a l'àrea metropolitana. De primer, va exposar una premissa: abandonar la idea que els habitants de l'àrea metropolitana eren una mena de gent estranya diferent de la resta de població catalana. Podeu veure la fórmula de Jordi Sànchez per a l'àrea metropolitana en aquest vídeo:
Font: Vilaweb.cat
Més enllà de Barcelona. Per què l’independentisme ha guanyat de forma espectacular el 24-M?
1/ Nombre de regidors:
Els regidors de les tres forces sobiranistes (CiU, ERC i CUP )ha augmentat i molt, amb un total de6.077 regidors a tota Catalunya, dels 9.077 que s’escollien (5.345 el 2011, quan CiU encara no havia virat clarament cap a l’independentisme), i ara representen un 67% del total de regidors.L’unionisme (PSC, PP i C’s) només arriba al 18,4%, amb 1.668 regidors
2/ Nombre de vots:
CiU, ERC i CUP i SI i MES sumen 1,408.000 vots. PSC, PP i C’s sumen 992.297 vots. L’Entesa amb, ICV i Barcelona en Comú, 366.008 vots Tot i el retrocés del voltant de 100.000 vots per CiU, respecte al 2011, que segueix sent la primera força, ERC ha guanyat més de 250.000 vots i la CUP uns 160.000 més. En conjunt l’independentisme guanya més de 272.000 vots i l’unionisme ( PP, PSC, C’s) en conjunt, tot i la pujada del partit de Rivera, perd quasi 123.000 vots.
Dels resultats de les municipals en surt la composició de les diputacions i els consells comarcals.
3/ Diputacions
Les quatres diputacions tenen ara majoria sobiranista de CiU,ERC i CUP, per això temes com laHisenda Pròpia en el que les diputacions hi juguen un paper important ara es tenen absolutament les mans lliures per fer i desfer.
Carme Forcadell: «Cap al 27 de setembre»
Els altres èxits d'aquests comicis han estat la davallada del PP a tot l'Estat, però especialment a Catalunya, on ha passat de 400 i molts regidors a 214, i el relatiu fracàs de Ciudadanos, que ha entrat en ajuntaments i comunitats autònomes, però no tant com s'esperava i, especialment, el fracàs d'aquesta formació a Catalunya, malgrat que ha estat tercera a Barcelona amb 5 regidors. Un altre tret rellevant d'aquestes eleccions ha estat la fragmentació política o la diversitat de partits, segons com es vulgui dir, que conformaran els principals ajuntaments del país. Barcelona, Badalona, Terrassa, Tarragona, Reus o Lleida tindran 7 forces representades al consistori; l'Hospitalet i Sabadell, 8, i Mataró, 9.
Tots aquests factors són els que hem de tenir en compte de cara a les eleccions del 27 de setembre, que, sense cap mena de dubte, seran les més transcendentals de la nostra història. El 27-S votarem si volem continuar depenent de l'Estat espanyol o si volem tenir-ne un de propi, si volem continuar tenint la Constitució Espanyola o si en volem fer una de nostra, si volem ser una monarquia o una república. El 27-S, com ha passat el 24 de maig, el canvi són els nostres vots.
Què pensa l'ANC sobre Ada Colau i Barcelona en Comú?
Font: Vilaweb.cat
De part de l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes
Benvolguts, benvolgudes, membres, col·laboradors i simpatitzants de l’ANC,
Des de l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) ens dirigim a vosaltres per tal de fer-vos saber:
- Que cada dia som més els joves que estem implicats amb el nostre futur. En tot el territori, volem decidir i ho volem decidir ja.
- Que som conscients del moment que estem vivint, de la importància que tenim com a col·lectiu i que no estem disposats a deixar passar l’oportunitat de formar-ne part. Som una generació que tenim molt a dir i molt a fer.
- Que estem preparats per afrontar aquest relleu i aquesta regeneració democràtica que està vivint el nostre país. És un moment de confiança i de col·lectivitat.
- Que l’ANJI ha fet un relleu en la seva Coordinació Nacional i que estem molt orgullosos de poder dir que som més forts que mai, amb més empenta, energia i moltes ganes.
- Que disposem d’una web operativa que tot just acaba d’arrancar: anji.assemblea.cat
- Que tenim diversos nuclis actius que estan disposats a venir a les vostres reunions comarcals/regionals a explicar què és el que plantegem de fer d’ara en endavant.
Satisfets de la feina feta i amb il·lusió de seguir endavant, les joventuts som imparables!
ANJI – Assemblea Nacional de Joves Independentistes
joves@assemblea.cat
fb.com/ANJI.ANC
@ANJI_ANC
Ferran Armengol: «Independència, democràcia i dret internacional»
El diari “La Vanguardia” ha publicat un article d’opinió, signat per quatre diplomàtics, en el qual venen a afirmar que l’única solució possible per al cas català és trobar un encaix pactat amb el govern i el parlament espanyol, vistos els gravíssims problemes que, al seu entendre, comportaria la independència de Catalunya des del punt de vista del dret internacional i de la Unió Europea. Tot i que aquesta argumentació no fa més que repetir un cop més un discurs llançat reiteradament des de determinats àmbits, des d’un punt de vista estrictament jurídic, s’hi poden observar nombrosos tòpics, veritats a mitges i llacunes enormes que és important tenir en compte.
Per començar, sorprèn que uns diplomàtics experimentats, com són els signants de l’article, vulguin presentar com una mena de principis irrefutables el que en realitat, són objectis de la política exterior dels estats, que poden variar molt en funció de les circumstàncies. Així, per exemple, el govern rus és implacable amb la integritat territorial quan es tracta de Rússia o dels seus aliats, com és el cas de Sèrbia (en el cas de Kosovo), però no ha tingut inconvenient en invocar els processos de Catalunya i Escòcia davant del Consell de Seguretat de l’ONU per a legitimar la seva acció a Crimea. El mateix es pot dir de les declaracions que puguin haver fet determinats dirigents internacionals, que d’altra banda, no sempre han estat hostils al procés català, com ho prova la febril activitat del ministeri d’Afers Exteriors a l’hora de renyar determinats diplomàtics, comissaris de la Unió Europea o fins i tot, caps de govern que s’han apartat de l’argumentari de la diplomàcia espanyola.
dimecres, 27 de maig del 2015
Jordi Sànchez: «La independència és una convicció democràtica que no es pot negar al segle XXI»
Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) és el president de l'Assemblea Nacional Catalana des del maig d'enguany. Abans d'agafar les regnes de l'entitat sobiranista era adjunt al Síndic de Greuges. Dins l'activisme polític, va ser portaveu del moviment catalanista Crida a la Solidaritat fins a principi dels noranta.- Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
- Forma part de la democràcia que puguem decidir lliurement els nostres governants i les estructures de poder que ens han de regir. La independència és una convicció democràtica que no es pot negar al segle XXI. La voluntat del poble s'ha de poder concretar d'una manera ràpida i contundent a través de les urnes. A més d'això, també vull la independència per a poder tenir a l'abast els instruments de govern de què disposen totes les societats i què ajuden a desenvolupar les potencialitats de cada país, tant econòmicament com cultural. I la independència també la vull per a garantir que tots els esforços es posin al servei de la gent del país, perquè pugui viure millor i pugui tenir un futur amb dignitat, amb progrés i amb igualtat.
- Què pot aportar una Catalunya independent al món?
- Un estat independent aportaria al món les potencialitats que ja té Catalunya, però sense entrebancs. Són les potencialitats que tenen a veure amb la nostra geografia i amb el nostre capital cultural. El fet de ser un país petit no vol dir que no tingui una potència cultural al darrere que pot enriquir un món global i un món divers. També pot aportar un escenari de normalitat en el sentit de que la nostra realitat nacional pugui tenir presència als organismes internacionals que pertoqui.
Font: VilaWeb.cat
dimarts, 26 de maig del 2015
Paradeta informativa, dissabte 30 de maig
Nosaltres hi col·laborarem muntant una parada al punt habitual de l’avinguda de Gaudí amb Provença, el dissabte 30, d’onze a dues, per tal d’acollir i informar els visitants bascos que vinguin a veure el temple.
Què esperes per a venir a col·laborar-hi?
Junts ho aconseguirem!
Xevi Xirgo: «Està en perill el procés?»
Rotundament no. El procés no està en perill. O, si més no, no ho està pas arran de les eleccions del cap de setmana passat. Però com que ahir alguns mitjans insistien en aquesta tesi (“Revés al soberanismo en Cataluña”, titulava La Razón), correm el perill de sempre, que és el de creure'ns-ho. El procés, facin memòria, ja el donàvem per mort el desembre del 2013, quan no hi havia acord per la data i la pregunta de la consulta. El vàrem tornar a donar per mort quan CiU i ERC es barallaven en les cimeres i el vàrem tornar a donar per mort abans del 9-N, quan molts vaticinaven que no hi hauria urnes al carrer perquè el TC les va prohibir. I ara ens passarem uns dies donant per mort el procés perquè Trias no és alcalde de Barcelona i ara a la capital catalana no hi governa una força independentista. No en facin cas. La derrota de Trias és un cop dur, sobretot emocionalment, per a CiU i per al mateix president Mas. Però no encalla el procés. A les eleccions de diumenge va quedar ben clar que a Catalunya hi ha més vots independentistes que mai, que hi ha més municipis amb alcaldes independentistes que abans, que les forces unionistes perden gas i que el sobiranisme s'ha incrementat a les quatre diputacions catalanes. El procés no està en perill. O no ho està, repeteixo, arran dels resultats del cap de setmana malgrat la pedra a la sabata que pugui significar la derrota de Trias. Gràcies a Déu, el procés té una mala salut de ferro. No pateixin. Si s'espatlla no serà pas pels resultats electorals de diumenge. Serà, en tot cas, perquè en els pocs mesos que queden d'aquí al 27-S no ho haurem sabut fer prou bé; perquè haurem tornat a entrar en discussions estèrils; perquè no haurem sabut treballar prou bé plegats; perquè tornarem a perdre un temps preciós que ja no tenim i perquè entre tots plegats haurem invertit massa temps a debatre si hi haurà 27-S però massa poc a garantir que el guanyem. El procés, insisteixo, no està en perill. No està pas en perill, vull dir, per les eleccions de diumenge.
Font: elPuntAvui.cat
Marta Rojals: «La 'Colauició'»
Comença dient que servidor o servidora, ja ho sap el doctor o la doctora, és dels qui pensen que el moment propici ja va passar, i que ara toca pujar l'Everest per la cara nord. Que ja sap que no és de gaire català canviar d'opinió, i molt menys canviar-la cap a bé. En aquest punt coincideix amb l'especialista: sempre podrà tornar a la llera de la negror i l'arrossegament. El cas és que avui, després de mil enquestes i elucubracions, per fi pot llançar un grapat de vots constitucionals als de 'la majoria silenciosa'. Ha portat un paper, que llegeix a la doctora o doctor: CIU+ERC+CUP guanyen 295.707 vots a Catalunya, i PP+PSC+C's en perden 129.505. I continua amb percentatges de regidors: '75% d'independentistes, 20% de federalistes' i atenció: '5% de C's i PP'. Encara voldria llegir-li més dades —ERC esdevé el segon partit a l'àrea metropolitana—, però el doctor o la doctora s'amaga un badall a la mà. Diu que continuï, que on vol anar a parar.
Miri, l'indepe té uns amics. Amics que el 9-N van votar que sí i que sí, i que diumenge van votar 'La-Colau' per fer fora 'la dreta' del govern de Barcelona. No van votar ni Guanyem ni Podem ni Procés Constituent ni Equo ni ICV-EUiA, sinó 'La-Colau', així tot seguit: el nom de la marca guanyadora. Qui votaràs? 'La-Colau'. Qui vols que guanyi?: 'La-Colau'. No calia saber el nom de la 'Colauició', ai, la coalició, perquè la papereta ja tenia impresa la foto de la seua alcaldable. 'L'indepe' fa un incís i ho aprofita per demanar si una papereta amb la foto de David Fernàndez i impulsada des d'un espai mediàtic prestat —com 'La-Colau' ha utilitzat legalment el d'Iniciativa— hauria tingut una sort comparable. Quines coses de demanar-se, doctora o doctor. 'La-Colau', la coneix tothom: els qui són de carrer i els qui són de sofà, els qui saben què és Can Vies i els qui no, els qui miren els debats del parlament i els qui no.
dilluns, 25 de maig del 2015
Jaume Marfany: «Nosaltres estem preparats... i vosaltres?»
Algunes xifres... Any 2011. Sumant els vots de CiU, ERC, CUP i SI, l'independentisme sumava 1.128.999 vots. Any 2015. Sumant els vots de les mateixes forces hem arribat a 1.401.303 vots. Any 2011. Els vots de els candidatures PSC, PP, C'S van sumar 1.115.319 vots. Any 2015. Els vots aconseguits per les mateixes forces sumen 992.439. En números rodons, l'independentisme guanya 272.304 vots. L'unionisme (incloent-hi el PSC, que no ho és del tot) ha perdut 122.880 vots.
Mirem el nombre de regidors obtinguts... 2011. Els partits independentistes van obtenir un total de 5.332 regidors mentre que el 2015 n'han obtingut 6.090. Una diferència en positiu de 758 regidors més. Els partits unionistes el 2011 van obtenir 2.543 regidors. Enguany, 1.670. La diferència en negatiu és de 873 regidors menys. Els partits unionistes el 2011 van obtenir 2.543 regidors. Enguany, 1.670. La diferència en negatiu és de 873 regidors menys. L'independentisme ha obtingut el 45% dels vots i el 64% dels regidors. L'unionisme el 31% dels vots i un 17% dels regidors.
Avui mateix comença la campanya que ens ha de permetre guanyar les plebiscitàries del 27-S. El primer que cal demanar als partits és que siguin fidels als compromisos que durant aquests dies han signat dins de la campanya Ajuntaments per la independència. És el moment de demostrar que, més enllà de partidismes estèrils, hi ha un compromís real amb el procés i amb el país.
Vicent Partal: «Una nit històrica... i tres reflexions»
1) L'independentisme manté la seua força però reobre la batalla per BarcelonaDesprés de la consulta popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. I en aquest sentit aquestes eleccions han significat una frenada en sec, preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys.
Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. I els partits independentistes també haurien de fer un pensament. Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran de prendre mesures fortes des de les institucions del país, és possible que Barcelona, la capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I això seria un entrebanc greu tot i que encara cal veure quines seran les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional tampoc no és cap bloc monolític.
El 27 de setembre Barcelona serà la clau per a guanyar les eleccions que han d'obrir pas a la secessió. Però l'espectacular tomb provocat a Barcelona no hauria de fer perdre de vista que a la resta del país els resultats són, amb alguna excepció que caldrà comentar, bons, molt sòlids. Projectats al parlament donarien majoria absoluta a la suma dels tres partits independentistes, que en conjunt guanyen 300.000 vots respecte als de fa quatre anys. Del 33 per cent de vot al conjunt del Principat a CiU-ERC-CUP s'ha passat ara al 44, que no és poc. Que Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions a la capital no vol dir res més que això, que la ciutat té ganes de canviar de debò i que ICV, Podem i Procés Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als barcelonins, més sòlida que no la que hem proposat els independentistes. No cal, doncs, dramatitzar res però sí pensar a fons si estem fent el que cal o no.
24-M: un altre pas endavant independentista
En conjunt, la suma sobiranista de CiU, ERC i CUP augmenta del 37% al 45% dels vots, assolint pràcticament 1,4 milions de vots. Barcelona mereix unes quantes consideracions importants: s’albira una governació difícil, comandada per una Barcelona en Comú amb 11 de 41 regidors. El bloc independentista, enmig d’un notable augment de la participació, ha sumat a la capital dos nous regidors arribant fins als 18. No són els 21 que volíem per vigoritzar encara més el procés, però, ben segur, posaran molt difícil a la nova alcaldessa dur a terme qualsevol acció contrària al procés. I a la capital, la suma del PSC, PP i C’S passa dels 20 regidors del 2011 (a un, doncs, de la majoria absoluta) als raquítics 12 del 2015: una autèntica catàstrofe per al dependentisme. I ara, sense més baralles internes, si us plau, a treballar, a treballar i a treballar amb la mirada posada en el 27-S. La cita definitiva d’aquest itinerari de sis anys.
Font: in.directe.cat
dissabte, 23 de maig del 2015
divendres, 22 de maig del 2015
Carles Ribera: «Tenim les Rodalies que volem»
Font: elPuntAvui.cat
dijous, 21 de maig del 2015
Jordi Sànchez crida a votar diumenge els partits "compromesos amb la independència"
El nou president de l’ANC, Jordi Sànchez, no ha perdut el temps i 48 hores després de ser escollit ha cridat a votar aquest diumenge els partits que “estiguin compromesos amb la independència”. Ho ha fet en un acte que ha servit precisament perquè les formacions sobiranistes -CiU, ERC, CUP i Millor BCN (coalició de Reagrupament i Solidaritat)- signessin un manifest conjunt amb l’Assemblea en defensa del procés.
“Heu de fer que el pròxim alcalde ho sigui en favor de la independència. No val a badar ni despistar-se. El compromís que us demanem és que l’alcalde o alcaldessa ho sigui per posar la ciutat al servei dels ciutadans i de projecte de la república catalana”, ha indicat Sànchez, que a comptat amb el suport de representants de totes les candidatures independentistes. “No podem equivocar el vot”, ha conclòs.
Font: elSingular.cat
Convocatòria d’ASSEMBLEA GENERAL de la Territorial Sagrada Família per la Independència el dimecres 27 de maig. T’hi esperem!
La teva assistència en el moment actual és molt important!
Eduard Voltas crida a "despertar la bèstia"
En un seguit de reflexions expressades via twitter, el periodista Eduard Voltas ha aportat dades molt interessants pel debat sobiranista. Concretament ha posat en contradicció les enquestes que pronostiquen una suma de 200.000 vots a la ciutat de Barcelona pels tres partits independentistes (CiU+ERC+CUP), quan el 9N els vots del SíSí varen ser el doble.
Les dades
El passat 9 de novembre, a la ciutat de Barcelona van votar 507.454 persones, de les quals el 78,42% van votar SíSí, 397.933 vots totals. A les darreres eleccions municipals, les de 2011, la tendència havia estat una altra: un total de 219.420 persones van decantar el seu vot per CiU, ERC i CUP. El bloc unionista pur (PSC+PP+C’s) va sumar un total de 250.135. El front indefinit, bàsicament en aquell moment ICV, va obtenir un suport de 62.939 persones.
“Si es desperta la bèstia, les enquestes faran el ridícul”
Voltas proposa despertar la bèstia conscienciant la gent que si després del 27S l’Estat espanyol ens suspèn l’autonomia, només ens restaran els ajuntaments; i si aquests no estan en mans sobiranistes, anirem al xoc de trens “amb les dues mans lligades a l’esquena”. Per l’editor de la revista Time Out és molt important aquesta majoria als ajuntaments, no només per donar credibilitat a la primera volta de les plebiscitàries, sinó perquè si volem impulsar la insubmissió fiscal amb la Hisenda pròpia, la col·laboració dels consistoris serà fonamental.
En aquest sentit, apel·la al vot sobiranista i a fer callar la remor de fons de les enquestes en unes eleccions que seran transcendentals per fer el tomb definitiu a la història del país. Aquest diumenge, la gent tindrà tota la transversalitat a la carta del menú electoral per poder combinar independència amb ideologia, i des de la dreta fins l’esquerra alternativa. Aquest ampli ventall d’opcions ja ha rebut finalment l’aval del nou president de l’ANC, Jordi Sánchez, que un acte ahir va demanar el vot per les candidatures independentistes. És la tasca de pedagogia que comença a fer l’ANC i les entitats sobiranistes a través també de campanyes de manifestos on les candidatures signen un compromís per la independència.
Font: Directe.cat
Víctor Alexandre: «L'artefacte electoral d'Ada Colau»
La potenciació mediàtica d’artefactes polítics d’ideologia espanyolista disposats a violentar la societat catalana forma part d’una estratègia per intentar destruir el seu procés d’alliberament. No és pas cap estratègia nova, tanmateix. Només cal mirar uns quants anys enrere per trobar més intents, per bé que en contextos diferents. La diferència és que ara, l’estratègia, té més fondària perquè Espanya necessita frenar com sigui el procés català. I té dues poderoses raons: la primera és l’orgull, ja que el marc mental espanyol no pot imaginar una humiliació més gran que veure Catalunya independent; i la segona és l’espoliació, ja que sense Catalunya no li és possible mantenir el pla nacionalista d’autovies sense vehicles, de trens d’alta velocitat sense passatgers, d’estacions i aeroports fantasma, d’obres faraòniques de caràcter mussolinià o estalinista, ni tampoc l’estatus d’una ciutat com Madrid, que tot i els milions d’euros abocats any rere any per dotar-la d’una certa entitat, queda geogràficament arraconada i intel·lectualment desbordada per la força, el dinamisme, la creativitat, el talent i l’europeïtat de Barcelona. Un fet, aquest, particularment valuós, tenint en compte que Barcelona, no és capital d’Estat, no disposa dels immensos beneficis econòmics que això reporta i, per si fos poc, té un Estat en contra que treballa nit i dia en detriment del seu progrés i del de Catalunya. Imaginem, doncs, on seríem, si Barcelona, en comptes de ser la capital provincial que propugnen Ada Colau i els seus acòlits, fos la capital d’un Estat d’Europa.
Pere Cardús: «El procés, tocat de mort»
Ens hi juguem tant, en aquestes inoportunes eleccions municipals, que, veient com s'inflen per art de màgia determinades plataformes personals mancades de la sinceritat i la coherència mínima exigibles, perdo la confiança en la nostra capacitat de saber en quin moment històric som. Tothom veu clar que si les forces independentistes perden l'Ajuntament de Barcelona i algunes diputacions serà pràcticament impossible de fer el salt que volem fer? Em sembla que no. Encara hi ha qui es pensa que tot es pot esquivar i que la bona fe mou muntanyes.
Ho sabem, que és molt difícil de governar un ajuntament si el batlle no és el candidat de la llista més votada? Bé, sí que es pot fer, a costa de rebaixar propòsits i dissimular els teus objectius reals.
L'independentisme ha d'aprofitar a fons el dissabte i, si cal, aïllar-se en un claustre o enfilar-se dalt d'una muntanya per trobar la calma i la serenitat d'esperit necessàries per a anar a votar l'endemà sabent què ens hi juguem tots plegats. Qui es pensi que és un bon moment per a determinades aventures és que s'ha begut l'enteniment.
Vicent Partal: «Espanya perd el control»
Hi ha detalls en la resolució que cal destacar. En cap moment s'usa l'expressió afer intern. Perquè ha deixat de ser-ho. El cas català després de la votació danesa ja no és un afer intern espanyol, en tot cas passa a ser un afer intern europeu, però aquesta és una dimensió que ja ens convé. El reconeixement diplomàtic de la Catalunya independent dependrà molt de com s'articula la relació del nou estat dins la Unió Europea. I aquella tesi espanyola, chulesca, que ningú no ens faria cas i que tothom faria el que ella voldria, ha caigut feta miquetes. Abans ja teníem la paraula dels primers ministres de Letònia i Lituània, però al final eren decisions personals. Amb Dinamarca ja n'hi ha tres, d'estats, que contradiuen Espanya; però en aquest cas hi ha una resolució per escrit del Parlament i el govern, que és molt més que una declaració en una entrevista. El silenci en aquesta ocasió del govern espanyol està més que justificat: no saben què fer perquè veuen que les coses, ara sí, els comencen a anar molt maldades.
Font: elPuntAvui.cat
Joan M. Treserras: «La pluja que anticipa l’aiguat del setembre»
Potser aquest front primaveral de núvols que ha creuat el país aquests dies, de banda a banda, no només haurà anat bé per als boscos. Potser les pluges modestes que ha deixat hauran netejat l’aire i els carrers (“Passen núvols corrent i somrient, / regalant aigua i raigs de sol lluent”). I s’hauran endut racons de pols i de pol·len, esbandint algunes al·lèrgies i ajudant-nos a respirar millor (“i sadollem el pit d’aire del cel / per cantar l’alegria de la terra, / tan si’n surt un místic bèl / com si’n surt un crit de guerra”). Ni la demoscòpia retocada ni la poesia no ens alteren les emocions i les expectatives d’aquest diumenge. Però, amb el record de les eleccions municipals de l’abril del 1931 al cap -que, per cert, van resultar plebiscitàries-, goso compartir aquesta innocent exaltació maragalliana del maig. Diuen que llegir poesia durant la jornada de reflexió desintoxica dels excessos verbals de la campanya.Aquestes hores una mica més humides i ennuvolades han refrescat una campanya que havia arrencat xafogosa. I potser ens hauran facilitat la mica de pausa, l’estona de silenci, la distància crítica, la mirada endins, la reflexió serena. La disposició que cal per esprémer la pròpia consciència i buscar-hi orientació. Fins i tot quan l’opció -la que sigui-és ben clara des del primer dia i estem convençuts que tenim els arguments ben establerts.
Votarem aquest diumenge de primavera. Al vespre sabrem els resultats i podrem mesurar els bels i els crits de cadascú i la remor que ens arribi de cada lloc. I podrem tenir una idea més precisa d’allà on som, col·lectivament. I, havent guanyat perspectiva, ens posarem a punt per tornar a votar en la jornada decisiva d’un altre diumenge, que serà l’últim del setembre i el primer de la tardor. Potser el punt d’inflexió i l’aval democràtic incontestable tan llargament esperat.
dimecres, 20 de maig del 2015
Toni Soler: «Capital o no»
Font: ara.cat
L’eina amb què Ciudadanos sembra l’odi contra el català
Que la reivindicació per acabar amb la immersió lingüística és una creació de Ciudadanos, més que de la societat civil, és quelcom que molta gent subscriu. Ara bé, que estigui directament darrere de les poques famílies que demanen l’escola també en castellà ja és més difícil de provar. Tanmateix, tots els indicis apunten que el partit d’Albert Rivera teledirigeix les famílies denunciants mitjançant l’entitat Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). L’objectiu de Ciudadanos de “retornar el català a la situació d’abans de 1978”, tal com va destapar el directe!cat fa tres mesos, necessita eines, i l’AEB és una d’elles.
'Factoria Ciudadanos'
L’Assemblea per una Escola Bilingüe neix l’estiu de 2013 amb un focus a Sant Cugat del Vallès com un moviment de pares que defensen l’ensenyament també en castellà i que donen suport a les famílies que volen denunciar la Generalitat. Sembla una iniciativa de la ‘societat civil’, però darrere hi ha la figura de José Domingo, sorgit de la factoria de Ciudadanos i que va fundar el 2009 l’entitat Impulso Ciudadano, una mena de ‘lobby’ unionista que fa la feina fosca al partit.
El número 4 de C's a Sant Cugat, implicat
Josep Pinyol i Balasch: «Catalunya-Espanya, 'performances' i futurs antagònics»
El mateix concepte de performances es pot aplicar als animals: així una magosta, un mamífer amb un sistema neurològic superior, en un enfrontament sempre triomfarà sobre una cobra, un rèptil de reaccions més lentes, encara que el seu ullal injecti verí.
El nou president de l'ANC ens proposa l'ampliació de la base social de la independència com a objectiu més urgent. L'argumentari més poderós el proper cicle electoral ha de ser comparar les performances de futur Regne d'Espanya i de la República Catalana. Hem de contrastar quins resultats poden proporcionar cadascuna de les seves estructures econòmiques, socials, polítiques i culturals.
Per guanyar la més àmplia majoria per la independència ha d'insistir en els futurs antagònics que poden oferir el Regne d'Espanya i la República Catalana a partir de les diferències en cada una de les seves estructures bàsiques. Així en el sistema polític cal contraposar els segles de règims autoritaris espanyols que van començar amb la creació de la Inquisició i l'expulsió dels jueus i van culminar amb les dictadures militars del segle XX.
dilluns, 18 de maig del 2015
Dues novetats a la TAULA RODONA del 19 de maig
No podem restar aliens al moment històric que estem vivint, i per això la nostra territorial s’hi ha implicat a fons organitzant una taula rodona amb alguns dels partits que concorren a la cita electoral. Us anunciem que també hi serà present David Folch, de la coalició Millor Barcelona, i que se’n farà una retransmissió en directe via streaming (http://assemblea.cat/directes) per a facilitar-ne el seguiment als qui no hi pugueu asssitir.
En la primera part, el debat girarà entorn dels eixos nacional/social i ciutat/barri, i seguirà amb un temps obert a la participació dels assistents.
Avancem cap a la República Catalana!
Comissió de Comunicació
ANC-SFxI
diumenge, 17 de maig del 2015
Jordi Sánchez: «Per l'ANC, el debat de la llista unitària està tancat»
“L'ANC ha de vetllar perquè els acords es mantinguin”
“No hem de donar per suposat que les formacions que no han subscrit el full de ruta no estiguin a favor del procés”
“Hem de fer un gir social per arribar a tots els racons”
En ser escollit, ahir el nou president de l'ANC va rebre elogis públics de tots els partits catalans, incloent-hi el del PSC. Jordi Sànchez rebutja reobrir el debat de la llista unitària que va dividir l'organització durant mesos. Propugna un gir social per traspassar les fronteres actuals de l'independentisme i no descarta que Podem s'afegeixi al procés.
Liz Castro era la candidatura més votada pels associats de l'ANC. Se sent legitimat per al càrrec?
El que s'ha produït és el que preveuen els estatuts. Els socis van votar dissabte passat per escollir el secretariat. Aquest secretariat té el mandat d'escollir, entre els seus membres, les persones que ocupen els càrrecs orgànics de tresorer, secretari, vicepresident i president. Hi ha hagut un debat més mediàtic a les xarxes que intern sobre la figura dels més votats, però el que és indiscutible és que avui els 75 membres del secretariat han pres consciència que som un equip i el que és rellevant no és la concreció de les quatre persones a qui se'ns ha fet confiança amb aquests càrrecs sinó els reptes que tenim per endavant. En cap moment no hi ha hagut la tensió que alguns han volgut fer creure des de fora.
En funció dels resultats del 24-M, és partidari de reobrir el debat sobre la llista unitària?
No. Forma part d'un acord del mes de gener, amb els partits, que inclou la convocatòria de les eleccions al setembre. Per l'Assemblea, aquest debat està tancat. Els esforços han d'anar d'una manera intensa a ampliar una majoria social. No li pertoca obrir cap mena de debat de qüestions que s'escapen de la pròpia línia de l'Assemblea.
L’ANC inicia una nova etapa amb l’elecció de Jordi Sánchez com a president
Sánchez ha assumit el càrrec com "tot un repte" i ha recalcat la voluntat d'incidir en la necessita de construir "una República catalana justa i igualitària on tothom sigui un actor imprescindible”. El nou president també ha volgut remarcar "l'exemple de debat constructiu" que s'ha viscut en el Secretariat de Cardona i ha fet una crida a treballar com un equip incidint en les potencialitats de cadascú.
En la votació per a la presidència, Jordi Sánchez ha obtingut 50 vots, mentre que Liz Castro n'ha sumat 24.
Rosa Alentorn, nova vicepresidenta
A banda de l’elecció del nou president, el Secretariat Nacional també ha consensuat el nom de la resta de càrrecs orgànics de l’entitat. Rosa Alentorn serà la nova vicepresidenta de l’ANC. Alentorn ha recollit 41 suports, per 32 d'Aida Àngel en la votació final per optar al càrrec. Nuri Guillaumes exercirà de tresorera i Jordi Vilarasau ocuparà el càrrec de secretari.
dissabte, 16 de maig del 2015
Germà Capdevila: «No faran presoners»
Font: elPuntAvui.cat
Francesc de Dalmases: «No feu l'imbècil»
"No podem fer l’imbècil. Es comptaran tots i cadascun dels vots dels partits favorables a la independència però ens comptaran en contra cada vot a partits que tinguin una posició contrària o ambigua sobre la independència"La Universitat de Liverpool ha reunit aquesta setmana acadèmics i investigadors d’arreu d’Europa per debatre sobre el grau d’influència dels processos d’autodeterminació en la transformació de l’Europa del segle XXI.
És la mena d’espais on paga la pena escoltar i no pas xerrar gaire. Escoltar per confirmar, per exemple, que el nostre és l’afer intern més internacional que hi ha Europa i, ben probablement, al món. L’acció exterior espanyola ha perdut la partida. Som un exemple pel que fem i som un exemple per com ho estem fent: de forma cívica, pacífica i democràtica.
Entre els convidats il·lustres d’aquesta trobada, destaca l’economista Edward Hugh, un dels gurus de la macroeconomia i, per sort nostra, admirador i coneixedor del procés d’independència.
No ha estat fins al sopar del segon dia que Hugh s’ha destapat i mostra el seu coneixement amb una anàlisi més que encertada sobre Catalunya. Algunes de les seves reflexions:
No tenim més opció que sortir-nos-en. Espanya farà tot el possible per fer-nos creure que no és possible i els seus creditors no mouran un dit fins que fem el primer gest polític decisiu. Quan sigui així només ens demanaran una cosa: que siguem responsables amb la nostra part del deute.
Carta de Carme Forcadell: Continuem treballant!
Me’n vaig contenta per l’extraordinària feina feta i em sento il·lusionada amb el futur. Us agraeixo els tres anys que hem viscut plegats, han estat els tres anys més apassionants de la meva vida. Gràcies a vosaltres he tingut l’oportunitat i el privilegi de viure des de primera línia els fets que han canviat el futur de Catalunya. Junts hem canviat la història i el destí del nostre País, i res ni ningú no ens aturarà si guanyem les eleccions del 27 de setembre.
Moltíssimes gràcies per tot el que m’heu donat i per tot el que he après, gràcies per la vostra feina, l’esforç i el temps que heu dedicat a l’Assemblea i al País. Podrem dir que gràcies a la nostra força de voluntat la història ha canviat i el nostre país ha millorat. Aquest és l’únic objectiu que ens ha de moure: construir una república justa, lliure i solidària, que sigui la república de tots i per a tots, vinguin d’on vinguin, parlin com parlin i se sentin com se sentin.
Us animo a continuar treballant com sempre heu fet: amb coratge, valentia i dignitat pels nostres somnis, pels somnis de tantes generacions que ben aviat seran la nostra realitat. Ens queda el tram final, cal que continuem convencent a tothom amb un somriure. Continuem explicant els beneficis de la independència, destinem totes les nostres energies a construir el nou país i no perdem ni un segon contestant provocacions. Sé que ho fareu, que ho farem.
No és un comiat, perquè des d’on sigui, com sigui i amb qui sigui, continuarem treballant fins que Catalunya sigui un estat lliure i sobirà.
Una abraçada ben forta
Carme Forcadell
Presidenta en funcions de l’Assemblea Nacional Catalana
divendres, 15 de maig del 2015
Miquel Sellarès: «No és Wert ni Fernández Díaz, és l'Estat. Ho enteneu?»
U: l'Estat no té voluntat de cedir ni un pam en el reconeixement nacional, cultural, polític i lingüístic de la nostra nació. I si en aquests moments no fóssim al segle XXI, al 2015, i fóssim 40 anys enrere, la "cabra" baixaria per la Diagonal i els escamots de l'extrema dreta farien una gran operació de guerra bruta.
Dos: som a Europa, per sort i per desgràcia. I som a l'OTAN, també pel mateix. Formem part del món occidental. I a més, Catalunya per ella mateixa i per la importància de la seva capital, Barcelona, és al món i és visitada per milions de persones de moltes nacions. Avui, ni l'Estat ni les seves clavegueres no poden fer allò que voldrien i desitjarien.
Tres: van començar per creure, l'Estat, que tot plegat era un sufflé, i que amb quatre operacions de desprestigi i manipulació, com l'afer Pujol, el sufflé baixaria i tot tornaria al punt d'un país un tant diferenciat com Catalunya però messell i controlable. Controlable per una elit de poderosos els quals el seu negoci primordial és servir Espanya i beneficiar-se'n.
Una eina telemàtica que permet exercir la sobirania fiscal
Ahir, a l’espai Vilaweb de Barcelona, la plataforma Catalunya Diu Prou va presentar en roda de premsa una pàgina web que ha creat la Generalitat, i que és una eina telemàtica perquè tots els catalans puguin pagar els seus impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i no a la Hisenda espanyola.
Aquesta demanda per dur-ho a terme de forma telemàtica, a més de la manual, ja havia estat feta per la plataforma des que va iniciar la campanya de “sobirania fiscal, ara fa més de tres anys. “Avui de forma oficial, qualsevol ciutadà de Catalunya pot pagar els seus impostos estatals telemàticament des d’una eina que és e-tributs, l’oficina de la Generalitat ‘en línia’”, va explicar el coordinador de la plataforma Josep Maria Bellmunt, que va recordar que més de 80 ajuntaments i consells comarcals així com milers d’empresaris i autònoms ja fan el pagament sistemàticament al compte corrent de l’Agencia Tributària Catalana.
La portaveu de Catalunya Diu Prou, Carme Teixidó va recordar que ara amb aquesta mesura ja no hi ha cap motiu cap motiu per no fer sobirania fiscal i pagar així els impostos a Catalunya”, i a preguntes dels periodistes presents va recordar que aquesta és una mesura legal, va explicar la metodologia i va recordar que aquells que tinguin algun dubte sobre com fer-ho trobaran una explicació detallada al web de la plataforma, amb els passos a seguir-
Josep Sort: «Ens rellisca»
És cert que ja en les eleccions del 2010 i del 2012, la guerra bruta espanyola va tenir uns impactes notables, i ho van aconseguir amb la col·laboració joiosa de determinats elements. En la primera, uns van ajudar a desactivar una opció que semblava que s'ho anava a menjar tot. En la segona, uns altres van participar de forma salvatge en una vaga general en plena campanya electoral, fet del tot inaudit, i que va tenir greus conseqüències. A banda, és clar del recurs a la intoxicació mediàtica, amb la col.laboració judicial i policial.
Durant el 9-N, d'altra banda, la guerra bruta encara va anar més lluny en el seu histerisme catalanofòbic, i va arribar a posar en perill fins i tot el sistema sanitari, és a dir, la salut de molts ciutadans catalans. Però tot amb tot, a empentes i rodolons, s'ha arribat on som ara. On res està perdut, però on encara ens queda assolir la victòria definitiva.
Eduard Voltas: «Algú que ens vol mal»
«I si el 27-S guanya el "no", qui n'assumeix les conseqüències? Qui se'n fa càrrec, del país que queda? Qui se'n fa càrrec?»Aquesta setmana hem viscut un salt qualitatiu de les agressions de l'Estat i he pensat molt en un article d'en Jordi Graupera de fa molts mesos. Parlava de la necessitat de fer-te responsable del teu sí o del teu no a la independència. De prendre't molt seriosament l'assumpte i ser conscient de les conseqüències per al país del teu vot. I assumir-les, com se suposa que ha de fer un adult amb tos els seus actes.
Les apocalítiques conseqüències del "sí" ja ens les expliquen per terra, mar i aire, i em fa l'efecte que els independentistes (els líders i els ciutadans anònims) estan encantats d'assumir les dificultats que tindran al davant en cas de victòria. Els plans de contingència estan escrits en els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el Govern ha nomenat un comissionat que treballa per posar en marxa aquests plans de contingència l'endemà d'una hipotètica victòria a les urnes, i en general l'actitud del moviment sobiranista organitzat és de plena consciència de la magnitud del repte. Hi ha desig indissimulat d'afrontar les dificultats del "sí": negociar un divorci civilitzat, assolir el reconeixement internacional, superar la fase de transició al nou estat amb els mínims danys possibles.
dijous, 14 de maig del 2015
Vicent Partal: «Sense excuses: la responsabilitat del govern català»
Però no n'hi ha prou d'indignar-nos; ara ja no. Catalunya, en termes polítics, ja ha deixat de ser una simple comunitat autònoma d'Espanya, sotmesa per tant de manera inexcusable a la rigidesa del règim legal espanyol. Catalunya va proclamar la pròpia sobirania amb una històrica declaració del parlament, però sobretot Catalunya va exercir la sobirania el 9-N. El 9-N les institucions i el poble de Catalunya van emprendre de manera rotunda el camí de la construcció d'una legitimitat pròpia, i ara tot allò que fem té un sentit diferent —a dins del país i fins i tot a fora, com tan bé ha entès el parlament de Dinamarca.
Per això, en vista d'aquesta agressió intolerable al sistema educatiu català i a la convivència, l'única posició que no podem adoptar és justament la d'acatar les sentències. La legalitat catalana ens empara i és responsabilitat del govern, del president Mas i de la consellera Rigau trobar ràpidament la millor manera possible, en termes tècnics, de no aplicar les sentències en cap aula del país, en cap ni una.
És responsabilitat seua, és una responsabilitat directa del govern de Catalunya. I no pot haver-hi ni una sola excusa per a no assumir-la. És incomprensible i totalment incongruent que el mateix president i la mateixa consellera que van tenir el coratge polític d'assumir les conseqüències del 9-N ara no encapçalen la resposta en favor del sistema educatiu, per a evitar l'aplicació del manament judicial.
Quim Torra: «Sumar-ne 21 és multiplicar el procés per 1000»
Si no són pas unes eleccions “locals” enlloc, menys encara a Barcelona. El gran objectiu del 24M és tenyir el país d’independència i aconseguir milers de regidors independentistes i nous socis de l’AMI:
Sens dubte, fora de l’àrea metropolitana el resultat pot arribar a ser aclaparador. Es respira el mateix aire de primavera del 14 d’abril de 1931. L’unionisme serà literalment triturat, i només l’aparició de les llistes fantasmes de PP i PSC ja donen una pista de fins a quin punt la desesperació s’ha instal.lat als quarters generals dels partits partidaris de l’status quo amb Espanya.
Què passarà a Barcelona? Fins només fa quatre anys, als barcelonins se'ns convidava a mirar a una altra banda, a tapar amb cobis i cosmopolitisme d’estrassa la realitat i el compromís de ser la capital d’un país. Semblava com si no tinguéssim res a veure, com si Barcelona fos un ens aliè a tot, excepte a ell mateix. Sí, fins fa pocs anys, Barcelona no hi era. Se la volia fer passar per l’adreçador de convertir-la en una folklòrica capital de província espanyola més. Tots els tronats invents aquests de co-capital espanyola i altres ximpleries que ni qui les diu les creu. Però les coses van canviar. Durant aquests darrers quatre anys, els barcelonins hem deixat de ser uns ciutadans de segona classe i ens hem sumat plenament, al desig de llibertat del nostre poble. Per això l’unionisme es puja per les parets i els nostres estimats cosmopolites del món sangloten, perquè va perdre la possibilitat d’instrumentalitzar Barcelona en contra del país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)